Antic poble (548 m alt) i municipi: 14,05 km2. Està emplaçat a la dreta del riu Millars, pertangué al ducat de Vilafermosa, dins el terme de la Pobla d’Arenós, del qual s’independitzà el 1842.
L’església de Sant Pere, creada el 1631, fou annexa de la de la Pobla fins al 1841; l’edifici actual fou bastit en 1785-1811.
A finals del 1970 el poble fou cobert pel pantà d’Arenós.
Municipi de l’Alt Palància (País Valencià): 21,12 km2, 441 m alt, 254 hab (2014)
(o de Monesil, cast: Vall de Almonacid) Situat a la vall d’Almonesir, drenada pel barranc del Baladar, i accidentat pel sector central de la serra d’Espadà, a la zona de llengua castellana del País Valencià.
L’agricultura és la base econòmica del municipi i està basada en el conreu de cereals, vinya i oliveres. Les terres són treballades en règim d’explotació directa.
El poble és situat en un coster, a la dreta de la rambla d’Almonesir, davant el turó on s’alcen les ruïnes de l’antic castell d’Almonesir, del qual depenia; l’església parroquial de la Concepció conserva un interessant retaule del començament del segle XV.
El terme comprèn, a més, els despoblats de Sant Joan d’Almonesir i de Torre-somera.
Enllaç web: Ajuntament
Municipi de la Marina Alta (Catalunya): 24,4 km2, 637 m alt, 175 h (2014)
(o Alcalà de la Jovada; ant: la Jovada o Alcalà de Gallinera) Situat al límit amb el Comtat, que forma la vall anomenada d’Alcalà, entre la penya Foradada, al nord, i la serra de Capaimona, al sud.
La base de l’economia local és l’agricultura, totalment de secà (cereals i oliveres).
El poble, situat al centre de la vall, va ser el principal centre de resistència que el capitost musulmà al-Azraq oposà a Jaume I, tot just acabada la conquesta del Regne de València.
El terme comprèn el llogaret de Beniaia i els despoblats de la Queirola, la Roca, l’Atzuvieta i Benialí.
Enllaç web: Ajuntament
Municipi de la Plana Alta (País Valencià): 52,99 km2, 305 m alt, 2.873 hab (2014)
Situat entre el pla de l’Arc i el pla de la Barona i entre les rambles de Cabanes, a llevant, i de la Viuda, a ponent, al sector septentrional i interior de la comarca, al límit amb l’Alcalatén.
L’agricultura ocupa tres quartes parts del territori municipal; els conreus més estesos són els de secà: vinya i ametllers; hi ha algunes hectàrees d’horta i la resta és improductiu. La ramaderia hi té una gran importància, per l’expansió creixent de les granges de porcs. Àrea comercial de Castelló de la Plana. Des d’inicis del segle XX la població està en descens.
El poble és situat al vessant oriental del tossal Roig, al límit del pla de l’Arc.
El municipi comprèn, a més, les caseries de Montalba, de la Pelejaneta (amb el mas de la Pelejana) i de les Ramblelles i el llogaret de la Barona.
Enllaç web: Ajuntament
Poble, situat a 8 km al sud-oest de la ciutat, al centre d’una gran plana vinatera.
La sèquia d’El Campo de Arcís pren l’aigua del riu Magre.
(Conflent)
Antic nom de la població de Vilafranca de Conflent.
(la Vall de Laguar, Marina Alta)
(o poble de Baix) Poble, situat en un serrat a 1 km a l’est de Fleix. Hi ha l’església parroquial del municipi (Santa Anna).
Antic lloc de moriscs (33 focs el 1602), pertanyia a la parròquia de Murla, de la qual s’independitzà el 1534. Formava part del ducat de Gandia.
Municipi de l’Alta Cerdanya (Catalunya Nord): 6,79 km2, 1.206 m alt, 353 hab (2012)
Situat a la confluència de les valls d’Angostrina i de Brangolí, en un territori muntanyós, accidentat pels vessants de la muntanya de Bell-lloc, al límit amb la Baixa Cerdanya.
Conreus de prats i farratges, dedicats al bestiar boví (aprofitats per a llet i carn), que és la principal activitat econòmica del terme.
El poble és situat a la confluència dels rius de Brangolí i d’Angostrina, al peu de la muntanya de Bell-lloc, dominat pel castell d’Ur (centre de la baronia d’Ur) i per l’església parroquial de Sant Martí, edifici romànic modificat al segle XVIII, que conserva una gran pica baptismal del segle XII, una Mare de Déu del segle XIV, així com altres elements dels segles XVI i XVIII.
El municipi comprèn també la masia i antic lloc de Florí.
Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 17,01 km2, 77 m alt, 1.875 hab (2012)
(fr: Trouillas) Situat al sector de la plana més pròxima als Aspres, i drenat pel Rard (límit meridional) i el seu afluent, la Canta-rana (en part, límit septentrional).
L’economia es basa en l’agricultura: els conreus de secà són els més estesos, entre els quals el de la vinya és el principal (hi ha una cooperativa vinícola que elabora vi de qualitat superior). Els de regadiu (fruiters i hortalisses) són possibles gràcies a l’aprofitament de les capes freàtiques. Ramaderia.
El poble és situat a la dreta de la Canta-rana. Prop seu tingué lloc el 1793 la batalla de Trullars.
El municipi comprèn, a més, el mas i antic terme del Masdéu i el monestir de Sant Salvador de Cirà.
Municipi de la Fenolleda (Catalunya Nord): 8,96 km2, 401 m alt, 62 hab (2012)
(occ: Trilhà, fr. Trilla) De llengua occitana. Situat a la vall d’Aglí, a prop de l’aiguabarreig amb l’Adasig, estès entre la serra que separa aquesta comarca del Rosselló i el riu, limit septentrional del terme. El territori és molt accidentat i en bona part cobert de bosc i de matollar.
L’agricultura ocupa les poques terres disponibles, amb conreus destinats bàsicament a la vinya; hi ha petites extensions dedicades a les hortalisses, els arbres fruiters i els farratges. Hi ha una cooperativa vinícola que produeix vi de qualitat superior. El cens ramader és nul. Lloc de segones residències. Explotació forestal. Des del segle XIX la població està en continu descens.
El poble, situat damunt un serrat que separa les conques de l’Aglí i de l’Adasig, és presidit per l’església parroquial de Santa Maria.
Dades dels Països Catalans 