Arxiu d'etiquetes: professors/es

Cerveró i Gomis, Lluís

Deixa un comentari

(València, 1902 – 1983)

Genealogista i historiador. Estudià dret a la Universitat de València i posteriorment hi treballà com a professor.

Publicà diversos treballs d’investigació històrics a l’“Archivo de Arte Valenciano” i als “Anales del Centro de Cultura Valenciana” i sobre pintors valencians medievals, que després serien aplegats al llibre Pintores valentinos, su cronología y documentación (1960).

Realitzà la transcripció documentada de la família Borja (segles XIII-XIV) i d’altres famílies aristocràtiques. Contribuí, a partir del seu treball a diversos arxius regionals, a l’esclariment de la cronologia i a la genealogia d’escriptors clàssics valencians.

Cervera i Cervera, Jacint Maria

2 Respostes

(Pedralba, Serrans, 12 octubre 1827 – Palma de Mallorca, 14 novembre 1897)

Prelat. Fou professor dels seminaris de València i de Toledo, i ardiaca de Mondoñedo (Galícia) i també de Toledo. Durant un temps residí a Amèrica.

De tornada fou arxipreste a Saragossa, d’on fou nomenat (1881) bisbe auxiliar de la mateixa seu. Més tard fou bisbe de Tenerife.

El 1885 fou nomenat bisbe de Mallorca, dignitat que exercí fins a la seva mort.

Cervera, Jaume

1 Resposta

(Alzira, Ribera Alta, segle XVII – 1722)

(o Servera)  Filòsof. Es doctorà a la Universitat de València, on donà dos cursos de filosofia. Fou canonge de la catedral de València (1706) i un notable predicador (el 1707 publicà la seva oració d’acció de gràcies per la victòria de Felip V de Borbó llegida a la catedral).

Publicà també altres peces oratòries, llibres hagiogràfics, i dues obres de filosofia dins les noves tendències que es desenvoluparen a València des d’aleshores: Metaphysico-logica, seu Disputationes in Logicam et Metaphysicam iuxta methodum Scholae Valentinae distributae (1693) i Disputationes summulsticae seu Dialecticae institutiones (1697).

Es mostrà eclèctic en les pugnes entre suaristes i tomistes; fou influït per Maignan i per la mentalitat geomètrica cartesiana.

Centelles, Antoni Joan de

Deixa un comentari

(València, 1616 – Madrid, 1681)

Noble i jurista. Estudià dret a la universitat de Salamanca, on després hi ensenyà. Fou jutge i regent de la Reial Audiència de València, i ocupà alts càrrecs.

Enviat a Itàlia, hi assumí diverses missions de responsabilitat. Fou canceller de Milà i fiscal del tribunal suprem. El 1661 rebé el títol de marquès de Centelles.

És autor de diversos escrits de tema històric i jurídic.

Catalàn i Tomàs, Ramon

Deixa un comentari

(Caudiel, Alt Palància, 25 agost 1922 – Benicàssim, Plana Alta, 17 abril 2006)

Pintor. Estudià pintura i escultura a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles. Treballà de professor en diversos centres.

Fou especialista en la pintura de murals, els quals es troben, principalment, a Castelló de la Plana. 

Casasempere, Rafael

Deixa un comentari

(Alcoi, Alcoià, 1873 – 1942)

Pianista. Dugué a terme al seu poble natal una gran activitat com a professor i concertista.

Dirigí l’orquestra del Teatre Calderón.

Carreras i Reura, Francesc

1 Resposta

(Maó, Menorca, 5 juny 1896 – Madrid, 12 octubre 1951)

Polític republicà. Es doctorà en farmàcia. Fou nomenat governador civil de les Illes Balears (abril 1931), càrrec que deixà quan, per renúncia de Manuel Azaña a l’acta de Balears, li correspongué una acta a l’assemblea constituent, el 6 d’octubre següent.

Candidat pel Front Popular per Menorca a les eleccions del 1936 i governador civil de Madrid (del febrer al 20 juliol 1936), passà a exercir càrrecs dins el govern republicà.

Exiliat a Mèxic, hi dirigí una editorial i fou professor de l’Escuela de Altos Estudios Mexicanos. Tornà d’Amèrica dos mesos abans de morir.

Carratalà i Figueres, Domènec

Deixa un comentari

(Alacant, 1915 – ? )

Escriptor. Es llicencià en filosofia i lletres, i es dedicà a l’ensenyament. Practicà intensament el periodisme a la premsa alacantina.

És autor de les obres titulades El Movimiento y la acción formativa y educativa del pueblo (1954), Situación social y económica de Alicante desde el año 1800 hasta Fernando VII (1954) i La Festa de Santa Maria d’Agost en Elche (1954).

Carbonell i Villar, Manuel

Deixa un comentari

(Alacant, 1856 – Buenos Aires, Argentina, 1928)

Baríton. Actuà amb èxit a Europa i Amèrica durant uns trenta anys; Carmen, de George Bizet, fou una de les seves millors interpretacions.

Retirat de l’escena, es dedicà a l’ensenyament del cant a Sant Petersburg, Barcelona, Buenos Aires (on fundà una acadèmia amb Joan Goula) i Tucumán.

Deixà inèdit un Método para la impostación de la voz.

Carbonell i Mir, Eugeni

Deixa un comentari

(València, 12 febrer 1871 – 29 febrer 1944)

Escultor. Estudià a l’Acadèmia de Sant Carles, on després en seria professor.

Són notables algunes de les seves obres per a mausoleus del cementiri de València.