Arxiu d'etiquetes: polítics/ques

Moliner i Nicolàs, Francesc

1 Resposta

(València, 20 febrer 1851 – Madrid, 21 gener 1915)

Metge i polític. Fou catedràtic a les universitats de Saragossa, Granada i València. Estudià a Alemanya les investigacions de Koch sobre la tuberculosis. Treballà activament a favor del sanatori de Portaceli per a tuberculosos.

Fou nomenat l’any 1893 rector de la Universitat de València, però dimití quatre anys després. Fou diputat per València.

Fundà també un periòdic titulat de primer “Porta-Coeli” i després “El Noticiero Valenciano”. Autor de diverses obres mèdiques.

Miralles i Rubio, Andreu

Deixa un comentari

(València, 1856 – 8 setembre 1902)

Periodista i polític. Féu estudis militars, que abandonà per dedicar-se al periodisme. Fou redactor dels diaris madrilenys “El Correo” i “El Resumen”.

Secretari d’alguns polítics de relleu, del governador de Matanzas (Cuba), i fou governador de La Isabela (Filipines).

Autor de De mi cosecha i Los dos primeros años de la Regencia.

Mir i Mayol, Gregori

Deixa un comentari

(Campos, Mallorca, 11 abril 1939 – Palma de Mallorca, 28 febrer 2016)

Escriptor i polític. Ha publicat diversos reculls sobre l’obra de Miquel dels Sants Oliver i l’obra Literatura i societat de la Mallorca de la postguerra (1971).

De caràcter polític són els treballs El mallorquinisme polític (1840-1936) (1975), signat amb el pseudònim d’Anselm Llull, Els mallorquins i la modernitat (1981) i El nacionalisme de la nostra terra (1988).

Com a polític participà en la fundació del PSC-Congrés i després formà part de la federació balear del PSOE, pel qual fou senador (1979-82) i diputat a les corts (1982-86). Abandonà el PSOE el 1986 i fundà el partit Unió Balear.

Millà i Santos, Rafael

Deixa un comentari

(Alcoi, Alcoià, 22 setembre 1891 – Ivànovo, Rússia, 28 agost 1952)

Tipògraf i polític. Organitzador de la Societat Tipogràfica (Sindicat d’Arts Gràfiques d’Alacant), el 1914 ingressà a les Joventuts Socialistes. El 1920 s’afilià al Partit Comunista i el 1921 visità l’URSS com a delegat de la Secció Espanyola de la Internacional Comunista.

Dirigí “Mundo Obrero”, i fou, breument, secretari general del PCE. Presidí la UGT d’Alacant, i el 1936 fou elegit per presidir el Consell Municipal d’aquesta ciutat.

Mergelina i Selva, Joaquim

Deixa un comentari

(Villena, Alt Vinalopó, 25 juny 1829 – València, 1902)

Polític. Era marquès de Colomer. Fou alcalde de Villena i diputat a corts pels moderats (1861).

La Revolució de 1868 el féu decantar cap al conservadorisme i el carlisme. Fou cap del partit carlí valencià.

Melià i Pericàs, Josep

Deixa un comentari

(Artà, Mallorca, 19 març 1939 – Alcúdia, Mallorca, 22 juliol 2000)

Escriptor i polític. Llicenciat en dret, fou procurador en corts per elecció familiar. Periodista notable, s’ha especialitzat en temes polítics.

Després de crear, sense èxit, el Partit Nacionalista de Mallorca (1976), s’incorporà a la UCD i fou delegat de govern a Catalunya (1980-81).

Assagista brillant, ha publicat Cap a una interpretació de la història de Mallorca (1967), Els mallorquins (1967), Primer llibre de notes (1967, articles), La Renaixença a Mallorca (1968), Informe sobre la llengua catalana (1971), Estimem la nostra llengua (1973), Joan Miró, vida i gest (1973), La nació dels mallorquins (1977), Así cayó Adolfo Suárez (1981), Aquella al·lota ajaguda (1984).

Medalla d’Or de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

Mayor i Penadés, Pere

1 Resposta

(Ontinyent, Vall d’Albaida, 7 juny 1959 – )

Polític. Llicenciat en geografia i història per la Universitat de València. Vinculat de ben jove al nacionalisme cultural i polític, entre el 1987 i el 1991 fou diputat a les Corts Valencianes, i entre el 1991 i el 1995, tinent d’alcalde a l’ajuntament d’Ontinyent i conseller de la mancomunitat de municipis de la Vall d’Albaida.

El 1989 fou nomenat secretari general de la Unitat del Poble Valencià, càrrec que mantingué fins a la creació del Bloc Nacionalista Valencià (BNV). El 1998, en crear-se aquesta organització, fou elegit portaveu i proclamat candidat a la presidència de la Generalitat Valenciana.

Fou president del BNV des del gener de 2000 fins a l’octubre de 2003, arran dels resultats obtinguts en les eleccions a les Corts Valencianes, que deixaren de nou la formació a les portes de superar el 5% mínim exigit dels vots.

Fou substituït en un congrés extraordinari per Enric Morera, designat secretari general.

Mayol i Raynal, Miquel

1 Resposta

(Perpinyà, 11 agost 1941 – )

Polític. Estudià dret a París, dret penal a Alger i dret públic a Montpeller. Ha estat professor de dret a Nantes i a Perpinyà. Començà la carrera política a París, dins de moviments cristians d’avantguarda.

Retornat a Perpinyà l’any 1968, s’adherí al Grup Cultural de Joventut Catalana i al Parti Socialiste Unifié. Juntament amb Llorenç Planes i altres fundà el Comitat Rossellonès d’Estudis i d’Animació (CREA) (1970), embrió de l’Esquerra Catalana dels Treballadors (1972), de la qual ha estat el principal dirigent fins el 1981, en què l’abandonà.

Candidat a diputat diverses vegades pel seu partit, ha participat en iniciatives de promoció catalana: Universitat Catalana d’Estiu, Grup Pirienne Rossellonès, Grup d’Animació Cultural Guillem de Cabestany, Escola Popular Catalana, La Bressola, etc.

Ha publicat nombrosos articles a “La Falç”. Reinald Dedies li ha musicat algunes poesies de combat. Fou secretari de la Unió per una Regió Catalana i directiu del Col·legi d’Advocats de Perpinyà.

Mayans y Enríquez de Navarra, Luis

Deixa un comentari

(Requena, Plana d’Utiel, 24 juliol 1805 – Madrid, 14 setembre 1880)

Polític moderat i advocat. Fou diputat a corts en diverses legislatures i ministre de gràcia i justícia als gabinets González Bravo i Narváez. Ocupà diversos càrrecs públics i fou el qui preparà el Concordat del 1851.

Retirat de la política activa d’ençà de l’any 1868, es reservà la investidura de diputat a corts.

Maura i Montaner, Antoni

24 Respostes

(Palma de Mallorca, 2 maig 1853 – Torrelodones, Madrid, 13 desembre 1925)

Polític. Germà de Bartomeu, Francesc, Gabriel i Miquel. Va ingressar al Partit liberal amb el suport de Guzmán Gamazo i va obtenir, el 1881, un escó de diputat per Palma. A partir d’aleshores i gràcies a la seva forta personalitat i a les seves idees reformistes, va ocupar els càrrecs més alts del govern.

Fou ministre d’Ultramar (1892), càrrec del qual va dimitir per haver-li estat rebutjat el seu projecte d’autonomia per a Cuba i Puerto Rico, i ministre de Gràcia i Justícia (1895). Durant la crisi del 98 va proposar un pla de reformes enfocat a regenerar el sistema a partir d’un sanejament moral de l’administració i de l’enfortiment de l’autoritat.

Mort Gamazo, passà al Partit Conservador (1902), del qual ocupà la direcció en retirar-se Silvela. Fou ministre de Governació, càrrec que va ocupar en diverses ocasions. Formà per primer cop govern els anys 1903-04, repetí els anys 1907-09 i entre els anys 1918 a 1922.

Per bé que el seu caràcter autoritari, les repressions obreres que va ordenar i les seves limitacions per a dur a terme reformes estructurals, el van anar apartant a poc a poc del poder.