Arxiu d'etiquetes: pobles

Agost (Alacantí)

Municipi de l’Alacantí (País Valencià): 66,64 km², 376 m alt, 4.787 hab (2013)

Situat en la depressió envoltada per les penyes del Sit i el Maigmó, i les serres del Ventós, del Castellar i dels Talls. La part més muntanyosa és coberta de pins, garrofers i matolls.

La base econòmica del municipi és l’agricultura de secà i de regadiu, complementada per la ramaderia ovina i cabruna, l’avicultura, les explotacions de guix i d’argila i, sobretot, les terrisseries, la producció de les quals és destinada en part a l’exportació.

Els darrers dies de l’any, el poble celebra la festa del Rei Moro, que commemora, segons la tradició, la reconquesta de la vila. L’església parroquial de Sant Pere és del començament del segle XVII.

Dins el terme es troben, entre altres, els caserius de la Sarganella, Escandella i Alabastre. Prop de la població s’han trobat les esfinxs d’Agost.

Ador (Safor)

13 Respostes

Municipi de la Safor (País Valencià): 13,34 km², 50 m alt, 1.411 hab (2014)

Estès per la plana al·luvial de l’horta de Gandia (canaleta d’Ador) i part de les muntanyes que l’envolten (serra d’Ador). Un sector del terme, anomenat la Marjuquera, es troba separat de la resta del territori pel municipi de Palma de Gandia; el sector principal s’estén entre el riu d’Alcoi i el Vernissa.

L’agricultura de secà (garrofers, cereals, oliveres, vinya i ametllers) i de regadiu (tarongers, hortalisses i cereals), que dóna feina a dues terceres parts de la població activa, juntament amb l’apicultura, són les principals fonts de riquesa del municipi.

El poble, antiga alqueria islàmica (castell d’Ador), està emplaçat a la zona de contacte de la plana al·luvial i la muntanya; l’església parroquial és dedicada a la Mare de Déu del Loreto.

Dins el terme hi ha els caserius de la Canaleta i l’Alfàs, i el despoblat de Navesa. A la partida de Raconx s’ha trobat vestigis d’una important vil·la romana.

Enllaç web: Ajuntament

Ademús (Racó)

21 Respostes

Municipi i capital de la comarca del Racó (País Valencià): 100,7 km², 660 m alt, 1.179 hab (2014)

(cast. Ademuz) Situat a la zona de llengua castellana del País Valencià i estès a banda i banda del Túria.

La principal activitat econòmica del municipi és l’agricultura de regadiu, que s’alimenta de les aigües del Túria i del Boïlgues i que dóna feina a més de la meitat de la població activa.

El poble conserva restes del castell d’Ademús, de l’època musulmana, refet durant les guerres civils del segle XIX. Hi ha també l’església arxiprestal de Sant Pere, refeta després del terratrèmol del 1656, i dues esglésies d’origen romànic: el santuari marià de La Huerta i San Joaquín.

Dins el terme es troben a més els llogarets d’El Val de la Sabina, Mas del Olmo i Sesga, les caseries d’Altamira, Guerrero i El Soto, i el barri de Las Eras de Torre Alta.

Abat, l’

3 Respostes

(Manuel, Ribera Alta)

Antic poble, agregat el 1836 al municipi. Lloc de moriscs, despoblat amb l’expulsió del 1609, era de la jurisdicció del monestir de Sant Miquel dels Reis, el qual atorgà carta de repoblament el 1611.

Pertanyia a la parròquia de l’Ènova i el 1902 fou agregat a la de Manuel.