(Vilanant, Alt Empordà, segle XVII – Poblet o Barcelona, vers 1748)
Catedràtic de teologia a Lleida, prior de les Franqueses i abat de Poblet (1729-32).
Escriví Selectae disputationes in Moralem Theologiam (Cervera 1732) i un tractat contra la tortura.
(Catalunya, segle XVI – Poblet, Conca de Barberà, segle XVI)
Músic. Monjo del monestir de Montserrat, on destacà com a organista i cantaire major de l’escolania.
(Catalunya, segle XII – Poblet, Conca de Barberà, 1185)
VII Abat perpetu de Poblet. El 1181 hi succeí a l’abat Hug.
Durant el seu abadiat prosseguiren les obres de l’església major, el claustre i els allotjaments.
Fou succeït per Pere de Talladell.
(Catalunya, segle XIV – Poblet, Conca de Barberà, 1456)
(o Girald, o Guilard) Bisbe de Barcelona (1445-56) i polític. Fou bisbe de Sogorb (1437-45). Fou conseller de la reina Maria de Castella.
Tingué problemes amb la generalitat per un préstec, i en especial amb el capítol de Barcelona, amb el qual pledejà des del 1448, fins al punt que en morir no li feren exèquies.
El papa Calixt III el nomenà legat per a la reforma de monestirs, i morí a Poblet exercint aquesta missió.
(Catalunya, segle XVIII – Poblet ?, Conca de Barberà, segle XIX)
Darrer abat de Poblet (1831) abans de la destrucció. Fou el CV dels generals i el LI dels quadriennals.
Fou elegit com a successor de Josep Queralt.
(Prades, Baix Camp, 1481 – Poblet, Conca de Barberà, 1553)
(dit el Vell) Compositor. Estudià segurament amb Joan Castelló, mestre de capella de la catedral de Barcelona.
En 1523-25 fou mestre de capella de la catedral de Lleida, on havia estat cantor, i en 1544-48, mestre de capella de les infantes Maria i Joana, filles de l’emperador Carles V. Durant els anys que hom en desconeix l’activitat, sembla que tingué relacions amb el País Valencià.
La seva actuació a la cort castellana el familiaritzà amb el repertori de música hispànica i amb la música religiosa i profana francesa, germànica i italiana que executava la capella imperial.
Les obres més importants de Fletxa són les ensalades. Les nadales conservades de Fletxa a tres i a quatre veus mostren una tècnica contrapuntística notable. Algunes obres seves foren transcrites per a veu i viola de mà.
Tot i compondre la peça Què farem del pobre li han estat atribuïdes altres peces anònimes amb text català del Cançoner del duc de Calàbria.
Fou l’oncle de Mateu Fletxa el Jove.
(València, segle XIV – Poblet, Conca de Barberà, 13 juliol 1411)
XXXVI Abat perpetu de Poblet (1393-1409). Era oncle de Vicent Ferrer, futur sant.
Mestre en teologia i almoiner de Joan I el Caçador; essent prior de Poblet, fou elegit abat, succeint a Guillem d’Agulló.
Obtingué el títol de mestre en Sagrada Teologia, dignitat que ningú de la comunitat no havia assolit abans. Aconseguí, en litigi amb Montserrat, que fossin enterrats a Poblet Pere III el Cerimoniós i Joan I. Fou visitador dels monestirs cistercencs de Catalunya.
El 1409, per motius de salut, dimití, i obtingué de Benet XIII que el succeís Jaume Carbó, procurador seu, sense intervenció de la comunitat, fet insòlit fins aleshores.
Fou enterrat al claustre major, davant la Sala Capitular.
(Catalunya, segle XII – Poblet, Conca de Barberà, 1190)
IX Abat perpetu del monestir de Poblet. Fou elegit el 1188, després de Pere de Talladell.
El seu abadiat, caracteritzat per l’activa marxa de les construccions al monestir, seria molt breu, ja que morí el 1190.
Fou succeït per Pere Maçanet.
(Catalunya, segle XII – Poblet, Conca de Barberà, 1151)
I Abat perpetu del monestir de Poblet. Fou nomenat per l’abat cistercenc de la Fontfreda en constituir-se la comunitat sobre terrenys donats per Ramon Berenguer IV de Barcelona.
El comte li confirmà la donació (1150) i començà a construir-se el primer edifici.
Esteve morí aviat, i fou succeït per l’abat Vidal.
(Catalunya, segle XVII – Poblet, Conca de Barberà, 1716)
Abat de Poblet (1713-16). Fou nomenat a l’acabament de la guerra de Successió. Era el LXXVI abat de la sèrie general, i el XXII dels quadriennals.
Abans hi havia hagut un llarg període de seu vacant sota la governació del prior president Baltasar Fontanilles.
A la darreria de la resistència contra els borbònics, aquests entraren a l’hospital per matar guerrillers catalans que hi eren atesos. L’abat hagué de subornar amb mil escuts el cap de les tropes, coronel Solís, perquè aquelles renunciessin a cremar el monestir com a represàlia.
A la seva mort, fou succeït per Baltasar Suñol.
Dades dels Països Catalans 