Arxiu d'etiquetes: polítics/ques

Matutes i Juan, Abel

1 Resposta

(Vila d’Eivissa, Eivissa, 31 octubre 1941 – )

Polític i empresari. Alcalde d’Eivissa per designació (1970-71), senador d’Alianza Popular per Eivissa (1977-82) i diputat per les Illes Balears (1982-85). Fou vicepresident d’AP i membre del comitè executiu nacional del Partit Popular.

Comissari a la CE d’Afers Empresarials (1986-88), de Relacions Nord-Sud (1988-92), de Transports i Energia (1993) i d’Afers Exteriors del Parlament Europeu (1994-96), el 1996 va ser nomenat ministre d’Afers Estrangers al govern de J.M. Aznar.

Mateu i Domeray, Fèlix

2 Respostes

(Cuba, segle XIX – Palma de Mallorca, segle XX)

(o Matheu)  Polític i periodista republicà. Fill d’un indià mallorquí i d’una mulata cubana.

Participà en l’organització del Partit Federal a Inca (1868-70). Fundà la Unió Obrera Balear (1881-86), de tendència republicana i mutualista, i dirigí el seu òrgan de premsa (1882-86). Relacionat amb la francmaçoneria, fou combatut pels catòlics integristes de l’illa.

Impulsà un moviment feminista mallorquí. Fundà “La Voz del Pueblo” (1893) en un intent de revifar l’antiga Unió Obrera Balear.

Mateu i Cervera, Josep

1 Resposta

(País Valencià, segle XIX)

Polític i impressor. Capità de la milícia nacional durant el Trienni Liberal (1820-23), el 1839 fundà una impremta.

A més de l’edició de diverses obres, publicà periòdics com “El Cisne”, “El Mole”, “La Tribuna” i “La Perla”, tasca que continuà el seu fill Josep. Les seves filles editaren “El Avisador Valenciano”.

Fou el pare de Josep Mateu i Garín  (València, segle XIX – Madrid, 1891)  Impressor. Continua l’empresa familiar editant “La Esmeralda”, “La Ilustración Valenciana” i “El Rubí”, així com diversos llibres.

Matas i Palou, Jaume

1 Resposta

(Palma de Mallorca, 5 octubre 1956 – )

Polític i economista, fou cap de finançament autonòmic de les Illes Balears. Membre del Partit Popular des del 1989, fou nomenat conseller d’Economia i Hisenda el 1993; el 1995 passà a la conselleria d’Agricultura, Comerç i Indústria.

Després de la dimissió de Cristòfol Soler, fou nomenat president del Govern Balear (1996). En les eleccions autonòmiques del 1999 no fou reelegit, ja que perdé la majoria absoluta. Del 2000 al 2003 fou ministre de medi ambient, i després tornà a ser president del Govern Balear fins el 2007.

Degut a diversos procesos per malversació, suborn i prevaricació l’any 2012 fou condemnat a presó, a la qual ingressà el 2014.

Mataix i Soler, Santiago

Deixa un comentari

(Alcoi, Alcoià, 25 abril 1871 – València, 6 juliol 1918)

Periodista i polític. Estudià dret a València i se’n doctorà a Madrid. Treballà al bufet de José Canalejas, el qual l’introduí a l'”Heraldo de Madrid”.

Es traslladà com a corresponsal a Filipines en produir-se la revolució tagala. En tornar a Espanya, gràcies a la influència de Polavieja fou nomenat representant a corts per Alacant.

Dirigí el “Diario Universal” de Madrid, el qual deixà per fundar “El Mundo”.

Massot i Rodamilans, Joan *

Deixa un comentari

Veure> Joan Masot i Rodamilans (polític nacionalista català, 1900-88).

Massanet i Beltran, Jeroni

2 Respostes

(Palma de Mallorca, 1872 – 31 desembre 1934)

Polític i advocat. El 1914 fundà la societat Foment de Civisme i el seu setmanari “La Vanguardia Balear”, des d’on popularitzà el pseudònim de Manitas. Presidí el Foment en diverses ocasions, i a partir del 1931 convertí el setmanari en un exclusiu òrgan personal.

Polemista brillant, el moviment cívic que volgué impulsar es resentí de l’ambigüitat entre uns afanys regeneracionistes i culturalistes, una crítica dels vicis de les democràcies parlamentàries i unes poc concretes finalitats polítiques.

És autor de La reforma constitucional. Lo que se intenta y lo que debería hacerse (1929), on es mostra partidari de la descentralització administrativa, la puresa del sufragi i la llibertat d’expressió.

Marvà i Màyer, Josep

Deixa un comentari

(Alacant, 8 gener 1846 – Madrid, 15 agost 1937)

Enginyer, militar i polític. Ingressà a l’Acadèmia Especial d’Enginyers el 1864. Obtingué el grau de tinent el 1869, i aquell mateix any es destacà en la lluita contra l’alçament republicà de València.

El 1870 fou nomenat professor de la dita Acadèmia, i hi exercí durant quinze anys la seva càtedra. Organitzà el Laboratori Central d’Enginyers. Fou president de l’Institut de Reformes Socials (1913) i inspector general del treball.

Publicà nombrosos treballs sobre enginyeria i material militar i féu estudis sobre matèries explosives. Autor de La nitroglicerina y la dinamita comparadas con la pólvora de guerra ordinaria (1872) i Las ciencias y la guerra (1915).

Marty, Andreu

Deixa un comentari

(Perpinyà, 6 novembre 1886 – Catllà de Conflent, Conflent, 23 novembre 1956)

Polític. El 1919 dirigí la rebel·lió de la flota francesa que operava contra els bolxevics al mar Negre. Fou diputat comunista des del 1924 i redactor en cap de “L’Humanité” (1934-35).

Intervingué en la guerra civil espanyola com a inspector general de les Brigades Internacionals. Posteriorment visqué a l’URSS (1940-43).

De nou a França, fou elegit diputat (1947), però el 1953 fou expulsat del partit comunista, acusat de desviacionisme.

Martorell i Fivaller, Josep Maria de

Deixa un comentari

(Ciutadella, Menorca, 1843 – Madrid, 1886)

Escriptor i polític. Era llicenciat en dret. Tenia els títols de duc d’Almenara Alta i marquès de Monasterio. Residí a Madrid.

Milità al partit conservador. Resultà elegit, en diverses ocasions, diputat a les corts. Tingué fama com a publicista catòlic. Fou un dels fundadors i col·laboradors dels periòdics “La Cruzada” i “Revista Científica”.

Publicà el llibre de proses Un libro para los amigos (1878). En edició pòstuma aparegué un recull de les seves poesies, escrites en castellà.