Arxiu d'etiquetes: pobles

Valldellou (Llitera)

9 Respostes

Municipi de la Llitera (Franja de Ponent): 30,42 km2, 469 m alt, 98 hab (2014)

(cast: Baldellou) Situat en un terreny muntanyós format per les serres del Solà, de roca Foradada i de Pinyana, a les ribes de la dreta de la Noguera Ribagorçana, al límit amb la Noguera. Al sector muntanyós hi ha boscs de pins i alzines, matollar i pasturatges.

A la fondalada de la vall es localitza l’agricultura, principalment de conreus de secà (cereals, ametllers, oliveres i vinya) i també de regadiu (hortalisses, farratges, cereals, patates i arbres fruiters). Ramaderia ovina i porcina, avicultura i apicultura. Àrea comercial de Lleida. Població en descens.

El poble és a l’esquerra del barranc del Molí del Pubill; l’església parroquial de l’Assumpció depengué (fins al 1874) de la col·legiata d’Àger.

El municipi comprèn, a més, l’antic terme de la Llenca, els despoblats de Covet, Salgar i Penella i l’església de Vilavella.

Vallcebollera (Alta Cerdanya)

8 Respostes

Municipi de l’Alta Cerdanya (Catalunya Nord): 26,0 km2, 1.247 m alt, 47 hab (2012)

(o Vallsabollera, fr: Valcebollère) Situat a la confluència de les rieres de Peguera i del Prat del Rector, que davallen del pla de les Salines, amb la de Faitó, que davalla del massís del Puigmal, origen de la Llavanera, al límit amb el Ripollès. Força muntanyós.

Ramaderia i explotació forestal. La població ha experimentat un important descens demogràfic durant els segles XIX i XX, fins al 1980, data en la qual ha anat augmentant progressivament.

El poble és dominat per l’església parroquial de Sant Feliu, refeta de nou al segle XIX.

El terme comprèn el poble del Puig de Vallcebollera i l’ermita de Sant Bernabé.

Fins al 1790 pertangué a la vegueria de Cerdanya (Sallagosa).

Vallat (Alt Millars)

2 Respostes

Municipi de l’Alt Millars (País Valencià): 5,09 km2, 276 m alt, 54 hab (2014)

Situat al sud-est de la comarca, a banda i banda de la vall mitjana del Millars, a la seva confluència amb el Vilafermosa, a la zona de parla castellana del País Valencià. Fora de les ribes dels rius el terreny és molt rost.

Migrada agricultura amb conreus de vinya, oliveres i garrofers; la superfície mitjana de les explotacions agràries és de 4 ha i són treballades en explotació directa. Sobre el Millars, però ja dins el terme de Fanzara, hi ha la petita central hidroelèctrica del Vallat. En procès de despoblament.

El poble s’assenta sobre la vora esquerra del riu de Vilamalefa; l’església parroquial de Sant Joan depèn de la d’Espadella.

Enllaç web: Ajuntament

Can Colomer *

Deixa un comentari

(Font-rubí, Alt Penedès)

Veure> Grabuac  (poble).

Campsentelles *

Deixa un comentari

(Vallès Oriental)

Veure> Sant Fost de Campsentelles  (poble i municipi).

Vall del Tormo, la (Matarranya)

2 Respostes

Municipi de la Matarranya (Franja de Ponent): 15,97 km2, 436 m alt, 315 hab (2014)

(cast: Valdeltormo) Situat al límit amb la Terra Alta, a l’esquerra del Matarranya. El territori és suaument ondulat, i en part és ocupat per boscs de pins i alzines i matollar.

Predomina l’agricultura de secà (cereals, vinya, ametllers, oliveres i presseguers); el regadiu aprofita l’aigua del riu a través de sèquies, hom hi conrea hortalisses, cereals i farratges. Ramaderia de bestiar oví i cabrum; hi ha avicultura. Les activitats industrials són les derivades de l’agricultura (molins de farina i oli) i hi ha alguns obradors menestrals. Àrea comercial d’Alcanyís.

El poble és en una vall afluent per l’esquerra al Matarranya; l’església parroquial és dedicada a l’Assumpció. Es conserva un antic castell bastit el segle XIV.

Vall d’Ebo, la (Marina Alta)

18 Respostes

Municipi de la Marina Alta (País Valencià): 32,43 km2, 394 m alt, 254 hab (2014)

(o Ebo) Situat a la part interior del Marquesat, accidentat per la serralada pre-bètica valenciana, ocupa un eixamplament (vall d’Ebo) on el relleu més destacat és la serra d’Ebo (945 m alt).

Una pluviositat prou favorable permet el conreu d’oliveres, substituïdes progressivament per ametllers i altres fruiters (pomeres, cirerers), a més de cereals i farratges; a més del regadiu de font, resten pastures i ermots. Ramaderia. Població en descens.

El poble, d’origen islàmic, agrupa tota la població del municipi; l’església parroquial és dedicada a sant Miquel.

Situat al centre de la vall, és format pels antics llocs de Benixuaip i de Villans, els quals, juntament amb els despoblats de Benicais, Benissit, Serra i la Cairola, eren habitats per moriscs, dependents de la fillola de la vall de Gallinera.

El 1609 els moriscs s’aixecaren arran de l’expulsió.

Enllaç web: Ajuntament

Vall de Lierp, la (Ribagorça)

9 Respostes

Municipi de la Ribagorça (Franja de Ponent): 32,50 km2, 1.012 m alt, 58 hab (2014)

(cast: Valle de Lierp) Situat al límit amb la zona actualment aragonesa de l’antic comtat de Ribagorça, a la vall de Lierp, entre el pic del Turbó i la serra del Jordal, a la divisòria entre l’Éssera i el seu afluent, l’Isàvena, a més el terme és drenat pels torrents d’Espluga i de la Vall. Les terres no conreades són ocupades per erms, parturatges, prades naturals de secà i boscs de roures i pi roig.

Agricultura de secà: cereals (blat i ordi), farratges i llegums. Ramaderia bovina i ovina. Àrea comercial de Graus.

La capital del municipi és el poble d’Eixea i comprèn els pobles de Reperós, Paderniu i Serrat, les caseries de Piniello i del Pueio i el despoblat de Pociello.

S’hi parla un català de transició a l’aragonès.

Vall de Laguar, la (Marina Alta)

12 Respostes

Municipi de la Marina Alta (País Valencià): 23,26 km2, 450 m alt, 872 hab (2014)

(o de Laguart, ort trad: Vall d’Alauar) Situat a la vall alta del Girona, que passa entre el penyal de Laguar, al sud, i la serra de Migdia, al nord, on hi ha el barranc de l’Infern i el fallit pantà d’Ísber, enmig dels contraforts orientals de les serres pre-bètiques valencianes. Una gran part del territori és inculte.

Hi predomina l’agricultura de secà. Els conreus més estesos són els d’oliveres, seguits dels d’ametllers, dels garrofers i dels fruiters; hi ha molt poc regadiu, amb aigua de peu. Cal esmentat també els cirerers, que donen un dels productes més ben comercialitzats. Cria de bestiar. Àrea comercial d’Alacant.

El municipi comprèn els pobles de Fleix (cap municipal), Benimaurell i Campell (antics llocs de moriscs, on hi hagué actives rebel·lions), el sanatori de llebrosos de Fontilles, el despoblat d’Ísber i l’antic castell de les Atzavares. Formà part del ducat de Gandia.

Enllaç web: Ajuntament

Vall de Gallinera, la (Marina Alta)

27 Respostes

Municipi de la Marina Alta (País Valencià): 53,06 km2, 295 m alt, 595 hab (2014)

Situat a l’extrem nord-oest de la comarca, al límit amb la Safor i el Comtat, als vessants de la serra de Gallinera i de la serralada pre-bètica valenciana, a les ribes de la rambla de Gallinera (anomenada després el Calapatar o riu Bullent). Es format per un conjunt de pobles amb centre a Benialí.

Es conrea bona part del terme, amb predomini total de l’agricultura de secà. Els conreus més estesos són les oliveres i els cirerers; al regadiu es conreen cítrics. Àrea comercial d’Alacant. Població en descens.

Lloc d’origen islàmic. La capital del municipi és el poble de Benialí, comprèn, també, els pobles de Benirrama, Benissili, Benissivà, Benitaia, la Carroja, Llombai de Gallinera i Alpatró, els despoblats de l’Alcúdia de Gallinera, Benimàmet, Benistrop, Bolcàssim, el Rafalet i Benimarzoc i el castell de Gallinera.

Enllaç web: Ajuntament