(la Vall d’En Bas, Garrotxa)

Poble, situat al sud-est de Sant Privat d’en Bas, a la dreta del Gurni.

A l’antiga església de Santa Maria de Puigpardines, cedida el 1108 pel bisbe Bernat Umbert de Girona i per la vescomtessa Ermessenda, muller d’Udalard Bernat de Milany, els canonges de Santa Maria de Manlleu fundaren el priorat de Puigpardines, pabordia canonical regida per un canonge paborde o prepòsit; tenia només un o dos preveres i algun servent. Fou famosa l’anomenada Confraria d’En Bas, establerta en aquesta església, que agrupava nobles i pagesos (segles XIII-XIV).

Des del segle XV no hi residí cap canonge i a partir del 1592 esdevingué simple parròquia rural, aviat convertida en sufragània de la de Sant Privat d’En Bas.

Resta part de l’església romànica (segle XII), molt malmesa pels terratrèmols del segle XV i ampliada amb dos cossos i un absis renaixentista pobre.