Arxiu d'etiquetes: pobles

Alboraig (Foia de Bunyol)

6 Respostes

Municipi de la Foia de Bunyol (País Valencià): 27,36 km2, 320 m alt, 1.185 hab (2014)

(cast: Alborache) A la zona de llengua castellana del País Valencià. Està situat a la part més baixa i plana de la vall del riu de Bunyol. La part més muntanyosa, els vessants septentrionals de la serra de Dosaigües, és coberta de pinedes i brolla de romaní.

La base de l’economia local és l’agricultura de secà (garrofers, oliveres, vinya i cereals), que ocupa principalment la part septentrional del terme. El regadiu, la ramaderia (ovina) i la indústria paperera completen les activitats econòmiques. Els indrets no conreables són dedicats al pasturatge. Àrea comercial de València.

El poble és situat damunt un tossal, a la dreta del riu de Bunyol. Després de l’expulsió dels moriscs, el seu senyor, el comte de Bunyol, atorgà carta de població el 1611. Fou anex de Setaigües fins al 1794.

Alboraia (Horta)

23 Respostes

Municipi de l’Horta (País Valencià): 8,27 km2, 6 m alt, 23.572 hab (2014)

Situat al nord de la ciutat de València, a la plana al·luvial costanera, a banda i banda del barranc de Carraixet, oberta al mar per la platja d’Alboraia.

La principal activitat econòmica del municipi és l’agricultura de regadiu, alimentada per les sèquies de Rascanya, de Mestalla i de Tormos; a banda de les hortalisses, destaca el conreu de la xufla, base de la coneguda indústria local de l’orxata de xufla. La ramaderia tingué importància i la indústria s’ha desenvolupat en petites empreses provinents de la capital. Àrea comercial de València. La població ha augmentat considerablement.

El poble, una important alqueria en època musulmana, situat a la banda dreta del barranc de Carraixet, tendeix actualment a fusionar-se amb l’àrea urbana de la ciutat de València. L’església parroquial de Santa Maria, d’estil barroc, és del segle XVIII.

Dins el terme es troben l’ermita i el despoblat de Carraixet, els despoblats de Rafelterràs i de Massamardà i el santuari del Miracle.

Enllaç web: Ajuntament

Alborache *

Deixa un comentari

(Foia de Bunyol)

Nom castellà del municipi d’Alboraig.

Alboi

7 Respostes

(el Genovés, Costera)

(ant: el Boí) Poble, situat a la dreta del riu d’Albaida (a l’indret on hi ha l’assut de la sèquia del Puig), al peu de la serra de la Creu, límit entre la Costera i la Vall d’Albaida.

Era un municipi agregat al Genovés el 1845. Fins a l’expulsió del 1609 fou un poble de moriscs que depengué eclesiàsticament de la col·legiata de Xàtiva fins a la creació de la parròquia el 1574.

Albocàsser (Alt Maestrat)

28 Respostes

Municipi i capital de la comarca de l’Alt Maestrat (País Valencià): 82,29 km2, 538 m alt, 1.334 hab (2015)

Situat en un petit altiplà entre el tossal de la Barbuda, al nord, i la serra de Sant Joan, al sud.

Hi predomina l’agricultura de secà (cereals, oliveres, vinya), complementada pel regadiu (arbres fruiters i cereals), regats amb aigua del subsòl. Hi ha ramaderia de bestiar oví.

La vila, situada a la part plana del terme, és a redós de l’antic castell d’Albocàsser o convent dels templers, que encara es conserva, i al costat del qual va ser construïda el 1704 la nova església arxiprestal de Santa Maria. La primitiva església parroquial de Sant Joan, del segle XIII, conserva un retaule dels Sants Joans i el sepulcre de Joan de Brusca, primer poblador de la vila.

Dins el terme es troben les ermites de Sant Pere, de l’Esperança i de Sant Miquel, a més del santuari i caseriu de Sant Pau d’Albocàsser.

Enllaç web: Ajuntament

Alberic (Ribera Alta)

26 Respostes

Municipi de la Ribera Alta (País Valencià): 26,9 km2, 27 m alt, 10.826 hab (2014)

Situat a la plana al·luvial estesa entre el riu Xúquer i el riu dels Ullals.

De relleu accidentat a l’oest, a la plana predomina el regadiu (tarongers i hortalisses), alimentat principalment per la sèquia reial del Xúquer. L’activitat industrial deriva sobretot dels productes agrícoles.

La vila, una antiga alqueria del terme d’Alzira, es troba al peu del santuari de Santa Bàrbara, que corona una petita elevació del terreny, al centre de la plana, anomenada la Muntanyeta. L’actual església arxiprestal de Sant Llorenç, d’estil barroc, és de finals del segle XVII.

La vila va ser objecte de diverses incursions de les forces carlines durant la Primera Guerra Carlina, motiu pel qual va ser emmurallada el 1839.

El terme comprèn els despoblats d’Alàsquer, la Foieta, Benifaraig i Alcosser.

Enllaç web: Ajuntament

Albera, l’ (Vallespir)

16 Respostes

Municipi del Vallespir (Catalunya Nord): 17,08 km2, 532 m alt, 82 hab (2012)

Situat al vessant septentrional de la serra de l’Albera, comprèn la vall de l’Albera i un petit sector de la vall del Rom, damunt el poble de les Cluses. Tanca la vall, pel sud, la línia de crestes que el separa de l’Alt Empordà -frontera estatal franco-espanyola-. El territori és drenat per la riera de l’Albera. Gran part del territori és cobert de pastures i, sobretot, de bosc d’alzina surera.

L’activitat econòmica del municipi es redueix a petits conreus, la qual cosa ha motivat que la població disminuís constantment al llarg dels segles XIX i XX; només es mantingué estable en la dècada de 1921-31. Àrea comercial de Perpinyà.

El terme es divideix en dos pobles: Sant Joan d’Albera, que en té la capitalitat municipal, i Sant Martí d’Albera, que ha mantingut la capitalitat religiosa. Vora Sant Joan hi ha un dolmen anomenat la Balma de Na Cristiana.

Albelda (Llitera)

7 Respostes

Municipi de la Llitera (Franja de Ponent): 51,7 km2, 361 m alt, 762 hab (2014)

(ant: Albel·la) Situat al límit amb la Noguera i el Segrià, a la zona de parla catalana de l’Aragó. S’estén per la banda oriental de la serra de la Gessa i, al sud, per la plana meridional de la Llitera.

L’agricultura de regadiu (cereals, arròs, alfals), alimentada pel canal d’Aragó i Catalunya i la sèquia de la Magdalena, és la base de l’economia local, complementada pel secà, la ramaderia i la cria d’animals de granja. Àrea comercial de Lleida.

La vila era un antic castell musulmà conquerit el 1083 pel comte d’Urgell. L’església parroquial de Sant Vicenç havia estat la col·legiata d’Albelda fins al segle XIX.

Albatera (Baix Segura)

15 Respostes

Municipi del Baix Segura (País Valencià): 66,5 km2, 20 m alt, 11.767 hab (2014)

A la zona de llengua castellana del País Valencià, s’estén des de la serra d’Albatera fins al centre de l’horta d’Oriola, al límit amb el Baix Vinalopó. Hi abunden les palmeres datileres, i una part del terme és de saladar (el saladar d’Albatera).

La base tradicional de l’economia local és l’agricultura de secà i el regadiu, que aprofita a través de sèquies l’aigua del Segura. Amb tot, l’ampliació a partir del 1930 del sector industrial (proximitat de nuclis com Crevillent o Elx), que ha fet augmentar considerablement la població, dóna treball actualment a tantes persones com l’agricultura. Àrea comercial d’Oriola.

La vila, antic lloc de moriscs, és la més septentrional de la comarca; conserva encara l’església parroquial construïda el 1602 i substituïda per una de nova el 1727; fou el centre del comtat d’Albatera.

El terme comprenia el nou municipi de Sant Isidre, segregat el 1993. Al saladar, acabada la guerra civil, hi va ser establert un dels més importants camps de concentració de les tropes republicanes desfetes (arribà a contenir 17.000 homes).

Albalat dels Tarongers (Camp de Morvedre)

11 Respostes

Municipi del Camp de Morvedre (País Valencià): 21,35 km2, 96 m alt, 1.163 hab (2014)

(trad: Albalat de Segart)  S’estén a totes dues vores del Palància i s’enfila, a l’esquerra, pel vessant septentrional de la serra de la Calderona fins al límit de l’Horta per la banda de muntanya, al nord de València.

La base de l’economia local és l’agricultura de regadiu (tarongers, hortalisses i cereals), alimentada per la sèquia major de Morvedre o d’Algar i que ocupa la majoria de la població activa; al secà s’hi conrea garrofers, oliveres i ametllers. Hi ha també un sector industrial format, sobretot, per les fàbriques de Sagunt. Àrea comercial de València. La població ha anat disminuint constantment des del 1910.

El poble, que agrupa tota la població del municipi, és emplaçat a la vora esquerra del Palància.