Arxiu d'etiquetes: pobles

Castellar de n’Hug (Berguedà)

28 Respostes

Municipi del Berguedà (Catalunya): 47,12 km2, 1.395 m alt, 157 hab (2016)

0bergueda

Situat a la capçalera del Llobregat, entre les serres de Mogrony i de Moreu. El terreny és molt muntanyós i boscat, per aixó, tres quartes parts de les terres són improductives.

Les bases de l’economia local són la ramaderia bovina i l’agricultura de secà. La població ha disminuït, sobretot a partir del tancament (1975) de la fàbrica de ciment de l’empresa Asland, al Clot del Moro, un conjunt d’edificacions modernistes de gran interès inaugurades el 1903. Centre d’atracció turística, a causa de la proximitat de les fonts del Llobregat. Àrea comercial de Berga.

El poble és un replà al peu dels Balços, al voltant de l’església parroquial, en part romànica, dedicada a santa Maria.

Dins el terme hi ha també les esglésies de Sant Vicenç de Rus (romànica, amb pintures murals), de Sant Joan de Cornudell (amb diversos veïnats, com el de la Soleia), la cova de la Tuta (explorada el 1959, d’uns 110 m de profunditat) i les fonts del Llobregat, centre d’atracció turística.

Des del 1961 té lloc al municipi el Concurs Internacional de Gossos d’Atura.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Turisme

Castellar de la Ribera (Solsonès)

16 Respostes

Municipi del Solsonès (Catalunya): 60,19 km2, 657 m alt, 142 hab (2016)

0solsonesSituat entre Solsona i Bassella, al límit amb l’Alt Urgell, al nord-est de Lleida, a la conca mitjana de la ribera Salada, afluent del Segre. Gran part de la superfície del terme és coberta de pinedes, rouredes i alzinars.

La base econòmica del municipi és l’agricultura de secà (cereals, patates i farratges). Àrea comercial de Solsona.

El poble, a l’esquerra de la ribera Salada, va formar-se a redós de l’antic castell de Castellar i és dominat per l’església parroquial de Sant Pere.

Dins el terme hi ha els llogarets de Ceuró (amb l’església romànica de Sant Julià, del segle XI), Clarà (on s’hi han trobat alguns dòlmens i altres restes prehistòriques) i Pampe, les antigues quadres de Querol, Vilaprinyó i del mas de les Tàpies, el santuari de Savila i dues esglésies.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Castell de l’Areny (Berguedà)

5 Respostes

Municipi del Berguedà (Catalunya): 24,35 km2, 954 m alt, 69 hab (2016)

0bergueda

(o d’Alareny)  Situat a la dreta de la riera de la Vilada i estès fins als cims del Catllaràs i el puig de Cubell. El terreny és molt muntanyós, amb boscos de pins i prats alpins a les zones més altes, i alzinars i rouredes a les valls.

Els recursos del municipi es limiten a l’agricultura de secà (patates, blat i llegums), circumstància que ha provocat el despoblament. Àrea comercial de Manresa.

El poble és al peu d’una serra rectilínia i encinglerada (les roques del Castell); l’església parroquial de Sant Vicenç és d’origen romànic.

Dins el terme hi ha una colònia de vacances, el poble de Sant Romà de la Clusa (a la clotada del mateix nom, amb església romànica) i els veïnats de la Ribera de Castell, Vilella i Sant Ramon.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Cases d’Alcanar, les

5 Respostes

(Alcanar, Montsià)

Poble i barri marítim, a la costa, a 4 km del centre. La pesca és la principal activitat econòmica, especialment llagostins, a més de llenguado, moll o sípia. Hi ha una llotja, i hom projectà (1968) la construcció d’un espigó davant l’escar. Altra font econòmica és la funció de centre d’estiueig i de turisme.

L’església parroquial de Sant Pere és del 1865. La carta de poblament, amb el nom de la Punta de Benifallim, fou atorgada el 1251 pel monestir de Sant Cugat del Vallès.

El 1740 Felip V de Borbó (avançant-se als posteriors projectes de Carles III de Borbó sobre Sant Carles de la Ràpita) atorgà el permís i els terrenys per a bastir-hi una gran població que havia d’anomenar-se Villa de San Felipe, planejada per Juan Caballero, sergent major de Tortosa; l’empresa, però, no prosperà.

Fins a la Guerra del Francès hi hagué una torre fortificada (torre de Sant Pere), amb guarnició, destruïda per les forces angleses. El permís d’embarcament per a la platja fou obtingut vers el 1862.

Carme (Anoia)

17 Respostes

Municipi d’Anoia (Catalunya): 11,68 km2, 351 m alt, 791 hab (2016)

0anoiaÉs drenat per la riera de Carme o de Miralles, afluent de l’Anoia, al sud d’Igualada, entre les serres d’Orpinell i de Collbàs. El sector muntanyós del terme és cobert de boscs de pi roig, alzines i roures.

Els principals recursos econòmics del municipi són l’agricultura, amb predomini del secà (cereals, oliveres i vinyes), i la tradicional indústria paperera, aprofitant l’aigua de la riera, i tèxtil. Àrea comercial d’Igualada.

El poble es troba al voltant de l’antiga església de Sant Martí (esmentada el 1025); l’actual parròquia és de construcció moderna.

Dins el terme hi ha les coves de les Roquetes o de la Guineu, amb importants restes prehistòriques, el santuari de Collbàs, el caseriu de les Esplugues de Carme i una font d’aigües sulfuroses.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Capolat (Berguedà)

20 Respostes

Municipi del Berguedà (Catalunya): 34,13 km2, 1.279 m alt, 93 hab (2016)

0berguedaSituat al vessant meridional de la serra de Queralt, al sud-oest de Berga, a l’extrem oriental de la comarca, al límit amb el Solsonès. El terme és molt muntanyós (cingles de Capolat), amb extenses àrees de boscos i pasturatges.

La vida econòmica del municipi és essencialment agrícola de secà (patates, blat i blat de moro) i ramadera (bestiar boví, oví i porcí), amb l’explotació forestal com a activitat complementària. Àrea comercial de Berga.

El poble és centrat per la casa de Capolat i dominat per l’església parroquial de Sant Martí.

Dins el terme hi ha també les esglésies de Sant Salvador de Capolat, Sant Andreu de la Serreta i Sant Serni de la Torre, romàniques, l’església i antigua quadra de Farners i els antics termes de Travil, Coforb i part del de Llinars de l’Aiguadora.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Capmany (Alt Empordà)

4 Respostes

Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 26,40 km2, 107 m alt, 596 hab (2016)

0alt_emporda(o Campmany)  Situat al nord de la ciutat de Figueres, al peu de l’Albera, a la conca del Llobregat d’Empordà, entre aquest riu i el Masarac. Hi ha suredes i pasturatges.

Les bases de l’economia local són l’agricultura, amb predomini del secà (vinya, olivera, farratges i cereals), la ramaderia (bovina, porcina i ovina) i la indústria vinícola, que ha donat lloc a una cooperativa. Àrea comercial de Figueres.

El poble és situat a banda i banda del Merdançà, al voltant de les ruïnes de l’antic castell de Capmany (segle XII) i de la seva església romànica, actual temple parroquial dedicat a santa Àgata (segles XII-XIII).

Dins el terme, on han estat trobades restes prehistòriques, hi ha el poble de Bosquerós, la caseria de la Vall i l’antic balneari de la Mercè.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Capçanes (Priorat)

12 Respostes

Municipi del Priorat (Catalunya): 22,49 km2, 223 m alt, 392 hab (2016)

0prioratSituat al límit amb la Ribera d’Ebre, en una vall encerclada per les serres de l’Espasa, al nord, les de Montalt i la Picotxa, al sud i a l’oest, i la de Llaberia, a l’est. El terme és drenat per la riera de Capçanes (que neix a la serra de Llaberia i aflueix, per l’esquerra, al riu de Siurana) i la riera de Marçà, al sud-oest de Falset. Més de la meitat del terme és ocupada per pinedes, pasturatges i garrigues.

L’agricultura, principalment de secà, es dedica la conreu de la vinya, oliveres, avellaners i ametllers. Àrea comercial de Reus.

Al poble, que agrupa gairebé tota la població del municipi, destaca l’església parroquial de Sant Abdó, construïda el 1791.

Dins el terme hi ha el poblat ibèric de l’Espasa (segles I-III aC), a la serra del mateix nom.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Celler

Capafonts (Baix Camp)

10 Respostes

Municipi del Baix Camp (Catalunya): 13,35 km2, 751 m alt, 112 hab (2016)

0baix_campSituat a l’alta conca del Brugent, al nord de la comarca, al límit amb la de l’Alt Camp, al nord-oest de Reus. El relleu és accidentat pel vessant meridional de les muntanyes de Prades, amb alzinars i pinedes, el sector sud-est del terme és ocupat pels Motllats, territori pedregós i erm.

La base de l’economia local és l’agricultura de regadiu (hortalisses i patates) i de secà (ametllers, cereals i avellaners), complementada per la ramaderia (bestiar oví). Àrea comercial de Reus.

El poble és aturonat al mig d’un amfiteatre de muntanyes; església parroquial de Santa Maria, d’estil barroc (segle XVIII).

Dins el terme hi ha el santuari de Barulles, del segle XII; restaurat de poc, acull colònies infantils d’estiueig.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Canyelles (Garraf)

6 Respostes

Municipi del Garraf (Catalunya): 14,23 km2, 142 m alt, 4.407 hab (2016)

0garrafSituat al nord de la comarca i al límit amb l’Alt Penedès, al nord-oest de Vilanova i la Geltrú. El relleu és accidentat pels darrers contraforts de la Serralada Litoral, amb pinedes i pastures.

La base de l’economia local és l’agricultura de secà (vinya i arbres fruiters), complementada pel regadiu, la ramaderia de bestiar oví i algunes indústries, com la pirotècnica, la química, de la fusta i del moble. Ha esdevingut un centre d’estiueig amb diverses urbanitzacions. Àrea comercial de Vilafranca del Penedès.

El poble és a la dreta de la riera de Canyelles, afluent de capçalera de la riera de Ribes; prop seu hi ha el castell de Canyelles (restaurat el 1858), centre de la baronia de Canyelles.

Dins el terme hi ha el veïnat de les Cases del Xum i l’agregat de Llacunalba.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques