Arxiu d'etiquetes: poesies

Obres e trobes

2 Respostes

(València, 25 març 1474)

Volum que recull els poemes presentats en el certamen marià celebrat a València el 1474 i imprès aquell mateix any, considerat el primer incunable dels Països Catalans. L’únic exemplar conegut es conserva a la Biblioteca Universitària de València. Manca de data i de nom d’impressor. Té 58 fulls impresos. Conté obres d’un total de 40 poetes i 45 poesies (40 en català, 4 en castellà i 1 en toscà).

Posteriorment, ha estat editat el 1894 (amb introducció de F. Martí i Grajales), el 1945 (introducció de Josep Ibarra i Folgado) i el 1975 (en tres edicions, dues a càrrec, respectivament, de Lluís Guarner i M. Sanchis i Guarner).

Ha despertat diverses polèmiques sobre la primacia de la impremta dins l’estat espanyol.

Escacs d’amor

3 Respostes

(País Valencià, segle XV)

Debat poètic. Fet en col·laboració de Francí de Castellví, Narcís Vinyoles i Bernat Fenollar. Descriu una partida d’escacs entre els dos primers, en què cada peça del joc té una simbologia determinada.

Cada jugador escriu una estrofa per a cada jugada, explicant el moviment de les peces i la situació galant que així es crea. A continuació, Fenollar, en una tercera estrofa, exposa una llei del joc i un comentari moral a la jugada.

L’obra té en total seixanta-quatre estrofes (nombre de cases que té l’escaquer) de nou versos.

La composició, en realitat simple joc poètic, té una gran qualitat gràcies a l’habilitat versificadora dels autors.

Cap al tard

1 Resposta

(Catalunya, 1909)

Llibre de poemes de Joan Alcover i Maspons (publicats anteriorment en diaris i revistes del Principat i de Mallorca), el primer que publicà en català i que el consagrà com a poeta.

Conté 35 composicions poètiques distribuïdes en quatre parts: Juvenils, poesies d’adolescència; Cançons de la Serra, basades en cançons populars mallorquines (sobretot La Balanguera i La Serra); Elegies, peces majors d’un to intimista molt reeixit; i Endreces, poemes, la majoria dels quals són dirigits a d’altres escriptors.

El llibre assoleix un alt nivell estilístic i idiomàtic.

Cant espiritual -Ausiàs Marc-

Deixa un comentari

(València, 1539)

Poema d’Ausiàs Marc. En diversos manuscrits no portava títol i, fins a l’edició de València del 1539, no li fou donat per primera vegada de Càntica espiritual, que ha estat adoptat en bona part de les edicions modernes.

És una llarga oració, composta de 224 versos sense rima, on el poeta s’adreça a Déu en segona persona i li expressa les seves temors i la tebiesa de la seva fe i li suplica apassionadament que li transmeti el seu amor.

L’accent sincer, la rigor de la construcció i fins i tot la força del pensament i de l’expressió en fan una de les obres cabdals de la poesia catalana.

Balanguera, la -cançó-

3 Respostes

(Illes Balears)

Cançó sobre un personatge popular femení. Fou composta el 1926 per Amadeu Vives sobre el poema de Joan Alcover La Balanguera, en què el personatge de la Bolanguera o Balanguera és transformat en una parca que fila el fil de la vida dels humans.

Aviat esdevingué una cançó popular i, identificat el personatge amb la pàtria, fou cantada com a himne patriòtic en èpoques de repressió del catalanisme. Té una gran popularitat en totes les terres de llengua catalana, especialment a Mallorca.

Actualment és l’himne oficial de les Illes Balears.

La Balanguera

La Balanguera misteriosa
com una aranya d’art subtil,
buida que buida sa filosa,
de nostra vida treu lo fil.
Com una parca bé cavil.la
teixint la tela per demà.

La Balanguera fila, fila,
la Balanguera filarà.

Girant l’ullada cap enrera
guaita les ombres de l’avior,
i de la nova primavera
sap on s’amaga la llavor.
Sap que la soca més s’enfila
com més endins pot arrelar.

La Balanguera fila, fila,
la Balanguera filarà.

De tradicions i d’esperances
teix la senyera pel jovent
com qui fa un vel de noviances
amb cabelleres d’or i argent
de la infantesa que s’enfila, de la
vellura que se’n va.

La Balanguera fila, fila,
la Balanguera filarà.

vaca cega, La

2 Respostes

(Catalunya, 1895)

Poema de Joan Maragall i Gorina, publicat a Poesies. És un dels més coneguts i populars.

Amb una gran contenció descriptiva explica els moviments d’una vaca, cega d’un cop de roc d’un vailet de can Covilar de Sant Joan de les Abadesses (Ripollès). Gairebé la personifica, i li dóna un aire de noble tragèdia i de fatalitat, bastit en un clima d’elements morals i lírics.

Ha estat repetidament traduïda al castellà, primer per Unamuno.

LA VACA CEGA

Topant de cap en una i altra soca,
avançant d’esma pel camí de l’aigua,
se’n ve la vaca tota sola. És cega.
D’un cop de roc llançat amb massa traça,
el vailet va buidar-li un ull, i en l’altre
se li ha posat un tel: la vaca és cega.
Ve a abeurar-se a la font com ans solia,
mes no amb el ferm posat d’altres vegades
ni amb ses companyes, no; ve tota sola.
Ses companyes, pels cingles, per les comes,
el silenci dels prats i en la ribera,
fan dringar l’esquellot, mentres pasturen
l’herba fresca a l’atzar… Ella cauria.
Topa de morro en l’esmolada pica
i recula afrontada… Però torna,
i baixa el cap a l’aigua, i beu calmosa.
Beu poc, sens gaire set. Després aixeca
al cel, enorme, l’embanyada testa
amb un gran gesto tràgic; parpelleja
damunt les mortes nines i se’n torna
orfe de llum sota del sol que crema,
vacil·lant pels camins inoblidables,
brandant llànguidament la llarga cua.

Poesia -revista, 1944/45-

(Barcelona, 1944 – 1945)

Revista clandestina. Primera publicació literària catalana de la postguerra. Editada per Josep Palau i Fabre.

Publicà vint números, impresos en paper de fil i amb un tiratge de cent exemplars, numerats.

Carles Riba, Josep Vicenç Foix, Clementina Arderiu, Salvador Espriu, Josep M. de Sagarra, Marià Manent, Joan Perucho i altres poetes hi col·laboraren.

Inserí també alguns textos en castellà, francès i gallec. Dedicà números monogràfics a Rosselló i Porcel, al superrealisme, la tanka i la poesia femenina.

Poemes -revista, 1963/64-

(Barcelona, 1963 – 1964)

Revista de poesia trimestral, publicada i dirigida per Joan Colomines i Puig. En sortiren vuit números i hagué de desaparèixer per dificultats administratives.

Publicava poetes clàssics, consagrats moderns i inèdits. A més una bibliografia de poesia catalana, crítica rigorosa de novetats importants, notes diverses sobre poesia forastera, traduccions i noticiari.

Hi col·laboraren importants escriptors i poetes de mitjans del segle XX.

Pessebre, El

(Prada, Conflent, 1943 – 1958)

Oratori amb música de Pau Casals i text de Joan Alavedra. Escrit per a solistes, cor i orquestra, fou estrenat a Acapulco (Mèxic) el 17 de desembre de 1960.

Des del 1962 ha estat interpretat a les principals ciutats de tots els continents com una crida a la pau i a la fraternitat entre els pobles.

Foren significatives les estrenes a la seu de les Nacions Unides el dia de l’ONU de 1963, la de Sant Miquel de Cuixà, en la proclamació de Pau i Treva de Déu, l’any 1966, la de Barcelona el 1967, i la presentació a Montserrat l’any 1971.

És la partitura catalana més difosa mundialment. Ha estat enregistrada en discs a partir de l’any 1974.

Catalonia -poema en anglès-

Deixa un comentari

(Edimburg, Anglaterra, 16 setembre 1811)

Poema anònim en anglès, de 75 quartetes, amb notes explicatives, imprès per James Ballantyne i dedicat a Walter Scott.

Fou escrit a bord del vaixell de guerra “Caledònia” quan navegava per la Mediterrània, i datat el 16 setembre 1811.

Descriu la campanya de Catalunya durant la Guerra del Francès, amb al·lusions al setge de Barcelona del 1714 i al recobrament de les llibertats de Catalunya.