Arxiu d'etiquetes: ponts

Bar -Alt Urgell-

7 Respostes

(Pont de Bar, Alt Urgell)

Poble, situat en un contrafort de la serra de Cadí, a l’esquerra del Segre, vora el barranc de Barguja.

Al capdamunt del poble hi ha l’església parroquial de Sant Esteve i les ruïnes del castell de Bar, antic centre del Baridà, que, juntament amb els de Toloriu i d’Aristot, guardava l’entrada de la Cerdanya. Aquest castell fou ocupat per tropes alemanyes durant la guerra de Successió.

Al final del segle XIX, Bar formava encara un municipi.

Una carretera comunica aquest poble amb Toloriu i amb la carretera general que segueix el curs del Segre, prop de l’antic pont de Bar, origen del poble de Pont de Bar.

Entre Bar i el Quer Foradat, al mig de la mata de Bar, hi ha un petit empriu dels municipis de Toloriu i de Cava.

Aubert

7 Respostes

(Viella, Vall d’Aran)

Poble (912 m alt) de l’antic municipi de Betlan, situat a la dreta de la Garona.

El camí cap al gran bosc de la Varicauba travessa la Garona pel pont d’Aubert; al nord del poble es troba l’església romànica de Sant Martí d’Aubert, i a la plaça del poble, l’església del Roser, dels segles XII i XIII, amb un campanar octagonal del XVI. En una paret hi ha encastada una estela romana de marbre. Al santuari de damunt el santuari es troba la coma d’Aubert.

Arròs -Vall d’Aran-

4 Respostes

(Viella, Vall d’Aran)

Poble (956 m alt), de l’antic municipi d’Arròs i Vila, situat al peu del serrat d’Arròs, límit oriental de la ribera de Varradòs, damunt la riba dreta de la Garona. Pertanyia al terçó de Marcatòsa.

L’església parroquial de Santa Eulàlia és gòtica de transició (reformada, però, posteriorment) i té el campanar de torre octagonal. Entre els edificis del poble, destaca la casa d’Ademar, construïda el 1820, i als afores, la capella del Pilar.

Del pont d’Arròs (Et Pont d’Arròs), damunt el riu de Varradòs (l’antiga vall d’Arròs) parteix el camí que comunica aquest poble amb la carretera general.

Arija, l’

5 Respostes

(Ripollès / Berguedà)

Riu del Pre-pirineu,

Neix al massís de Mogrony sota el coll de la Bona, al límit amb la vall de Ribes, dins el terme de Gombrèn, segueix la direcció nord-est – sud-oest fins prop del llogaret ripollès d’Aranyonet, al municipi de Castellar de N’Hug.

Segueix després la direcció sud-est – nord-oest, i, a la Pobla de Lillet, aflueix, per l’esquerra, al Llobregat.

La carretera de la Pobla de Lillet a Ripoll travessa aquest riu pel pont d’Arija, prop del coll de Merolla.

Alentorn -Noguera-

2 Respostes

(Artesa de Segre, Noguera)

Poble (380 m alt), situat al peu de la muntanya de Sant Ermengol i a la dreta del barranc d’Alentorn, a 1,5 km a la dreta del Segre. Hi passa la carretera d’Artesa de Segre a Vilanova de Meià, que travessa el Segre per l’antic pont d’Alentorn, destruït durant la Primera Guerra Carlina i reconstruït posteriorment; a l’altra banda del pont s’ha format un caseriu anomenat el Pont d’Alentorn.

L’església parroquial de Sant Salvador fou refeta el 1637, però és esmentada ja el 1053 en la dotació de la canonja de Sant Miquel de Montmagastre feta pel vescomte d’Àger Arnau Mir de Tost.

La fabricació de forques per a batre, de fusta de lledoner, hi havia estat molt desenvolupada. Els forcaires d’Alentorn anaven a vendre llur mercaderia per tot el Principat, per Aragó i, fins i tot, per Navarra, el temps que precedia la batuda.

L’antic municipi d’Alentorn fou agregat al d’Anya (del qual era el nucli més important) dins la segona meitat del segle XIX; aquest darrer ha estat incorporat al d’Artesa de Segre el 1966.

Llívia (Baixa Cerdanya)

42 Respostes

Municipi de la Baixa Cerdanya (Catalunya): 12,93 km2, 1.224 m alt, 1.467 hab (2016)

Enclavament d’administració espanyola dins l’Alta Cerdanya (a l’estat francès) a conseqüència del tractat dels Pirineus. Situat a la vall del Segre, al peu del puig de Llívia (1.353 m alt), és accidentat al nord per massís del Carlit.

Agricultura de secà (cereals, patates) i de regadiu -gràcies als regatges derivats del Segre-, que es destina sobretot a farratge, i una part al conreu de fruiters (pomes, peres). Hi té molta importància el bestiar porcí, oví i boví, el qual permet una indústria lletera (formatge i altres derivats) i és, a més, un centre receptor de llet. S’ha desenvolupat com a centre turístic i d’estiueig, amb algunes petites indústries. Àrea comercial de Puigcerdà.

La vila és al peu de les restes de l’antic castell de Llívia, dominada per l’església parroquial de la Mare de Déu dels Àngels, gòtico-tardana del segle XVI, amb façana renaixentista i que guarda una imatge d’un Sant Crist del segle XIII. També hi destaca la Torre de Bernat de Sió, circular, dels segles XIV-XV, antiga casa de la vila i presó, i la farmàcia del segle XVII, la més antiga d’Europa. La uneix a Puigcerdà (des del pont de Llívia) una carretera internacional.

El terme comprèn, a més, els pobles de Cereja i Gorguja, la caseria de Gorguja Petita i l’església de Sant Llorenç de Prada.

Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques – Escola Jaume I

Camarasa (Noguera)

32 Respostes

Municipi de la Noguera (Catalunya): 157,13 km2, 321 m alt, 879 hab (2016)

0nogueraSituat a la falda de la serra Carbonera, ocupa un territori molt extens, a la vall on conflueixen la Noguera Pallaresa i el Segre, el qual penetra al terme a través del congost de Camarasa, al nord-est de Balaguer. El terme inclou els pantans de Camarasa i de Llorenç de Montgai, per aprofitament elèctric. El territori, accidentat al nord per la serra de Montsec, és abundant en boscos i pastures.

La vida econòmica local es basa en l’agricultura de secà (blat, ordi, farratges, olivera, vinya, ametllers), de regadiu (hortalisses, patates i cereals), gràcies als regatges derivats del Segre; la ramaderia (ovina, de conills, bovina) i la indústria agropecuària (molins d’oli, pinsos compostos). Hi ha una cooperativa agrícola i dues centrals hidroelèctriques. Àrea comercial de Balaguer.

pobl_camarasaLa vila és a l’esquerra del Segre, al peu d’un turó presidit pel castell de Camarasa, d’origen islàmic, i l’església romànica; l’església parroquial de Sant Miquel és del segle XVIII. L’antic pont de Camarasa era un dels punts estratègics de la Catalunya occidental.

El municipi comprèn, a més, el poble de Llorenç de Montgai, els despoblats de Merita, Palous i Valldarnàs, l’antic poblat i castell de Monteró, el santuari de Sant Jordi i l’antic terme de Fontllonga (agregat el 1970). A la cova del Tabac hi ha restes prehistòriques, així com ibèriques i romanes.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques