Arxiu d'etiquetes: polítics/ques

Martínez-Sabater i Seguí, Eduard

Deixa un comentari

(Xest, Foia de Bunyol, 5 maig 1896 – València, 27 agost 1946)

Escriptor i polític. Fou membre de la Joventut Valencianista i de la Unió Valencianista. Durant la dictadura de Primo de Rivera fou diputat provincial i director del manicomi provincial de València.

En advenir la República, adquirí el diari “La Voz Valenciana”, que ell mateix dirigí i utilitzà contra el nou règim. Fou elegit vocal del Tribunal de Garanties Constitucionals i, després de la guerra civil, procurador en corts i degà del Col·legi d’Advocats de València.

En la seva joventut es dedicà a la pintura, i destacà com a retratista i caricaturista amb el pseudònim de Dito.

Autor de novel·les en castellà i de les narracions curtes en català The five o’clock tea i Primer amor (1914). El seu volum Claridad (1922) està constituït per un aplec d’articles apareguts a “La Correspondencia de Valencia”.

Martínez i Ricart, Julià

Deixa un comentari

(Sogorb, Alt Palància, 1817 – 1884)

Advocat i polític. Estudià lleis a València i fou catedràtic a la universitat valenciana (1840).

Afiliat al partit progressista, fou dues vegades diputat a corts i fiscal del Tribunal Suprem. El 1854 havia estat nomenat alcalde de Sogorb.

Martínez i Miñana, Rafael Frederic

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XX – Belgrad, Sèrvia, 1954)

Escriptor i polític. Fundà el Partido Republicano Radical Socialista, a València (1931).

Com a membre d’Izquierda Republicana, fou elegit diputat, i durant la guerra civil fou director general de camins (1936) i sotssecretari del Ministeri de Propaganda (1937). S’exilià el 1939.

És autor, entre d’altres, del poema dramàtic La barca vella (1925).

Martínez i Gil, Elies

Deixa un comentari

(València, 1822 – 1892)

Metge i polític. Fou director del Museu Anatòmic, professor d’anatomia pictòrica de l’Acadèmia de Sant Carles de València i president del Congrés Medicofarmacèutic de València (1891).

La seva activitat política començà els 1864 als rengles del partit progressista, bé que després passà al conservador. Diputat provincial el 1875, ocupà l’alcaldia de València (1876-79 i 1891-92).

Com a president de la Societat Econòmica d’Amics del País, va promoure l’Exposició Regional del 1883.

Martínez i Bonet, Vicent

Deixa un comentari

(València, segle XVIII – segle XIX)

Advocat, polític i escriptor. Fou diputat a corts (1809-10) i ocupà alguns càrrecs de l’administració jurídica valenciana.

És autor de diversos escrits, com l’assaig El patriotisme, l’estudi Retrato del abogado perfecto (1794) i el recull Diferentes piezas literarias, políticas y morales.

Martínez i Aloy, Josep

4 Respostes

(València, 4 juny 1855 – 3 abril 1924)

Polític i historiador. Llicenciat en dret (1877) i afiliat al partit conservador, fou alcalde de València (1907 i 1917) i president de la diputació (1914-15). Col·laborà a “Las Provincias” -sovint amb el pseudònim Yola-, a “El Archivo” i d’altres publicacions locals.

Nomenat cronista provincial (1891), col·laborà activament en la fundació del Centre de Cultura Valenciana (1914), del qual fou degà en els anys 1915-24. Fou membre de les Acadèmies de Sant Carles, de Lo Rat Penat, i director del Museu de Belles Arts.

Escriví sobre heràldica, arqueologia cristiana i història de l’art, i publicà els volums La diputación de la generalidad de Valencia (1930), La casa de la diputación (1903) i un dels corresponents a la província de València de la Geografia general del reino de Valencia, dirigida per F. Carreras i Candi. Deixà inèdits materials per a una Enciclopèdia Valenciana.

Martínez, Josep -polític-

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XVIII – segle XIX)

Polític. Era auditor naval del departament marítim de València. Fou un dels diputats del Regne a les corts de Cadis (1810-13). Hi tingué 173 intervencions, xifra bastant alta.

Home de centre, les observacions que formulava no contenen idees de gran relleu però si opinions ponderades que demostren reflexió i bon sentit. Es decantà lleugerament per la tendència liberal. Destacà remarcant la supremacia de les corts sobre el poder executiu.

Martínez, Joaquim

1 Resposta

(València, 1750 – 1814)

Arquitecte i polític. Format a l’Acadèmia de Sant Carles de València, n’esdevingué acadèmic de mèrit (1779), director d’arquitectura (1791) i director general (1793).

Intervingué en les obres de la Universitat de València i projectà el pont d’Alberic, el retaule de Sant Joan de l’Hospital de València i el de la capella del beat Gaspar Bono de l’església de Sant Salvador, també de València.

Fou diputat per València a les corts de Cadis i formà part de les legislatures ordinàries del 1813 i el 1814.

Martín i Mengod, Joan Lluís

Deixa un comentari

(València, 1875 – 29 setembre 1918)

Periodista i polític. Doctor en dret (1900) i llicenciat en filosofia (1901), fou catedràtic d’institut. El 1892 s’afilià al carlisme, i fou regidor de València (1903-15).

Col·laborà en “El Correo de la Provincia” (1892), “La Monarquía Federal”, “La Idea Popular”, “La Lucha”, “El Pueblo Obrero” i altres periòdics, i dirigí (1911-13 i 1914-18) l’òrgan carlí “Diario de Valencia”.

Martí i Ximenis, Lluís

3 Respostes

(Palma de Mallorca, 1856 – 1922)

Dirigent republicà. Fou redactor en cap del diari “La Unión Republicana” (1896-1904).

Regidor a partir del 1899, col·laborà amb els socialistes, malgrat les difícils relacions entre aquests i els republicans radicals i reformistes.

Favorable al catalanisme, organitzà (1917) el Bloc Assembleista de Mallorca i s’uní al regionalisme mallorquí.