Arxiu d'etiquetes: pobles

Alcosser de Planes (Comtat)

2 Respostes

Municipi del Comtat: 4,7 km2, 350 m alt, 241 hab (2013)

(ant: Alcosser de Gaianes o Alcosseret; cast: Alcocer de Planes) Estès a banda i banda del riu d’Alcoi, prop de la seva confluència amb el riu d’Agres, al peu de la serra de Benicadell, al nord d’Alacant.

La principal activitat econòmica del municipi és l’agricultura, amb predomini del secà (cereals, vinya, oliverars); al regadiu, poc extens, són conreades algunes hectàrees de cereals. Les terres, molt repartides, són explotades majoritàriament pels propietaris. Àrea comercial d’Alcoi. La població ha disminuït des del 1920.

El poble conserva encara les runes d’un antic castell de l’època islàmica. Formava part de l’antic comtat de Cocentaina. El 1535 passà a la parròquia de Gaianes, de la qual s’independitzà posteriorment.

Enllaç web: Ajuntament

Alcossebre

6 Respostes

(Alcalà de Xivert, Baix Maestrat)

Poble, situat a la costa, entre el cap d’Irta i el riu Segarra, al peu de la muntanya de Sant Benet.

És un centre de turisme i d’estiueig (el 1960 ha havia 263 habitatges). Disposa d’un petit port.

Les seves platges són les de les Fonts, del Carregador, de la Romana i del Moro.

Alcora, l’ (Alcalatén)

21 Respostes

Municipi i capital de la comarca de l’Alcalatén (País Valencià): 94,9 km2, 279 m alt, 10.672 hab (2014)

Estès en un territori més aviat pla, en la zona de transició cap a la Plana. Comprèn la conca baixa del riu de Llucena (o riu de l’Alcora), en el curs del qual ha estat construït el pantà de l’Alcora; inclou també un petit sector de la conca del Millars.

Hi abunden els pasturatges i les terres de secà, dedicades a blat, oliveres, garrofers, ametllers i vinyes. Les terres són explotades directament pels propietaris. Les activitats industrials són cada vegada més importants, com l’activitat tradicional de la ceràmica de l’Alcora, que després d’alguns alts i baixos ha ressorgit en els últims anys i actualment és un dels principals centres productors dels Països Catalans. La població ha anat variant en funció d’aquests alts i baixos de la indústria ceràmica.

La vila és assentada a la dreta del riu de Llucena, al peu d’un tossal al damunt del qual, i als seus costers, hi ha les ermites de Sant Cristòfol, de Sant Vicent i del Calvari.

Dins el terme es troben les restes del castell d’Alcalatén, a més dels llogarets d’Araia i de la Foia d’Alcalatén (o el Regall).

Enllaç web: Ajuntament

Alcoleja (Comtat)

7 Respostes

Municipi del Comtat (País Valencià): 14,52 km2, 739 m alt, 199 hab (2013)

(o Alcoleja d’Aitana) Situat entre la serra d’Aitana i la Serrella, al nord-est d’Alacant. De relleu accidentat, hi abunden els pasturatges i els boscos de pins i d’alzines.

La base de l’economia local és l’agricultura, tant de secà (oliveres, arbres fruiters i, principalment, cereals) com de regadiu (fruiters -pereres i pomeres-, així com hortalisses per al consum local). Àrea comercial d’Alcoi.

La vila, assentada en un vessant de la serra d’Aitana, a l’esquerra del riu de Frainos, conserva el palau dels marquesos de Malferit, senyors d’Alcoleja.

Dins el terme, a més dels despoblats de Benigama i de Beniafé i de les masies d’Aitana i de Riola, hi ha l’església i el caseriu del Seguró (en part, també, dins el terme municipal de Sella).

Enllaç web: Ajuntament

Alcàsser (Horta)

9 Respostes

Municipi de l’Horta (País Valencià): 9,01 km2, 15 m alt, 9.527 hab (2014)

Situat en una plana de regadiu que es nodreix amb aigua de la font de Ninyerola, de la sèquia reial del Xúquer i també del subsòl.

L’agricultura de secà i una determinada activitat industrial (serradora i mobles) completen, amb el regadiu, l’activitat econòmica del municipi.

La vila és situada a la dreta del barranc de Picassent, a poca distància de la vila del mateix nom. El palau baronial, aixecat, probablement, sobre una antiga fortificació islàmica, va ser transformat en casa de la vila. A l’església parroquial, acabada de construir el 1805, s’hi venera, en una capella afegida posteriorment, la talla de fusta del Sant Crist de la Fe.

Enllaç web: Ajuntament

Alcàntera de Xúquer (Ribera Alta)

7 Respostes

Municipi de la Ribera Alta (País Valencià): 3,4 km2, 33 m alt, 1.350 hab (2014)

Situat a la vall de Càrcer, a la dreta del Xúquer, al sud-oest de València.

La principal activitat econòmica del municipi és l’agricultura de regadiu, que es nodreix de les aigües del riu Càrcer, de les sèquies d’Escalona i Carcaixent i les del riu de Sellent, i es destina principalment als tarongers, les hortalisses, els cereals i l’arròs. De secà s’hi cultiva oliveres, vinya i garrofers. Ramaderia. L’activitat industrial es redueix als magatzems de preparació de taronges. Àrea comercial de Xàtiva.

El poble sofrí, el 1748, un terratrèmol que va destruir, entre altres edificis, l’antic palau senyorial.

Enllaç web: Ajuntament

Alcanalí *

Deixa un comentari

(Marina Alta)

Altre nom amb que també és coneix el poble d’Alcalalí.

Alcalalí (Marina Alta)

9 Respostes

Municipi de la Marina Alta (País Valencià): 14,40 km2, 230 m alt, 1.401 hab (2013)

(o Alcanalí, ant: Alcahalí) Situat a la vall de Xaló, entre el puig de Segili i el coll de Rates, al nord-est d’Alacant.

Hi predomina l’agricultura de secà, dedicada sobretot a la vinya, així com també oliveres, cereals, garrofers i ametllers. El riu de Gorgos permet conreus de regadiu. La part muntanyosa és ocupada per pinedes, matollars i pasturatge. S’elaboren panses. Àrea comercial de Gandia.

El poble, situat a l’esquerra del riu de Gorgos, s’agrupa entorn de l’església parroquial, on és venerada una imatge del Crist de la Salut.

El terme comprèn l’antic municipi de la Llosa de Camatxo i el caseriu de Mosquera, antigues alqueries islàmiques.

Enllaç web: Ajuntament

Alcalà de Xivert (Baix Maestrat)

43 Respostes

Municipi del Baix Maestrat (País Valencià): 167,97 km2, 159 m alt, 7.233 hab (2014)

Comprèn tres sectors: la zona costanera, amb el llogaret de Capicorb; el corredor pre-litoral, separat de la costa per les serres de Xivert, drenat per la rambla d’Alcalà i on es troben les restes del castell de Xivert; i la Vall d’Àngel, on hi ha el caseriu del mateix nom.

L’agricultura és majoritàriament de secà (cereals, garrofers, ametllers, oliveres i vinya) i una petita part de regadiu. La ramaderia, la cria d’animals de granja i algunes petites indústries són el complement econòmic a l’agricultura. Pesca i turisme a la costa.

La vila, situada vora la carretera i la línia de ferrocarril, posseeix una gran església parroquial construïda entre el 1735 i el 1766 amb un campanar de 68 metres d’altitud i una triple portada neoclàssica a la façana. El 1316 l’orde de Montesa constituí la batllia d’Alcalà.

El terme comprèn, a més, el poble d’Alcossebre, els despoblats d’Almedíxer i de Castellnou.

Enllaç web: Ajuntament

Albuixec (Horta)

5 Respostes

Municipi de l’Horta (País Valencià): 4,42 km2, 3 m alt, 3.920 hab (2014)

Situat a la zona costanera, al nord de la ciutat de València.

Tot el terme és d’horta (tarongers, tota mena d’hortalisses i també arròs), regada per la sèquia de Montcada. La ramaderia estabulada completa, amb el regadiu, l’activitat econòmica del municipi. Darrerament ha estat instal·lat al terme un gran polígon industrial que ha provocat un moderat creixement de la població.

El poble, que havia estat una alqueria durant l’època musulmana, agrupa, pràcticament, tota la població del municipi, i s’anà desenvolupant al voltant del santuari de la Mare de Déu d’Albuixec (imatge venerada des del segle XV), i de l’hostatgeria construïda el 1636. El 1783 fou bastida la nova església, que depengué durant molt de temps de Massamagrell.

Enllaç web: Ajuntament