Arxiu d'etiquetes: polítics/ques

Terrats, Joan Francesc

Deixa un comentari

(Perpinyà, 1740 – París, França, 1796)

Polític. Jutge de la vegueria del Rosselló i el Vallespir. El 1789 s’oferí al ministre Necker per a organitzar a Perpinyà la reunió dels tres braços prèvia als estats generals d’aquell any.

Celebrada la reunió, assolí d’ésser-ne elegit president (amb la protesta de la noblesa i el clericat, que es retiraren) i diputat als estats generals, elecció que fou impugnada. Lluís XVI de França, en compensació, l’ennoblí.

Passà a Versalles i acompanyà el rei quan aquest fou obligat a anar a París.

Sorni i Grau, Josep Cristòfor

Deixa un comentari

(València, 10 juliol 1813 – Madrid, 8 abril 1888)

Polític i advocat. Republicà federal, fou diputat (1854 i 1869) i ministre d’ultramar amb la I República (del 22 febrer al 29 juny 1873); com a tal va declarar la llibertat dels esclaus a l’illa de Cuba.

Un cop caiguda la República, continuà fidel a Francesc Pi i Margall i formà part del Consell federal (1882-83).

Col·laborà en diferents periòdics, des dels quals defensà els seus ideals.

Soriano i Pradas, Joan Josep

Deixa un comentari

(Requena, Plana d’Utiel, 1824 – València, 1898)

Advocat i polític. Llicenciat en lleis (1845), s’afilià al partit federal i es distingí en la revolució del 1868; fou secretari de la junta de València, i posteriorment, regidor i diputat provincial.

Durant la Primera República fou governador de Logronyo i diputat a corts. Treballà en la reconstitució del seu partit, i en morir era president del directori federalista de València.

Sombiela i Mestre, Josep Antoni

Deixa un comentari

(València, 1765 – 25 gener 1825)

Polític i jurista. Estudià dret a València, on més tard fou professor de la universitat.

En iniciar-se la guerra del Francès (1808), fou membre de la junta de València i representant d’aquesta a les corts de Cadis, on féu publicar el seu Discurso sobre los tribunales protectores de la fe (1813).

Més tard abandonà la causa liberal; fou oïdor de l’audiència de València i publicà el Manifiesto que escribió en un calabozo el general don Francisco Xavier Elío… (1823).

Soler i Rabassa, Miquel Gaietà

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 27 setembre 1746 – Malagón, Castella, 17 març 1809)

Polític. L’agost de 1798 fou nomenat secretari d’Hisenda, i és autor d’una Memoria sobre el estado de la Real Hacienda (1799), on exposa la seva política financera. Va seguir una política desvinculadora i desamortitzadora, constantment subjecte a revisió, i va procurar, inútilment, de posar fi a la galopant inflació dels vals reials.

El març de 1808, després del motí d’Aranjuez, casa seva fou saquejada, i ell empresonat (abril) i substituït en el càrrec per Azanza. Durant la invasió francesa va romandre a la presó, així com durant l’ocupació de Madrid pels patriotes; quan Napoleó va entrar a la capital, es disposà que fos traslladat a Andalusia, però va morir durant el viatge, a mans d’uns amotinats en un aldarull popular.

Soler i Cladera, Cristòfol

Deixa un comentari

(Inca, Mallorca, 26 desembre 1956 – )

Polític. Es llicencià en dret i ciències empresarials i es dedicà a l’empresa familiar. Ingressà al Partit Demòcrata Liberal d’Óscar Alzaga, formació que s’integrà dins Alianza Popular.

Fou nomenat conseller d’economia i hisenda del primer govern de Gabriel Cañellas (1983), tot i que el 1987 abandonà la conselleria. El 1991 fou elegit president del Parlament balear, càrrec que exercí fins al juliol de 1995, quan fou investit president de les Illes en substitució de Gabriel Cañellas.

Soler dimití al juny de 1996 i fou succeït per Jaume Matas.

Soler, Mateu

Deixa un comentari

(Manacor, Mallorca, segle XIX – segle XX)

Polític. Encapçalà des dels primers anys del segle XX el socialisme manacorí: regidor a partir del 1903, cap de l’agrupació socialista local i principal creador de la casa del poble.

Representà, amb Joan Montserrat i Parets i algun altre, el socialisme dels pobles de Mallorca, sovint enfrontat al de Palma.

Solbes i Mira, Pere

Deixa un comentari

(Pinós de Monòver, Vinalopó Mitjà, 31 agost 1942 – Madrid, 18 març 2023)

Polític. Doctor en ciències polítiques i llicenciat en dret per la Universidad Complutense de Madrid. El 1968 ingressà com a funcionari al ministeri de comerç exterior. El 1973 fou designat conseller comercial de la missió diplomàtica d’Espanya a la Comunitat Europea.

Entre el 1978 i el 1982 fou director general de política comercial i el 1982 fou designat secretari general tècnic del ministeri d’economia i hisenda fins que el 1985 passà a ser secretari d’estat de relacions amb la Comunitat Econòmica Europea. Entre el 1991 i el 1993 fou ministre d’agricultura, pesca i alimentació del govern del PSOE. En 1993-96 fou ministre d’economia i hisenda.

En les eleccions generals del 1996 fou elegit diputat al Congrés. Des del setembre de 1999 fou membre de la Comissió Europea responsable dels afers econòmics i monetaris. A partir del 2004 tornà al ministeri d’economia.

Socias i Gradolí, Josep

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 1857 – 1934)

Polític conservador. Jurisconsult i notari, formà part el 1885 i el 1899 de les comissions balears que informaren sobre el dret foral, aspecte davant el qual es mostrà partidari del major uniformisme possible amb el codi civil espanyol.

President de la diputació en 1896-98 i en 1903-05, aviat encapçalà el partit conservador illenc i fou continuat diputat a les corts a partir del 1907, la major part de vegades gràcies a l’article 29. Partidari d’Eduardo Dato, rompé amb el maurisme, i posteriorment no pogué evitar l’empenta de Joan March, que el 1923 li féu perdre per primera vegada l’escó a les corts. Tanmateix, durant la Segona República hagué d’alinear-se amb la candidatura dretana encapçalada per March.

Degà del col·legi d’advocats (1911-13) i del de notaris (1914-34), presidí la Companyia de Tramvies des del 1919 i fou conseller de nombroses empreses.

És autor de Derecho foral de Mallorca (1916).

Socias i Caimari, Miquel

Deixa un comentari

(sa Pobla, Mallorca, vers 1841 – Palma de Mallorca, 1904)

Polític liberal. Advocat, milità des del 1868 a la tertúlia o societat de Conciliació Liberal, adscrita a l’ala moderada del partit progressista.

Pel gener de 1879 fou nomenat diputat provincial, i posteriorment s’uní al partit liberal de Sagasta. Fou, com a tal, diputat a les corts a partir del 1886 i governador civil de Barcelona fins a l’esclat de la vaga general del 1902.

Estigué molt relacionat amb l’Empresa Mallorquina de Vapors.