Arxiu d'etiquetes: polítics/ques

Rodríguez i Benedicto, Gabriel

Deixa un comentari

(València, 9 desembre 1829 – Madrid, 20 desembre 1901)

Economista i polític. El 1848 es graduà d’enginyer de mines i fou professor de l’Escuela de Ingenieros de Madrid, i el 1872 es llicencià en dret. Fou diputat (1869) i senador (1871) per Puerto Rico i fou membre fundador de la Sociedad Abolicionista Española.

Difongué les idees lliurecanvistes a través de la Sociedad Libre de Economía Política, de la qual fou fundador. Col·laborà el 1859 en la fundació de l’Asociación para la Reforma Arancelaria. Participà, com a sotssecretari d’Hisenda, en l’elaboració de la reforma aranzelària del 1869.

Entre les seves obres destaquen: Sobre el concepto de economía política (1885) i Lecciones de economía política (1887-88).

També fou musicògraf; fou un dels primers introductors de les òperes de Mozart a Madrid i donà conferències de tema musical a la Institución de Libre Enseñanza.

Roca i Hernández, Francesc

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 8 gener 1851 – 19 març 1917)

Dirigent socialista. Sabater, formà part del moviment internacionalista de 1869-73 i més tard actuà dins la minoria anarco-col·lectivista de la Unió Obrera Balear, en 1881-83. El 1890 fou un dels organitzadors de la celebració del primer de maig i de l’Ateneu Obrer Mallorquí.

Evolucionà cap al socialisme marxista i fou, juntament amb el tipògraf Pere Pascual, el fundador d’una primera Agrupació Socialista a les illes i de “La Bandera Roja” (1892-94). Organitzà el 1892 la societat de sabaters La Igualdad, presidí la Federació Local de Palma (des del 1892), participà el 1897 en la formació del Centre Instructiu Obrer i mantingué tots aquests anys un petit nucli socialista. Després, fou l’ànima de la reorganització del moviment obrer illenc de començament de segle.

El 1900 fundà “El Obrero Balear”, del qual fou el primer director (1900-09), i presidí alhora l’Agrupació Socialista de Palma (reorganitzada el 1899) i la Federació de Societats Obreres de Balears (creada el 1903). Regidor en 1901-04 i en 1909-14, fou substituït al capdavant del socialisme mallorquí per Llorenç Bisbal.

Roca de Togores i Carrasco, Joaquim

Deixa un comentari

(Alacant, 19 agost 1804 – l’Havana, Cuba, 21 abril 1854)

Escriptor i polític. Fou diputat a corts en diverses legislatures, comissari regi per a inspecció de l’agricultura a Múrcia i Alacant i intendent a Cuba.

Publicà una Memoria sobre el estado de la agricultura en la provincia de Alicante i un Informe sobre el ensayo verificado en la provincia de Murcia con los arados Dombasle y Mallié.

Rigo i Ferrer, Miquel

1 Resposta

(Palma de Mallorca, 1910 – 1989)

Anarco-sindicalista. Paleta, fou l’organitzador del Sindicat Regional de la Construcció en 1919-20, base de la Federació Regional del Treball de Mallorca, adherida a la CNT, de la qual fou secretari general a partir del 1921.

Encapçalà els grups anarquistes Sembrando Flores (1921) i Los Intransigentes (1921-22). Redactor de “Cultura Obrera” (1919-24 i 1931-36), assistí com a delegat mallorquí al congrés extraordinari de la CNT del juny de 1931 i fou des del 1930 corresponsal de “Solidaridad Obrera” de Barcelona.

Riera, Cervià de

Deixa un comentari

(Illes Balears, segle XIII)

Ciutadà de Mallorca i polític al servei del rei Pere II el Gran i del seu fill Alfons II el Franc. El 1283 tenia la missió de guardar les costes de València i fou tramès a Mallorca per obtenir que Jaume II de Mallorca rompés la seva aliança amb el rei de França.

No havent-hi reeixit, intervingué en la invasió de Mallorca i el 1248 fou tramès per Alfons II per obtenir la submissió d’Eivissa, cosa que obtingué. Més tard serví a Sicília, quan hi regnava el futur Jaume II el Just, i el 1289 fou nomenat cònsol de Tunis.

Rico i Vidal, Joan

2 Respostes

(Monòver, Vinalopó Mitjà, 1773 – València, 1847)

Polític. Ingressà en l’orde franciscà. El 23 de maig de 1808, en esclatar la revolta antifrancesa a València, pronuncià un discurs patriòtic a la plaça de Sant Domènec, fet que li valgué d’ésser considerat un dels capitosts de l’alçament. Anà, aleshores, amb el comte de Cervelló, al palau del capità general, on obligà les autoritats a decantar-se per l’aixecament.

Es veié, però, arraconat pel canonge Baltasar Calvo, que s’apoderà de la Ciutadella i implantà el terror a València. Rico, d’acord amb les autoritats valencianes, desemmascarà Calvo quan aquest intentava dissoldre la Junta Suprema de València i el féu detenir. Més tard fou enviat per la Junta a Morvedre i a Castelló de la Plana per evitar d’altres assassinats.

El 1811 publicà unes Memorias históricas sobre la revolución de Valencia…

Richart i Pérez, Vicent Ramon

Deixa un comentari

(Biar, Alt Vinalopó, 20 juny 1773 – Madrid, 6 maig 1816)

Polític. Estudià filosofia a València i dret a Oriola, on assolí el grau de batxiller en dret civil (1797). Membre de l’Academia de Jurisprudencia de Madrid (1800), fou advocat del Consejo de Castilla (1801).

Durant la invasió napoleònica lluità contra els francesos i actuà com a espia al setge de Toledo i en altres ocasions. Més tard fou intendent de la divisió que manava Juan Martín el Empecinado (1812-13). Passà a Cadis, on entrà en contacte amb Juan O’Donojú, francmaçó destacat, i amb elements liberals.

Acabada la guerra, descontent pel règim absolutista de Ferran VII de Borbó i per la manca de recompensa pels seus serveis, participà en la conspiració del general Díaz Porlier (1815) des de Madrid; detingut, fou absolt per manca de proves.

Aleshores organitzà una conjuració per assassinar Ferran VII, muntada segons el sistema anomenat del triangle (cèl·lules de tres persones, que desconeixen les altres cèl·lules), motiu pel qual fou anomenada Conspiració del Triangle. Detingut pels sergents de marina que havien de perpetrar el crim, fou jutjat i executat.

Ribot i Pellicer, Pasqual

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 1846 – 1905)

Polític liberal. Advocat, fou elegit regidor de Palma pel febrer de 1877 i després nomenat alcalde (març 1878 – juny 1879). Aviat es convertí en un important polític, arquetípic del caciquisme electoral de la Restauració.

Era cunyat d’Antoni Maura i fou el seu representant a Mallorca dins el partit liberal. De nou alcalde de Palma (novembre 1882 – juny 1884 i juliol 1885 – juliol 1886), fou per primera vegada diputat a corts el 1886 (i després el 1891, 1896, 1898 i 1899).

Fou també governador civil de València (1893-94) i de Cadis (1897).

Ribas i Reig, Òscar

2 Respostes

(Sant Julià de Lòria, Andorra, 26 octubre 1936 – 18 desembre 2020)

Empresari i polític. Llicenciat en dret, fou conseller general (1972-75 i 1976-79) i primer cap de govern (1982) d’Andorra. Elegit novament el 1990 i el 1992, durant aquest mandat fou aprovada la Constitució que convertia Andorra en un estat de dret, i de la qual fou un dels màxims impulsors.

Novament cap de govern (1993) al capdavant de la coalició conservadora Agrupament Nacional Democràtic, dimití l’any següent en no veure aprovat el seu programa econòmic.

Reus i Garcia, Josep

Deixa un comentari

(Alacant, 15 març 1816 – Madrid, 1883)

Periodista i polític. Col·laborà en el diccionari geogràfic de Pascual Madoz. Progressista, prengué part activa en la política del seu partit (1843-56) i fou diputat a corts.

Fou un dels fundadors de la “Revista de legislación y jurisprudencia” i publicà Manual de desamortización civil y eclesiástica (1856) i altres estudis jurídics. Fundà una editorial amb el seu nom, que s’ha especialitzat en obres de dret.