Arxiu d'etiquetes: pobles

Vallestàvia (Conflent)

6 Respostes

Municipi del Conflent (Catalunya Nord): 17,89 km2, 586 m alt, 103 hab (2012)

(fr: Baillestavy) Situat al peu del massís del Canigó, a la vall mitjana del riu de Lentillà, al límit amb el Rosselló i les muntanyes dels Aspres; la línia de crestes que uneix el puig de Bessís amb el roc de Jocavell i el coll de les Cireres, el separen de la vall de Llec. El bosc ocupa els vessants esquerres de la vall.

Minsa agricultura amb conreus de secà: arbres fruiters (pomeres i pereres), vinya, hortalisses, pastura i farratge. La ramaderia (bestiar oví, cabrum i boví) és l’activitat econòmica predominant. Economia forestal. Piscifactoria a les ribes del Lentillà.

El poble, que agrupa tota la població del municipi, és situat al fons de la vall, al voltant de l’església parroquial de Sant Andreu, que s’alça damunt un tossal que domina, per l’esquerra, el riu de Lentillà.

El municipi comprèn, a més, l’antic veïnat de la Coma, vora el qual hi ha una important mina de ferro, en explotació encara el 1969.

Vallès de la Costera (Costera)

11 Respostes

Municipi de la Costera (País Valencià): 1,2 km2, 98 m alt, 154 hab (2014)

(cast: Vallés) Situat a la plana al·luvial de l’esquerra del riu Cànyoles, a ponent de la ciutat de Xàtiva.

Tot el territori, de molt poca extensió, és conreat i regat amb l’aigua de la sèquia de Ranes; hi predomina el taronger, amb un petit sector d’horta; hi ha alguns conreus de secà (oliveres). Aviram. Àrea comercial de Xàtiva. La població, sempre molt reduïda, ha decaigut constantment des del 1900.

El poble és a l’esquerra del riu; església parroquial de Sant Joan Baptista, del segle XVII, que té com a sufragània la de la Granja de la Costera.

Lloc de moriscs, formava part de la fillola de Xàtiva. Pertangué als marquesos de Mascarell.

Té diversos enclavaments dins els petits municipis veïns, com el d’Almenara, la Senyoria, la Caseta de Perinou i d’altres a la Foia de Cerdà i a la Vila.

Enllaç web: Ajuntament

Valldellou (Llitera)

9 Respostes

Municipi de la Llitera (Franja de Ponent): 30,42 km2, 469 m alt, 98 hab (2014)

(cast: Baldellou) Situat en un terreny muntanyós format per les serres del Solà, de roca Foradada i de Pinyana, a les ribes de la dreta de la Noguera Ribagorçana, al límit amb la Noguera. Al sector muntanyós hi ha boscs de pins i alzines, matollar i pasturatges.

A la fondalada de la vall es localitza l’agricultura, principalment de conreus de secà (cereals, ametllers, oliveres i vinya) i també de regadiu (hortalisses, farratges, cereals, patates i arbres fruiters). Ramaderia ovina i porcina, avicultura i apicultura. Àrea comercial de Lleida. Població en descens.

El poble és a l’esquerra del barranc del Molí del Pubill; l’església parroquial de l’Assumpció depengué (fins al 1874) de la col·legiata d’Àger.

El municipi comprèn, a més, l’antic terme de la Llenca, els despoblats de Covet, Salgar i Penella i l’església de Vilavella.

Vallcebollera (Alta Cerdanya)

8 Respostes

Municipi de l’Alta Cerdanya (Catalunya Nord): 26,0 km2, 1.247 m alt, 47 hab (2012)

(o Vallsabollera, fr: Valcebollère) Situat a la confluència de les rieres de Peguera i del Prat del Rector, que davallen del pla de les Salines, amb la de Faitó, que davalla del massís del Puigmal, origen de la Llavanera, al límit amb el Ripollès. Força muntanyós.

Ramaderia i explotació forestal. La població ha experimentat un important descens demogràfic durant els segles XIX i XX, fins al 1980, data en la qual ha anat augmentant progressivament.

El poble és dominat per l’església parroquial de Sant Feliu, refeta de nou al segle XIX.

El terme comprèn el poble del Puig de Vallcebollera i l’ermita de Sant Bernabé.

Fins al 1790 pertangué a la vegueria de Cerdanya (Sallagosa).

Vallat (Alt Millars)

2 Respostes

Municipi de l’Alt Millars (País Valencià): 5,09 km2, 276 m alt, 54 hab (2014)

Situat al sud-est de la comarca, a banda i banda de la vall mitjana del Millars, a la seva confluència amb el Vilafermosa, a la zona de parla castellana del País Valencià. Fora de les ribes dels rius el terreny és molt rost.

Migrada agricultura amb conreus de vinya, oliveres i garrofers; la superfície mitjana de les explotacions agràries és de 4 ha i són treballades en explotació directa. Sobre el Millars, però ja dins el terme de Fanzara, hi ha la petita central hidroelèctrica del Vallat. En procès de despoblament.

El poble s’assenta sobre la vora esquerra del riu de Vilamalefa; l’església parroquial de Sant Joan depèn de la d’Espadella.

Enllaç web: Ajuntament

Can Colomer *

Deixa un comentari

(Font-rubí, Alt Penedès)

Veure> Grabuac  (poble).

Campsentelles *

Deixa un comentari

(Vallès Oriental)

Veure> Sant Fost de Campsentelles  (poble i municipi).

Vall del Tormo, la (Matarranya)

3 Respostes

Municipi de la Matarranya (Franja de Ponent): 15,97 km2, 436 m alt, 315 hab (2014)

(cast: Valdeltormo) Situat al límit amb la Terra Alta, a l’esquerra del Matarranya. El territori és suaument ondulat, i en part és ocupat per boscs de pins i alzines i matollar.

Predomina l’agricultura de secà (cereals, vinya, ametllers, oliveres i presseguers); el regadiu aprofita l’aigua del riu a través de sèquies, hom hi conrea hortalisses, cereals i farratges. Ramaderia de bestiar oví i cabrum; hi ha avicultura. Les activitats industrials són les derivades de l’agricultura (molins de farina i oli) i hi ha alguns obradors menestrals. Àrea comercial d’Alcanyís.

El poble és en una vall afluent per l’esquerra al Matarranya; l’església parroquial és dedicada a l’Assumpció. Es conserva un antic castell bastit el segle XIV.

Vall d’Ebo, la (Marina Alta)

19 Respostes

Municipi de la Marina Alta (País Valencià): 32,43 km2, 394 m alt, 254 hab (2014)

(o Ebo) Situat a la part interior del Marquesat, accidentat per la serralada pre-bètica valenciana, ocupa un eixamplament (vall d’Ebo) on el relleu més destacat és la serra d’Ebo (945 m alt).

Una pluviositat prou favorable permet el conreu d’oliveres, substituïdes progressivament per ametllers i altres fruiters (pomeres, cirerers), a més de cereals i farratges; a més del regadiu de font, resten pastures i ermots. Ramaderia. Població en descens.

El poble, d’origen islàmic, agrupa tota la població del municipi; l’església parroquial és dedicada a sant Miquel.

Situat al centre de la vall, és format pels antics llocs de Benixuaip i de Villans, els quals, juntament amb els despoblats de Benicais, Benissit, Serra i la Cairola, eren habitats per moriscs, dependents de la fillola de la vall de Gallinera.

El 1609 els moriscs s’aixecaren arran de l’expulsió.

Enllaç web: Ajuntament

Vall de Lierp, la (Ribagorça)

9 Respostes

Municipi de la Ribagorça (Franja de Ponent): 32,50 km2, 1.012 m alt, 58 hab (2014)

(cast: Valle de Lierp) Situat al límit amb la zona actualment aragonesa de l’antic comtat de Ribagorça, a la vall de Lierp, entre el pic del Turbó i la serra del Jordal, a la divisòria entre l’Éssera i el seu afluent, l’Isàvena, a més el terme és drenat pels torrents d’Espluga i de la Vall. Les terres no conreades són ocupades per erms, parturatges, prades naturals de secà i boscs de roures i pi roig.

Agricultura de secà: cereals (blat i ordi), farratges i llegums. Ramaderia bovina i ovina. Àrea comercial de Graus.

La capital del municipi és el poble d’Eixea i comprèn els pobles de Reperós, Paderniu i Serrat, les caseries de Piniello i del Pueio i el despoblat de Pociello.

S’hi parla un català de transició a l’aragonès.