Arxiu d'etiquetes: pobles

Vall de Laguar, la (Marina Alta)

13 Respostes

Municipi de la Marina Alta (País Valencià): 23,26 km2, 450 m alt, 872 hab (2014)

(o de Laguart, ort trad: Vall d’Alauar) Situat a la vall alta del Girona, que passa entre el penyal de Laguar, al sud, i la serra de Migdia, al nord, on hi ha el barranc de l’Infern i el fallit pantà d’Ísber, enmig dels contraforts orientals de les serres pre-bètiques valencianes. Una gran part del territori és inculte.

Hi predomina l’agricultura de secà. Els conreus més estesos són els d’oliveres, seguits dels d’ametllers, dels garrofers i dels fruiters; hi ha molt poc regadiu, amb aigua de peu. Cal esmentat també els cirerers, que donen un dels productes més ben comercialitzats. Cria de bestiar. Àrea comercial d’Alacant.

El municipi comprèn els pobles de Fleix (cap municipal), Benimaurell i Campell (antics llocs de moriscs, on hi hagué actives rebel·lions), el sanatori de llebrosos de Fontilles, el despoblat d’Ísber i l’antic castell de les Atzavares. Formà part del ducat de Gandia.

Enllaç web: Ajuntament

Vall de Gallinera, la (Marina Alta)

28 Respostes

Municipi de la Marina Alta (País Valencià): 53,06 km2, 295 m alt, 595 hab (2014)

Situat a l’extrem nord-oest de la comarca, al límit amb la Safor i el Comtat, als vessants de la serra de Gallinera i de la serralada pre-bètica valenciana, a les ribes de la rambla de Gallinera (anomenada després el Calapatar o riu Bullent). Es format per un conjunt de pobles amb centre a Benialí.

Es conrea bona part del terme, amb predomini total de l’agricultura de secà. Els conreus més estesos són les oliveres i els cirerers; al regadiu es conreen cítrics. Àrea comercial d’Alacant. Població en descens.

Lloc d’origen islàmic. La capital del municipi és el poble de Benialí, comprèn, també, els pobles de Benirrama, Benissili, Benissivà, Benitaia, la Carroja, Llombai de Gallinera i Alpatró, els despoblats de l’Alcúdia de Gallinera, Benimàmet, Benistrop, Bolcàssim, el Rafalet i Benimarzoc i el castell de Gallinera.

Enllaç web: Ajuntament

Campos d’Arenós

2 Respostes

(Montanejos, Alt Millars)

Antic poble (548 m alt) i municipi: 14,05 km2. Està emplaçat a la dreta del riu Millars, pertangué al ducat de Vilafermosa, dins el terme de la Pobla d’Arenós, del qual s’independitzà el 1842.

L’església de Sant Pere, creada el 1631, fou annexa de la de la Pobla fins al 1841; l’edifici actual fou bastit en 1785-1811.

A finals del 1970 el poble fou cobert pel pantà d’Arenós.

Vall d’Almonesir, la (Alt Palància)

5 Respostes

Municipi de l’Alt Palància (País Valencià): 21,12 km2, 441 m alt, 254 hab (2014)

(o de Monesil, cast: Vall de Almonacid) Situat a la vall d’Almonesir, drenada pel barranc del Baladar, i accidentat pel sector central de la serra d’Espadà, a la zona de llengua castellana del País Valencià.

L’agricultura és la base econòmica del municipi i està basada en el conreu de cereals, vinya i oliveres. Les terres són treballades en règim d’explotació directa.

El poble és situat en un coster, a la dreta de la rambla d’Almonesir, davant el turó on s’alcen les ruïnes de l’antic castell d’Almonesir, del qual depenia; l’església parroquial de la Concepció conserva un interessant retaule del començament del segle XV.

El terme comprèn, a més, els despoblats de Sant Joan d’Almonesir i de Torre-somera.

Enllaç web: Ajuntament

Vall d’Alcalà, la (Marina Alta)

18 Respostes

Municipi de la Marina Alta (Catalunya): 24,4 km2, 637 m alt, 175 h (2014)

(o Alcalà de la Jovada; ant: la Jovada o Alcalà de Gallinera) Situat al límit amb el Comtat, que forma la vall anomenada d’Alcalà, entre la penya Foradada, al nord, i la serra de Capaimona, al sud.

La base de l’economia local és l’agricultura, totalment de secà (cereals i oliveres).

El poble, situat al centre de la vall, va ser el principal centre de resistència que el capitost musulmà al-Azraq oposà a Jaume I, tot just acabada la conquesta del Regne de València.

El terme comprèn el llogaret de Beniaia i els despoblats de la Queirola, la Roca, l’Atzuvieta i Benialí.

Enllaç web: Ajuntament

Vall d’Alba, la (Plana Alta)

8 Respostes

Municipi de la Plana Alta (País Valencià): 52,99 km2, 305 m alt, 2.873 hab (2014)

Situat entre el pla de l’Arc i el pla de la Barona i entre les rambles de Cabanes, a llevant, i de la Viuda, a ponent, al sector septentrional i interior de la comarca, al límit amb l’Alcalatén.

L’agricultura ocupa tres quartes parts del territori municipal; els conreus més estesos són els de secà: vinya i ametllers; hi ha algunes hectàrees d’horta i la resta és improductiu. La ramaderia hi té una gran importància, per l’expansió creixent de les granges de porcs. Àrea comercial de Castelló de la Plana. Des d’inicis del segle XX la població està en descens.

El poble és situat al vessant oriental del tossal Roig, al límit del pla de l’Arc.

El municipi comprèn, a més, les caseries de Montalba, de la Pelejaneta (amb el mas de la Pelejana) i de les Ramblelles i el llogaret de la Barona.

Enllaç web: Ajuntament

Campo de Arcís, El

1 Resposta

(Requena, Plana d’Utiel)

Poble, situat a 8 km al sud-oest de la ciutat, al centre d’una gran plana vinatera.

La sèquia d’El Campo de Arcís pren l’aigua del riu Magre.

Campelles * -Conflent-

Deixa un comentari

(Conflent)

Antic nom de la població de Vilafranca de Conflent.

Campell -Marina Alta-

7 Respostes

(la Vall de Laguar, Marina Alta)

(o poble de Baix)  Poble, situat en un serrat a 1 km a l’est de Fleix. Hi ha l’església parroquial del municipi (Santa Anna).

Antic lloc de moriscs (33 focs el 1602), pertanyia a la parròquia de Murla, de la qual s’independitzà el 1534. Formava part del ducat de Gandia.

Ur (Alta Cerdanya)

5 Respostes

Municipi de l’Alta Cerdanya (Catalunya Nord): 6,79 km2, 1.206 m alt, 353 hab (2012)

Situat a la confluència de les valls d’Angostrina i de Brangolí, en un territori muntanyós, accidentat pels vessants de la muntanya de Bell-lloc, al límit amb la Baixa Cerdanya.

Conreus de prats i farratges, dedicats al bestiar boví (aprofitats per a llet i carn), que és la principal activitat econòmica del terme.

El poble és situat a la confluència dels rius de Brangolí i d’Angostrina, al peu de la muntanya de Bell-lloc, dominat pel castell d’Ur (centre de la baronia d’Ur) i per l’església parroquial de Sant Martí, edifici romànic modificat al segle XVIII, que conserva una gran pica baptismal del segle XII, una Mare de Déu del segle XIV, així com altres elements dels segles XVI i XVIII.

El municipi comprèn també la masia i antic lloc de Florí.