Arxiu d'etiquetes: pobles

Alcúdia de Carlet, l’ (Ribera Alta)

Municipi de la Ribera Alta (País Valencià): 23,77 km2, 38 m alt, 11.615 hab (2014)

(oficial: l’Alcúdia)  Situat a la plana al·luvial de l’esquerra del Xúquer i dividit en dos sectors separats pel terme de Guadassuar: el primitiu terme, situat a banda i banda del riu Magre i estés fins als primers contraforts de la serra de Tous; i l’altre, més petit, al sud, que correspon a l’antic terme de Montortal.

El regadiu (tarongers, hortalisses i fruiters), alimentat per la sèquia reial del Xúquer, la ramaderia i la indústria de congelats, maquinària i mobles, constitueixen l’oferta econòmica del municipi, que ha incrementat constantment la seva població durant el segle XX.

La vila és a l’esquerra de la sèquia reial del Xúquer; l’actual església parroquial de Sant Andreu, acabada el 1780, és d’estil neoclàssic i de grans dimensions. Al segle XVII fou creat el comtat de l’Alcúdia. Al nord de la vila hi ha el barri del Serrallo.

Enllaç web: Ajuntament

Alcubles, les (Serrans)

Municipi dels Serrans (País Valencià): 43,5 km2, 774 m alt, 750 hab (2014)

(cast: Alcublas) Situat a la zona de llengua castellana del País Valencià, al vessant meridional de les serres que separen les conques del Túria i del Palància, entre el cim de la solana de les Alcubles i el Montmajor. A la part meridional del terme hi ha algunes pinedes.

La base de l’economia del municipi és el conreu de la vinya, també hi ha cereals (blat, ordi i civada); compta amb una cooperativa per a l’elaboració del vi i és important la producció de figues. La ramaderia (bestiar porquí, cabrum i oví), l’avicultura, l’apicultura i l’explotació d’una pedrera de marbre negre completen l’activitat econòmica. Àrea comercial de València. La població, tanmateix, ha experimentat una forta emigració, si bé últimament s’ha estabilitzat.

La vila, que agrupa tota la població del municipi, es troba assentada al peu d’un turó, a la dreta de la rambla de les Alcubles.

Alcosser de Planes (Comtat)

Municipi del Comtat: 4,7 km2, 350 m alt, 241 hab (2013)

(ant: Alcosser de Gaianes o Alcosseret; cast: Alcocer de Planes) Estès a banda i banda del riu d’Alcoi, prop de la seva confluència amb el riu d’Agres, al peu de la serra de Benicadell, al nord d’Alacant.

La principal activitat econòmica del municipi és l’agricultura, amb predomini del secà (cereals, vinya, oliverars); al regadiu, poc extens, són conreades algunes hectàrees de cereals. Les terres, molt repartides, són explotades majoritàriament pels propietaris. Àrea comercial d’Alcoi. La població ha disminuït des del 1920.

El poble conserva encara les runes d’un antic castell de l’època islàmica. Formava part de l’antic comtat de Cocentaina. El 1535 passà a la parròquia de Gaianes, de la qual s’independitzà posteriorment.

Enllaç web: Ajuntament

Alcossebre

(Alcalà de Xivert, Baix Maestrat)

Poble, situat a la costa, entre el cap d’Irta i el riu Segarra, al peu de la muntanya de Sant Benet.

És un centre de turisme i d’estiueig (el 1960 ha havia 263 habitatges). Disposa d’un petit port.

Les seves platges són les de les Fonts, del Carregador, de la Romana i del Moro.

Alcora, l’ (Alcalatén)

Municipi i capital de la comarca de l’Alcalatén (País Valencià): 94,9 km2, 279 m alt, 10.672 hab (2014)

Estès en un territori més aviat pla, en la zona de transició cap a la Plana. Comprèn la conca baixa del riu de Llucena (o riu de l’Alcora), en el curs del qual ha estat construït el pantà de l’Alcora; inclou també un petit sector de la conca del Millars.

Hi abunden els pasturatges i les terres de secà, dedicades a blat, oliveres, garrofers, ametllers i vinyes. Les terres són explotades directament pels propietaris. Les activitats industrials són cada vegada més importants, com l’activitat tradicional de la ceràmica de l’Alcora, que després d’alguns alts i baixos ha ressorgit en els últims anys i actualment és un dels principals centres productors dels Països Catalans. La població ha anat variant en funció d’aquests alts i baixos de la indústria ceràmica.

La vila és assentada a la dreta del riu de Llucena, al peu d’un tossal al damunt del qual, i als seus costers, hi ha les ermites de Sant Cristòfol, de Sant Vicent i del Calvari.

Dins el terme es troben les restes del castell d’Alcalatén, a més dels llogarets d’Araia i de la Foia d’Alcalatén (o el Regall).

Enllaç web: Ajuntament

Alcoleja (Comtat)

Municipi del Comtat (País Valencià): 14,52 km2, 739 m alt, 199 hab (2013)

(o Alcoleja d’Aitana) Situat entre la serra d’Aitana i la Serrella, al nord-est d’Alacant. De relleu accidentat, hi abunden els pasturatges i els boscos de pins i d’alzines.

La base de l’economia local és l’agricultura, tant de secà (oliveres, arbres fruiters i, principalment, cereals) com de regadiu (fruiters -pereres i pomeres-, així com hortalisses per al consum local). Àrea comercial d’Alcoi.

La vila, assentada en un vessant de la serra d’Aitana, a l’esquerra del riu de Frainos, conserva el palau dels marquesos de Malferit, senyors d’Alcoleja.

Dins el terme, a més dels despoblats de Benigama i de Beniafé i de les masies d’Aitana i de Riola, hi ha l’església i el caseriu del Seguró (en part, també, dins el terme municipal de Sella).

Enllaç web: Ajuntament

Alcàsser (Horta)

Municipi de l’Horta (País Valencià): 9,01 km2, 15 m alt, 9.527 hab (2014)

Situat en una plana de regadiu que es nodreix amb aigua de la font de Ninyerola, de la sèquia reial del Xúquer i també del subsòl.

L’agricultura de secà i una determinada activitat industrial (serradora i mobles) completen, amb el regadiu, l’activitat econòmica del municipi.

La vila és situada a la dreta del barranc de Picassent, a poca distància de la vila del mateix nom. El palau baronial, aixecat, probablement, sobre una antiga fortificació islàmica, va ser transformat en casa de la vila. A l’església parroquial, acabada de construir el 1805, s’hi venera, en una capella afegida posteriorment, la talla de fusta del Sant Crist de la Fe.

Enllaç web: Ajuntament

Alcàntera de Xúquer (Ribera Alta)

Municipi de la Ribera Alta (País Valencià): 3,4 km2, 33 m alt, 1.350 hab (2014)

Situat a la vall de Càrcer, a la dreta del Xúquer, al sud-oest de València.

La principal activitat econòmica del municipi és l’agricultura de regadiu, que es nodreix de les aigües del riu Càrcer, de les sèquies d’Escalona i Carcaixent i les del riu de Sellent, i es destina principalment als tarongers, les hortalisses, els cereals i l’arròs. De secà s’hi cultiva oliveres, vinya i garrofers. Ramaderia. L’activitat industrial es redueix als magatzems de preparació de taronges. Àrea comercial de Xàtiva.

El poble sofrí, el 1748, un terratrèmol que va destruir, entre altres edificis, l’antic palau senyorial.

Enllaç web: Ajuntament

Alcanalí *

(Marina Alta)

Altre nom amb que també és coneix el poble d’Alcalalí.

Alcalalí (Marina Alta)

Municipi de la Marina Alta (País Valencià): 14,40 km2, 230 m alt, 1.401 hab (2013)

(o Alcanalí, ant: Alcahalí) Situat a la vall de Xaló, entre el puig de Segili i el coll de Rates, al nord-est d’Alacant.

Hi predomina l’agricultura de secà, dedicada sobretot a la vinya, així com també oliveres, cereals, garrofers i ametllers. El riu de Gorgos permet conreus de regadiu. La part muntanyosa és ocupada per pinedes, matollars i pasturatge. S’elaboren panses. Àrea comercial de Gandia.

El poble, situat a l’esquerra del riu de Gorgos, s’agrupa entorn de l’església parroquial, on és venerada una imatge del Crist de la Salut.

El terme comprèn l’antic municipi de la Llosa de Camatxo i el caseriu de Mosquera, antigues alqueries islàmiques.

Enllaç web: Ajuntament