(o Canals de Begís, cast: Canales) Poble (1.200 m alt), al vessant occidental de la serra de la Bellida.
L’església (Santa Bàrbara) depenia de Begís, del qual municipi fou segregat el 1842, juntament amb Sacanyet.
Altre nom del municipi d’Alcalalí.
Municipi de la Ribagorça (Franja de Ponent): 108,2 km2, 860 m alt, 43 hab (2014)
(cast: Viacamp y Literá) Format el 1970 per l’annexió al terme de Viacamp (cap del municipi) del de Fet. Situat a la dreta de la Noguera Ribagorçana; el sector meridional és accidentat per la serra de Montgai o el Montsec d’Estall, que en aquest indret forma la paret occidental de l’estret de Mont-rebei.
Al sector septentrional, més planer i drenat pel barranc de les Ortugues, es localitza la major part de l’escassa població, en ràpid procés de despoblament, accentuat a partir del 1960. La major part del territori és coberta de bosc i matollar.
Agricultura de secà (cereals, vinya i oliveres). Ramaderia de llana. Àrea comercial de Tremp i la Pobla de Segur.
El municipi comprèn, a més, els pobles de Finestres, Montfalcó, Lliterà, Girbeta, Montgai i l’Estall, els despoblats de Bellmunt i Espluga de Fet i l’antic terme de la Cerulla.
Municipi del Conflent (Catalunya Nord): 16,76 km2, 620 m alt, 1.415 hab (2012)
(fr: Vernet les Bains) Situat a la vall de Vernet, al sector nord del massís del Canigó. Una bona part del sector més alt del terme és coberta pel bosc, especialment a la vall de Sant Vicenç.
Cereals de secà. De regadiu s’hi conreen fruiters (pomes, peres) i verdures. La font de riquesa més important, però, és el turisme de tradició balneària (antics banys de Vernet) per al reumatisme i afeccions de la gorja, on hi sojornaren molts militars, aristòcrates i escriptors de tot Europa, entre les dues guerres mundials.
Él poble és situat a la dreta del riu de Cadí, al peu de les restes de l’antic castell de Vernet (existent ja el segle XII i desmantellat el 1654 per les tropes franceses del príncep de Conti) i de l’església parroquial de Sant Sadurní, d’origen romànic, que conserva el cadirat de Sant Martí del Canigó i un retaule pintat, ambdós del segle XV.
El municipi comprèn, també, l’església i despoblat de Sant Vicenç de Campllong.
Municipi de la Marina Alta (País Valencià): 8,13 km2, 21 m alt, 4.688 hab (2014)
(o Alverger) Situat al sector oriental de la comarca, separat del litoral pel municipi de Dénia, al corredor litoral de la serralada pre-bètica, amb la serra de Segàrria i la penya Roja; ocupa part del delta del Girona (o riu del Verger), que produeix freqüents erosions i inundacions.
Una bona part del terme és conreat, amb predomini del regadiu, a base d’aigües elevades (tarongers i hortalisses); també hi ha conreus de secà (cereals). Avicultura. Petita indústria pastissera i de materials per a la construcció. Àrea comercial d’Alacant. A partir del 1920 la seva població ha tingut un creixement suau i constant.
El poble és a l’esquerra del Girona, allargat en dos o tres carrers paral·lels; l’església parroquial és dedicada a la Mare de Déu del Roser; es conserva una casa senyorial.
Enllaç web: Ajuntament
Municipi de la Llitera (Franja de Ponent): 10,39 km2, 210 m alt, 415 h (2022)
(cast: Vencillón) A causa de la història peculiar d’aquesta població, d’origen força recent, la seva catalanitat lingüística passà desapercebuda per a la ciència durant dècades.
Vensilló fou fundat per l’Instituto Nacional de Colonización franquista, als anys 1940, com a nucli de colonització agrícola sobre un sector despoblat del municipi hispanòfon d’Esplucs (paradoxalment, un dels de la Ribera de Cinca descatalanitzats al segle XVII).
Els colons eren majoritàriament de la veïna Llitera, i, per tant, catalanòfons. Amb la nova localitat ja consolidada, Vensilló es constituí en municipi el 20 de juny de 1989, segregat d’Esplucs.
Municipi del Conflent (Catalunya Nord): 27,63 km2, 901 m alt, 44 hab (2012)
(fr: Valmanya) Situat al límit amb el Vallespir, accidentat pel vessant oriental del massís del Canigó (on hi ha la portella de Vallmanya) i la serra del Rocnegre, a la capçalera de la vall de Lentillà (anomenat en aquest sector riera de Vallmanya).
L’economia és la d’alta muntanya, principalment forestal, amb conreus escassos i la ramaderia, abans considerable, actualment es troba en decadència. Una bona part del terme, és ocupada per l’important bosc de Vallmanya, on hi ha antigues mines de ferro, avui dia sense explotar. Àrea comercial de Perpinyà. En procés de despoblament.
El poble és troba a l’esquerra del riu de Lentillà, prop de la seva confluència amb la riera del Castell, on s’alçen les ruïnes de l’antic castell de Vallmanya. Al poble hi havia hagut una important farga.
Municipi de la Matarranya (Franja de Ponent): 41,78 km2, 552 m alt, 365 hab (2014)
(cast: Valjunquera) Situat al sector septentrional de la comarca, al límit amb la comarca aragonesa del Baix Aragó, a l’esquerra del Matarranya, accidentat al sud per la serra del Lliri. El territori és drenat per les valls de Massalió i Jonquera, tributàries del Matarranya. Predominen les pinedes i la garriga.
El sector agrícola és la principal font d’ingressos del municipi; de secà, s’hi conreen cereals, ametllers, vinya i oliveres; al regadiu, que aprofita aigua de fonts, s’hi fan cereals i hortalisses. Ramaderia (granges d’aviram i de porcí amb alguns ramats de bestiar de llana). Hi ha una fàbrica de pinsos. Àrea comercial d’Alcanyís. Població en descens.
El poble és situat a l’esquerra del torrent de la vall Junquera; església parroquial de Sant Miquel, del segle XVIII; a la banda oposada del torrent hi ha l’ermita de Santa Bàrbara.
El terme comprèn també el poble del Mas del Llaurador.
(Santa Margalida, Mallorca Pla)
Poble, al centre de la badia d’Alcúdia. L’església parroquial de Santa Maria fou consagrada el 1958.
A partir del darrer terç del segle XIX hi foren construïdes cases d’estiueig, origen de la població, que ha esdevingut un centre turístic important (28 establiments hotelers amb 2.770 places).
A l’est del poble hi ha la important necròpolis de son Real.
