Arxiu d'etiquetes: pobles

Aiòder (Alt Millars)

4 Respostes

Municipi de l’Alt Millars (País Valencià): 24,4 km2, 418 m alt, 188 hab (2014)

(cast: Ayódar) A la zona de llengua castellana del País Valencià, situat als contraforts septentrionals de la serra d’Espadà i regat per la rambla d’Aiòder, que aflueix, per la dreta, al Millars, dins el terme d’Espadella. A la part muntanyosa abunden les pinedes, explotades econòmicament, i les pastures.

Amb tot, la base de l’economia local és l’agricultura de secà (garrofers, oliveres i vinya), complementada per la ramaderia ovina. Àrea comercial de Castelló de la Plana. La població ha anat davallant durant tot el segle XX.

El poble és emplaçat en un coster, enfront d’un antic castell; conserva un convent franciscà del segle XVI i restes de l’antic palau senyorial de la baronia d’Aiòder.

El castellà d’Aiòder presenta característiques de parlar de transició.

Enllaç web: Ajuntament

Aín (Plana Baixa)

9 Respostes

Municipi de la Plana Baixa (País Valencià): 12,40 km2, 495 m alt, 129 hab (2014)

(cast: Ahín) Situat a la serra d’Espadà, a la frontera lingüística amb el castellà. El riu d’Artana rega el terme. Hi ha grans extensions amb boscs de pins i d’alzines sureres, les quals són explotades econòmicament.

Predomina l’agricultura de secà (vinya, fruiters, garrofers i ametllers); el regadiu és molt limitat. Complementen l’economia la ramaderia ovina i l’avicultura. Àrea comercial de Sogorb. La població ha experimentat una forta baixada a partir del 1900.

El poble, que agrupa tota la població del municipi, fou conquerit el 1239 per Jaume I. El 1526, durant la rebel·lió dels moriscos de la serra d’Espadà, es lliurà la batalla d’Aín, decisiva d’aquella guerra, favorable a Gaspar de Montsoriu.

Dins el terme hi ha restes d’un castell d’època musulmana i els despoblats de Beniali i de l’Aiola.

Enllaç web: Ajuntament

Aigües de Busot (Alacantí)

13 Respostes

Municipi de l’Alacantí (País Valencià): 18,47 km2, 341 m alt, 984 hab (2014)

(o Aigües, o Aigües Altes) Situat als contraforts meridionals de la serra del Cabeçó i drenat pel barranc d’Aigües, que desemboca directament a la mar.

L’agricultura de secà (garrofers, oliveres i ametllers) i de regadiu (unes 30 ha), la ramaderia ovina i la cria d’animals de granja (conills i gallines) constitueixen la base econòmica del municipi. Dins el terme hi ha tres fonts d’aigües medicinals, la principal de les quals, dita de Sant Ignasi, va ser l’origen del balneari dels banys de Busot, actualment destinat a funcions sanitàries, i del santuari de la Mare de Déu de la Salut.

El poble és situat a la vora d’un antic castell; amb el llogaret d’Aigües Baixes (actualment dins el terme del Campello), havia format part del terme d’Alacant, del qual es va separar durant la primera meitat del segle XIX.

Enllaç web: Ajuntament

Aigües Altes *

Deixa un comentari

(Alacantí)

Altre nom del poble d’Aigües de Busot, per tal de distingir-lo del d’Aigües Baixes (el Campello).

Aiguaviva de Bergantes (Matarranya)

3 Respostes

Municipi de Matarranya (Franja de Ponent): 41,86 km2, 549 m alt, 605 hab (2014)

Situat al límit històric dels regnes d’Aragó i de València, a la confluència dels rius Guadalop i Bergantes.

La base de l’economia local és l’agricultura de secà (vinya, cereals i oliveres) i el regadiu, el qual aprofita les aigües del Guadalop a través de sèquies. Al territori no conreat, cobert en part de romaní, hi pasturen habitualment més de mil caps de bestiar, especialment oví i cabrum. La població ha disminuït a la meitat des del 1930.

La vila és situada gairebé equidistant dels dos rius; l’església parroquial de Sant Llorenç, del segle XVIII, va substituir l’antiga església, destruïda per un incendi. El 29 d’abril de 1838 tingué lloc la batalla d’Aiguaviva, en que fou batuda la partida del guerriller carlí Lluís Badoy.

El parlar d’Aiguaviva, al límit lingüístic del català amb el castellà, té algunes peculiaritats fonètiques a causa de l’aïllament de la vila de la resta del territori de parla catalana.

Aiguatèbia i Talau (Conflent)

10 Respostes

Municipi del Conflent (Catalunya Nord): 29,7 km2, 1.365 m alt, 44 hab (2012)

(fr: Ayguatébia-Talau)  Situat al centre de les terres àrides de les Garrotxes de Conflent, a l’oest de la comarca, en contacte amb el Capcir. El terme comprèn la vall de la riera dels Pujols i un petit sector de la vall de Cauders. El bosc de Clavera ocupa la part meridional del terme.

El municipi, com la majoria dels que l’envolten, es troba en procés de despoblament, havent perdut més d’un 95% de la població en els últims cent anys a causa de la manca de possibilitats i la migradesa dels seus recursos.

El poble és situat a l’esquerra de la riera de Pujols; l’església parroquial de Sant Feliu, d’estil romànic i reconstruïda a la fi del segle XVII, conserva una antiga imatge de la Mare de Déu del segle XII i retaules barrocs dels segles XVII i XVIII.

Aielo de Rugat (Vall d’Albaida)

1 Resposta

Municipi de la Vall d’Albaida (País Valencià): 7,66 km2, 267 m alt, 166 hab (2014)

Situat al vessant septentrional de la serra de Benicadell, al sud de València. És drenat per una sèrie de barrancs que desguassen al riu de Vernissa. El territori, de relleu accidentat a la meitat sud, és relativament pla al nord.

La base econòmica del municipi és l’agricultura de secà, principalment vinyes i oliveres, i també garrofers, ametllers i blat, amb algunes hectàrees de regadiu (blat i cítrics). Les terres de conreu estan força repartides i són conreades, en general, per llurs propietaris. Àrea comercial de Gandia. La població ha anat disminuint des de l’inici del segle XX.

El poble, al peu de la serra, sota un antic castell, havia estat una alqueria musulmana, que al moment de llur expulsió (1609) tenia 43 focs de cristians nous que depenien eclesiàsticament de la parròquia de Montitxelvo.

Aielo de Malferit (Vall d’Albaida)

12 Respostes

Municipi de la Vall d’Albaida (País Valencià): 27,08 km2, 282 m alt, 4.657 hab (2014)

Situat al vessant meridional de la serra Grossa, des de la Serralada fins a prop del port de l’Olleria. La part del territori no conreada és coberta de boscos de pins i, especialment, de brolla i garrigues.

L’agricultura de secà i el regadiu, que aprofita aigua procedent del riu Clariano, juntament amb la indústria tèxtil, del vidre i algunes destil·leries, són les principals activitats econòmiques del municipi. La industrialització, sobretot, ha fet que hi disminuís últimament l’emigració.

El poble conserva el palau dels marquesos de Malferit, repobladors de la vila després de l’expulsió dels moriscos. També destaca el raval o barri de les Eres.

Fora vila es troben els antics llocs, actualment masies, de Parçons i de Cairent.

Enllaç web: Ajuntament

Aiacor

6 Respostes

(Canals, Costera)

Poble, situat a l’esquerra del riu Cànyoles (anomenat aquí la rambla de Montesa), en una plana regada per les sèquies de la Llosa i de Ranes.

Antiga alqueria musulmana, tenia el 1609, any de l’expulsió dels moriscs, 63 focs de cristians nous. Fins al 1879 constituí un municipi.

La seva parròquia (Sant Jaume) fou creada al segle XVI (fins aleshores pertanyia a la col·legiata de Xàtiva) i, fins al començament del segle XX, tingué annexa la de la Torre de Cerdà. L’actual església fou construïda el 1760.

Agullent (Vall d’Albaida)

9 Respostes

Municipi de la Vall d’Albaida (País Valencià): 16,53 km2, 360 m alt, 2.435 hab (2014)

Estès des del vessant septentrional de la serra d’Agullent als turons que separen les aigües dels rius d’Ontinyent i d’Albaida.

La base econòmica del municipi és l’agricultura de secà (cereals, garrofers, vinya i oliveres); hi ha una part de regadiu (moresc i hortalisses), que aprofita les aigües del riu Clariano. La indústria tèxtil, l’oleícola i la de la cera són una part important de l’activitat econòmica.

Al poble, situat al peu de la serra d’Agullent, hi ha, a més de l’església parroquial de Sant Tomàs, esmentada ja al segle XV, un antic convent dominicà, fundat el 1585. Anualment, té lloc a la població, una representació de Moros i Cristians.

Dins el terme, en plena zona muntanyosa, es troba l’antiga ermita de Sant Vicent, del segle XV, abandonada i substituïda el 1745 per l’actual santuari de Sant Vicent d’Agullent.

Enllaç web: Ajuntament