Arxiu d'etiquetes: pobles

Albatera (Baix Segura)

15 Respostes

Municipi del Baix Segura (País Valencià): 66,5 km2, 20 m alt, 11.767 hab (2014)

A la zona de llengua castellana del País Valencià, s’estén des de la serra d’Albatera fins al centre de l’horta d’Oriola, al límit amb el Baix Vinalopó. Hi abunden les palmeres datileres, i una part del terme és de saladar (el saladar d’Albatera).

La base tradicional de l’economia local és l’agricultura de secà i el regadiu, que aprofita a través de sèquies l’aigua del Segura. Amb tot, l’ampliació a partir del 1930 del sector industrial (proximitat de nuclis com Crevillent o Elx), que ha fet augmentar considerablement la població, dóna treball actualment a tantes persones com l’agricultura. Àrea comercial d’Oriola.

La vila, antic lloc de moriscs, és la més septentrional de la comarca; conserva encara l’església parroquial construïda el 1602 i substituïda per una de nova el 1727; fou el centre del comtat d’Albatera.

El terme comprenia el nou municipi de Sant Isidre, segregat el 1993. Al saladar, acabada la guerra civil, hi va ser establert un dels més importants camps de concentració de les tropes republicanes desfetes (arribà a contenir 17.000 homes).

Albalat dels Tarongers (Camp de Morvedre)

11 Respostes

Municipi del Camp de Morvedre (País Valencià): 21,35 km2, 96 m alt, 1.163 hab (2014)

(trad: Albalat de Segart)  S’estén a totes dues vores del Palància i s’enfila, a l’esquerra, pel vessant septentrional de la serra de la Calderona fins al límit de l’Horta per la banda de muntanya, al nord de València.

La base de l’economia local és l’agricultura de regadiu (tarongers, hortalisses i cereals), alimentada per la sèquia major de Morvedre o d’Algar i que ocupa la majoria de la població activa; al secà s’hi conrea garrofers, oliveres i ametllers. Hi ha també un sector industrial format, sobretot, per les fàbriques de Sagunt. Àrea comercial de València. La població ha anat disminuint constantment des del 1910.

El poble, que agrupa tota la població del municipi, és emplaçat a la vora esquerra del Palància.

Albalat dels Sorells (Horta)

6 Respostes

Municipi de l’Horta (País Valencià): 4,6 km2, 10 m alt, 3.937 hab (2014)

(o de Mossèn Sorell, ant: Albalat de Codinats) Situat al nord de València, entre la mar i els turons que limiten l’Horta a ponent.

L’agricultura de secà i principalment el regadiu (blat, tarongers, patates, llegums i hortalisses), alimentat amb aigua de la sèquia de Montcada, i una certa industrialització (materials de construcció, conserves vegetals, caixes d’embalatge), que s’ha incrementat els darrers anys, constitueixen les principals fonts de riquesa del municipi. Àrea comercial de València.

La vila, emplaçada sobre l’antiga carretera de València a Barcelona, era un antic rafal musulmà, conserva l’antic palau senyorial, construït als segles XV-XVI, flanquejat per quatre torres i un pati interior gòtic. L’actual església parroquial és del segle XVIII.

Albalat de la Ribera (Ribera Baixa)

5 Respostes

Municipi de la Ribera Baixa (País Valencià): 14,39 km2, 13 m alt, 3.485 hab (2014)

(o Albalat de Pardines, ant: Albalat de Seguereny) Estès a l’esquerra del Xúquer en territori completament pla i regat amb l’aigua d’aquest riu a través de la sèquia d’Albalat, al sud de València.

Economia de regadiu (hortalisses, arrossars i tarongers). Algunes indústries agrícoles i de joguines i la cria de bestiar oví, boví i porquí, completen les activitats econòmiques. Pesca esportiva al Xúquer, a l’hivern es caça als arrossars. Àrea comercial de València. La població ha anat augmentant constantment fins al 1970, en que s’ha estancat.

La vila, antiga alqueria musulmana, és situada a l’esquerra del Xúquer, a la part interior d’un meandre; l’actual església parroquial és del final del segle XVII.

Enllaç web: Ajuntament

Albal (Horta)

6 Respostes

Municipi de l’Horta (País Valencià): 7,4 km2, 15 m alt, 15.935 hab (2014)

Estès des del peu dels turons que limiten la comarca per l’oest fins a la proximitat de l’Albufera de València.

La base de l’economia local és l’agricultura de regadiu (enciams, patates, llegums, etc), que s’alimenta de sèquies que aprofiten les aigües del Xúquer i del Túria i que es repartida per tot el terme a través de la sèquia d’Albal, complementada per la ramaderia bovina i ovina estabulada i algunes indústries, sobretot d’entapissats, a més de ceràmica, productes químics i tallers de mobles. Àrea comercial de València. Des de l’any 1900 hi ha hagut un importantíssim augment de la població.

El poble era una antiga alqueria musulmana; l’església parroquial acabada de construir el 1967, és d’estil barroc.

Dins el terme municipal es troba el santuari de Santa Anna d’Albal.

Enllaç web: Ajuntament

Alaró (Mallorca Raiguer)

30 Respostes

Municipi de Mallorca (Illes Balears): 45,47 km2, 252 m alt, 5.227 hab (2014)

Situat als contraforts meridionals de la serra de Tramuntana i drenat pel torrent de Solleric. Hi abunden els boscos de pins i d’alzines.

L’activitat econòmica principal del municipi és la indústria del calçat, complementada per l’agricultura de secà, la ramaderia i la mineria.

La vila, dividida en dos nuclis, los d’Amunt, cap a muntanya, i los d’Avall, a la plana, va ser antigament una alqueria musulmana del districte de Canarrossa. Hi destaca l’església parroquial, construïda a mitjan segle XIV, al pla.

Dins el terme municipal es troben l’antic llogaret d’Almadrà, el lloc de Son Sant Joan, el santuari de la Mare de Déu des Refugi i els castells d’Alaró i de sa Bastida.

Enllaç web: Ajuntament

Alaquàs (Horta)

13 Respostes

Municipi de l’Horta (País Valencià): 3,9 km2, 43 m alt, 29.964 hab (2014)

Al límit entre el secà i el regadiu. La base de l’economia local, dominada tradicionalment per l’agricultura, ha passat darrerament a la indústria. Hi ha principalment conreus de regadiu (llegums, farratges, arbres fruiters -especialment cítrics-), regats per la sèquia de Manises; el secà (garrofers, ametllers, vinya) perd importància. La indústria és sobretot de ceràmica, de materials de construcció, de la fusta i alimentària, que s’han desenvolupat notablement els últims anys i han creat grans nuclis d’immigració.

La vila era una antiga alqueria musulmana. Hi destaquen el gran palau fet construir el 1584 pel senyor d’Alaquàs, l’església parroquial, amb pintures renaixentistes, i l’antic santuari de l’Olivar. Castell gòtic dels segles XV-XVI.

Enllaç web: Ajuntament

Alaior (Menorca)

54 Respostes

Municipi de Menorca (Illes Balears): 109,9 km2, 132 m alt, 9.162 hab (2014)

Situat entre els termes de Maó i d’es Mercadal i la costa de migjorn.

L’agricultura, bàsicament de secà, ocupa dues terceres parts del territori, la resta són pinedes i alzinars. La principal activitat econòmica del municipi és, però, amb l’explotació turística del sector de Marina (sobretot cala en Porter), la indústria del calçat, i també la bijuteria, els formatges i la licoreria.

El nucli antic de la ciutat es troba damunt un turó, al voltant de l’església arxiprestal de Santa Eulàlia. Després del terratrèmol del 1654 es van construir de nou l’església parroquial, amb estil gòtic, el convent franciscà de Sant Dídac i l’antic hospital. La part vella conserva, a més, moltes cases particulars construïdes als segles XVII i XVIII.

Dins el terme es troba l’antiga església de Sant Llorenç de Binixems, i també les estacions prehistòriques de Torralba, de sa Torre d’en Gaumés, d’Alcaidus, de Rafalrubí i de Calescoves, a més de la basílica paleocristiana de son Bou.

Enllaç web: Ajuntament

Aituà

2 Respostes

(Escaró, Conflent)

(ant: Uitesà) Poble (880 m alt). A l’alta vall Marçana, sota el pic de les Tres Esteles.

Aiora (Vall de Cofrents)

28 Respostes

Municipi i capital de la comarca de la Vall de Cofrents (País Valencià): 446,6 km2, 641 m alt, 5.359 hab (2014)

(cast: Ayora) Un dels més extensos de la zona de llengua castellana del País Valencià,  situat a l’anomenada foia d’Aiora, la qual és drenada per una gran quantitat de rambles i barrancs. A la part muntanyosa abunden les pinedes i les pastures.

L’agricultura de secà, on dominen  els cereals i l’olivera, la ramaderia ovina i cabruna, la cria d’animals de granja i l’apicultura, constitueixen les principals activitats econòmiques del municipi.

El poble conserva restes d’un antic castell, prop del qual es troba l’antiga església parroquial. La nova església de Santa Maria, acabada de construir el 1628, és d’estil renaixentista.

Dins el terme municipal, que comprèn el llogaret de San Benito i alguns caserius, es troben les pintures rupestres de La Tortosilla i les de l’abric d’El Sordo. A la serra d’El Mugrón hi ha les restes de l’antic poblat.