Arxiu d'etiquetes: polítics/ques

Forteza i Pinya, Guillem

4 Respostes

(Palma de Mallorca, 9 març 1892 – 22 octubre 1943)

Arquitecte, urbanista i polític. Germà de Bartomeu i de Miquel. Ocupà càrrecs importants a les Illes Balears, com el de director de construccions escolars i el de delegat de belles arts, i fou arquitecte municipal de Palma des del 1933.

Les seves primeres obres demostren la influència d’un tradicionalisme italianitzant (casa d’Alzamora, església des Molinar). Posteriorment s’aproximà al nou corrent de tipus racionalista que s’imposava internacionalment (Grup Escolar Jaume I, 1935).

Com a historiador de l’art, féu treballs sobre arquitectura catalana antiga.

En el camp de la política, ocupà el càrrec de president del Centre Regionalista de Mallorca, i el 1923 fou nomenat alcalde de Palma.

Publicà Pel ressorgiment polític de Mallorca (1931), recull dels seus articles polítics.

Forné i Molné, Marc

1 Resposta

(Andorra la Vella, 30 desembre 1946 – )

Polític. Llicenciat en dret i funcionari de carrera. Afiliat des del 1985 al Partit Liberal, el 1993 entrà a formar part del govern andorrà com a conseller d’Òscar Ribas.

El 1994, després de la dimissió de Ribas, fou investit cap del govern. Després d’uns anys d’inestabilitat política, va dissoldre el Parlament i convocà noves eleccions per al 1997, eleccions que guanyà per majoria absoluta.

Fons i Jofre de Villegas, Bartomeu

1 Resposta

(Palma de Mallorca, 1888 – 1962)

Polític i advocat. Dirigent maurista, a partir del 1918 fou regidor, alcalde de Palma de Mallorca (1920 i 1921-22) i diputat provincial (1923, 1924).

Posteriorment, el 1931 fundà el Partit Regionalista de Mallorca. En coalició amb les dretes vencé en les eleccions a corts del 1933 i fou diputat, reelegit el 1936.

Com a advocat dirigí la Salinera Espanyola i altres empreses mallorquines importants.

Fombuena, Vicent

Deixa un comentari

(Alcoi ?, Alcoià, segle XIX – Madrid ?, 1877)

Dirigent obrer internacionalista. Fonedor, organitzà la federació obrera d’Alcoi, i pel gener de 1873 fou, amb el valencià Severí Albarracín i el mallorquí Francesc Tomàs, un dels membres més influents de la comissió federal de la Federació Regional Espanyola de l’AIT.

Era un aliancista exaltat, i intervingué activament en la insurrecció cantonal d’Alcoi del juliol de 1873.

Posteriorment continuà (1874) essent de la comissió federal, llavors clandestina i resident a Madrid.

Fiol i Pujol, Joaquim

1 Resposta

(Palma de Mallorca, 1831 – 1895)

Advocat i polític. Demòcrata i republicà, fou fundador i director de la revista “El Iris del Pueblo”, de Palma de Mallorca (1855-56). Col·laborà a l’Ateneu Balear (1863). Tingué una actuació destacada durant l’epidèmia de còlera del 1865.

Com a polític, fou membre de la Junta de Govern de les Balears (octubre 1868), cònsol d’Espanya a Alexandria (novembre 1868) i governador civil d’Almeria (abril 1870).

Membre de diverses corporacions científiques, espanyoles i estrangeres, va escriure Poesías (1868) i Una preocupación mallorquina (1877), sobre la qüestió xueta.

Figuera i Cubero de Monforte, Gaspar de la

Deixa un comentari

(Olocau de Carraixet, Camp de Túria, 1623 – País Valencià, 1670)

Escriptor. Senyor de Saranyana, cavaller de Montesa i batlle de Morella.

És autor d’una Miscelánea sacra de varios poemas (1658), d’una paràfrasi en castellà de la biografia de sant Antoni Abat del patriarca Atanasi (El sol de Oriente…, 1665) i d’una Vida de san Jorge (publicada el 1738), i deixà inèdita una història del santuari de la Balma.

Algunes poesies seves figuren en edicions coetànies.

Ferrer i Matutano, Ramon

Deixa un comentari

(València, 1825 – 1895)

Polític conservador. Cursà estudis de dret a la Universitat de València i, llicenciat, col·laborà amb el marquès del Campo en el traçat dels primers ferrocarrils valencians.

Fou membre de diverses entitats públiques valencianes (Societat d’Amics del País, Ateneu Literari, Acadèmia de Sant Carles) i diputat a corts (1865).

Ferrer de Plegamans i Villanueva, Antoni Maria

Deixa un comentari

(Requena, Plana d’Utiel, 4 juliol 1814 – València, 1894)

Polític. Propietari rural important, milità en els partits moderat i conservador.

En recompensa a la seva tasca a favor de la restauració borbònica (1874), Alfons XII li concedí el títol de comte de Plegamans (1877).

Fou diputat a corts en diverses legislatures i senador per la província de València des del 1891.

Ferrandis i Agulló, Marià

1 Resposta

(València, 7 gener 1887 – Xirivella, Horta, 1 juliol 1924)

Periodista i polític. Fou un dels fundadors de la Joventut Valencianista el 1908, en fou secretari el 1914. El desembre de 1915 participà en l’intent, frustrat, de formar la Joventut Nacionalista Republicana. Els darrers anys de la seva vida presidí la Joventut Valencianista, a la qual retornà.

Dirigí el setmanari “Pàtria Nova” (1915) i col·laborà, en català, als diaris “La Correspondencia de Valencia” i “Las Provincias”.

Escriví alguns sainets, poemes i contes, i utilitzà sovint, en col·laboració de premsa, el pseudònim de Marian.

Fenollet i Escrivà de Romaní, Francesc de

1 Resposta

(País Valencià, segle XVI)

Batlle de Xàtiva. Besnét de Lluís de Fenollet i de Malferit.

Es casà (1535) amb Maria de Vilarasa, òlim de Cabanyelles, baronessa d’Alginet i senyora de Benissanó, per la qual cosa llurs descendents primogènits anteposaren sovint al seu cognom propi el de Cabanyelles.

Fou l’avi de Cristòfor de Fenollet-Cabanyelles i Casanova (València, segle XVII)  Militar. Baró d’Alginet i de Benissanó. Lluità en l’exèrcit de Felip IV a Itàlia, contra els francesos. La seva participació en la presa de Casale Monferrato (vers 1658) li valgué el títol de comte de Casal.