Arxiu d'etiquetes: pobles

Almenara (Plana Baixa)

17 Respostes

Municipi de la Plana Baixa (País Valencià): 27,6 km2, 23 m alt, 6.123 hab (2014)

Situat entre els darrers contraforts de la serra d’Espadà i la mar. A la part muntanyosa hi ha boscos de pins. També hi ha una zona pantanosa on abunden els joncars.

La principal activitat econòmica del municipi és l’agricultura de regadiu, complementada pel secà i la indústria, sobretot magatzems de taronja. La població ha augmentat fins al triple durant el segle XX.

El poble, d’origen islàmic, conserva les restes de l’antic castell d’Almenara. Entre el 1721 i el 1738 hi va ser construïda l’actual església parroquial, en substitució de l’antiga.

Al litoral hi ha l’estany d’Almenara, conjunt de tres llacunes utilitzades per a la pesca i la caça aquàtica, i prop d’aquest estany, sobre un turó, es troba l’anomenat temple de Venus, de fet les ruïnes d’un conjunt sepulcral romà.

Enllaç web: Ajuntament

Almedíxer (Alt Palància)

9 Respostes

Municipi de l’Alt Palència (País Valencià): 20,87 km2, 411 m alt, 261 hab (2014)

(cast: Almedíjar) Situat en una vall, al vessant meridional de la serra d’Espadà, al nord-est de Sogorb, a la zona de llengua castellana del País Valencià. A la part muntanyosa del territori predominen les alzines sureres; també hi ha alguns pasturatges.

La base de l’economia local és l’agricultura de regadiu (principalment per al consum local) i de secà, on dominen les oliveres, que donen oli de bona qualitat, així com garrofers, ametllers i vinya. L’apicultura, complementa l’activitat econòmica. Àrea comercial de València.

La població, tanmateix, ha disminuït notablement durant el segle XX.

La vila es troba a la dreta de la rambla d’Almedíxer.

Enllaç web: Ajuntament

Almassora (Plana Alta)

10 Respostes

Municipi de la Plana Alta (País Valencià): 32,99 km2, 31 m alt, 25.566 hab (2014)

Situat a la riba esquerra del Millars, ocupa un territori completament pla, a 4 quilòmetres al sud de Castelló de la Plana.

El regadiu, que comprèn el 85% del terme, aprofita aigua del Millars a través de la sèquia d’Almassora. La principal font d’ingressos del municipi la proporciona, peró, la indústria, principalment de materials de la construcció, la qual s’ha desenvolupat notablement els darrers anys i ha provocat un fort creixement de la població.

Actualment el municipi és pràcticament un barri de Castelló. Pel centre de la vila passava el ferrocarril de via estreta, avui desaparegut, de Castelló a Onda, conegut popularment per la Panderola.

Dins el terme es troba, al barri marítim de la Torre d’Almassora, l’ermita i el caseriu de Sant Antoni i el santuari de Santa Quitèria.

Enllaç web: Ajuntament

Almàssera (Horta)

9 Respostes

Municipi de l’Horta (País Valencià): 2,85 km2, 10 m alt, 7.293 hab (2014)

Situat en plena horta, ocupa un territori completament pla, a 5 quilòmetres al nord de la ciutat de València.

L’agricultura, totalment de regadiu, que aprofita aigües de les sèquies de Rascanya i de Montcada, és la gran font d’ingressos del municipi. A part de les hortalisses, el conreu típic és la xufla. Altres activitats econòmiques són la ramaderia estabulada i la indústria, principalment de porcellana. La immigració, procedent sobretot de la Manxa, ha provocat un creixement constant de la població.

El poble, una antiga alqueria d’origen islàmic, conserva el palau senyorial, del segle XVII. L’església parroquial és d’estil neoclàssic.

Dins el terme hi ha més de dues-centes alqueries, típiques de la zona.

Enllaç web: Ajuntament

Aljorf

2 Respostes

(Albaida, Vall d’Albaida)

Poble, a la dreta del riu d’Albaida, aigua avall i a molt poca distància d’aquesta ciutat.

Poblat de moriscs fins a l’expulsió decretada el 1609 (en aquest any era habitat per 63 famílies), fou repoblat i es mantingué jurisdiccionalment independent fins al 1888, any que fou annexat a Albaida.

La parròquia fou creada el segle XVI (fins aleshores havia depès d’Albaida). Formava part del marquesat d’Albaida.

Alins de Llitera

2 Respostes

(Sanui i Alins, Llitera)

Poble (664 m alt) i antic municipi (14,41 km2), des del 1969 de l’actual. El poble és situat al coster d’un turó, coronat per les restes d’una antiga fortificació. Una carretera l’uneix amb Sanui.

Situat al límit lingüístic amb el castellà, els seus habitants parlen un català de transició, similar al de Sanui i al de Calassanç, anomenat ribagorçà a la comarca.

Alguenya, l’ (Vinalopó Mitjà)

3 Respostes

Municipi del Vinalopó Mitjà (País Valencià): 18,41 km2, 534 m alt, 1.457 hab (2014)

(cast: Algueña)  Situat en un altiplà envoltat per muntanyes (a l’est i al sud per la serra d’Algaiat i a l’est i al nord per les serres del Coto i de la Solana), a la zona fronterera amb l’antic regne de Múrcia i a l’oest d’Alacant.

La base de l’economia local és l’agricultura de secà, dedicada principalment a la vinya, a més d’oliveres, ametllers, cereals i llegums. El regadiu, la ramaderia de llana, l’explotació d’algunes pedreres de marbre blanc i algunes indústries alimentàries fan de complement. Àrea comercial d’Alacant.

La vila és situada al peu de la serra del Coto. Fins al 1940 pertanyé al municipi del Pinós de Monòver.

Dins el terme municipal es troba el caseriu de la Solana de l’Alguenya o la Solaneta.

Enllaç web: Ajuntament

Algorfa (Baix Segura)

6 Respostes

Municipi del Baix Segura (País Valencià): 18,72 km2, 26 m alt, 3.799 hab (2014)

Situat a la dreta del Segura, a la zona de llengua castellana del País Valencià. Tot el territori és pràcticament pla, del qual només destaquen algunes petites elevacions cobertes de pins o de pasturatge.

La principal activitat econòmica del municipi és l’agricultura, sobretot de regadiu (cítrics, hortalisses i cereals), que els darrers anys s’ha estès considerablement provocant un important creixement de la població. Els conreus de secà són: vinya, oliveres i cereals. La indústria es redueix a la fabricació de guix i rajoles. Àrea comercial de Múrcia.

El terme comprèn l’antic poble de Las Bóvedas.

Alginet (Ribera Alta)

9 Respostes

Municipi de la Ribera Alta (País Valencià): 24,09 km2, 150 m alt, 13.060 hab (2014)

Situat al nord de la comarca, a la zona de transició cap a l’Horta.

La principal font de riquesa del municipi és el regadiu (cereals, arròs, llegums, cacauets, oli, vi, tomàquets i taronges), que aprofita aigua de la sèquia reial del Xúquer i ha donat peu a la creació d’una important cooperativa agrícola. El secà i la indústria, derivada bàsicament de l’agricultura, complementen l’activitat econòmica. Àrea comercial de València.

La població ha crescut notablement des de mitjan segle XIX.

La vila, una antiga alqueria islàmica, conserva part l’antic castell d’Alginet (centre del marquesat d’Alginet).

Dins el terme es troben els antics hostals anomenats la venta del Quincaller i la venta dels Algadins i l’ermita de Sant Josep.

Enllaç web: Ajuntament

Algímia d’Almonesir (Alt Palància)

2 Respostes

Municipi de l’Alt Palància (País Valencià): 20,45 km2, 490 m alt, 292 hab (2014)

(cast: Algimia de Almonacid) Situat a la vall d’Almonesir, a la zona de llengua castellana del País Valencià. De relleu accidentat, al vessant occidental de la serra d’Espadà i la vall del mateix nom, hi abunden els boscos de pins i d’alzines sureres i, també, els pasturatges.

La base de l’economia local és l’agricultura de secà (cereals, oliveres i arbres fruiters), complementada pel regadiu (cereals, arbres fruiters i hortalisses). La propietat de la terra és molt repartida. Ramaderia ovina. Modesta activitat industrial (molins d’oli i indústria de la fusta de lledó). Àrea comercial de València i subàrea de Sogorb.

Tanmateix, la població ha disminuït considerablement durant el segle XX.

El poble, situat al peu d’un turó, vora el barranc de Baladrar, és d’origen islàmic, i agrupa tota la població del municipi.

Enllaç web: Ajuntament