Arxiu d'etiquetes: pobles

Algímia d’Alfara (Camp de Morvedre)

5 Respostes

Municipi del Camp de Morvedre (País Valencià): 14,52 km2, 173 m alt, 1.043 hab (2014

(o Algímia de la Baronia; ant: Algímia de Torres Torres) Situat a la zona de transició cap a l’Alt Palància. Una tercera part del territori, accidentat pels contraforts de la serra de la Calderona, és ocupada per boscos i brolla.

La base de l’economia local és l’agricultura, amb un cert predomini del secà (cereals, garrofes, olives i patates) sobre el regadiu (tarongers), el qual s’alimenta de la sèquia major de Morvedre. Pedreres d’argila i de pòrfir. Fàbrica de rajoles de València. Àrea comercial de València.

Tanmateix, la població ha experimentat una lenta devallada a causa de l’emigració, principalment a la propera Sagunt.

El poble, situat al peu del Picaio de l’Algímia, a la dreta del Palància, va ser un annex de Torres Torres fins a finals del segle XVI.

Enllaç web: Ajuntament

Algenovés *

Deixa un comentari

(Costera)

Ortografia tradicional del municipi del Genovés.

Algemesí (Ribera Alta)

27 Respostes

Municipi de la Ribera Alta (País Valencià): 41,77 km2, 18 m alt, 27.808 hab (2014)

Situat a la plana al·luvial de l’esquerra del Xúquer.

La principal font de riquesa del municipi és l’agricultura de regadiu, que rep l’aigua, principalment, de la sèquia reial del Xúquer. La ramaderia estabulada, la indústria derivada dels productes agrícoles i el comerç completen les activitats econòmiques del municipi, la població del qual ha augmentat considerablement durant els dos últims segles.

La vila, situada a l’esquerra del riu Magre, era un antiga alqueria islàmica. Hi destaca l’església parroquial de Sant Jaume, renaixentista (amb el retaule de Sant Jaume), i l’antic convent dominicà, fundat el 1590.

El 8 de setembre, festa de la Mare de Déu de la Salut, patrona de la vila, hi era ballada, entre altres danses, la muixeranga d’Algemesí.

Dins el terme hi ha els despoblats de Cotes, Pardines, Seguereny i Fentina.

Enllaços web: Ajuntament – Muixeranga

Algar de Palància (Camp de Morvedre)

12 Respostes

Municipi del Camp de Morvedre (País Valencià): 13,2 km2, 204 m alt, 495 hab (2014)

(o Algar, ant: Algar dels Frares) Situat a banda i banda del Palància, al límit amb l’Alt Palància. Al territori, accidentat pels contraforts de la serra d’Espadà, hi abunden els pasturatges d’hivern.

La base de l’economia local és l’agricultura de secà (garrofers i oliveres), que ocupa la major part del conreu, i el regadiu (taronges i llimones), alimentat per la sèquia d’Algar, la qual comença a l’assut d’Algar, construït probablement als segles XIII-XIV. La indústria es redueix a dues petites fàbriques, una de lleixiu i l’altra de farina. Àrea comercial de Sagunt.

El poble, una antiga alqueria islàmica, que comprèn tota la població del municipi, es troba al peu d’un pujol, a la dreta del Palància; destaca l’església parroquial de la Mercè, d’estil barroc (segle XVIII).

Enllaç web: Ajuntament

Algaida (Mallorca Pla)

26 Respostes

Municipi de Mallorca Pla (Illes Balears): 89,78 km2, 201 m alt, 5.354 hab (2014)

Situat al sud-est d’es Pla, s’enfila, al sud, pels massissos de Randa i de Galdent, on abunden les pinedes i les garrigues.

La principal activitat econòmica del municipi és l’agricultura de secà, complementada pel regadiu, que es redueix a alguns horts, i la ramaderia bovina i ovina.

La vila, situada al centre del terme, s’aixeca a l’indret d’una antiga alqueria islàmica.

El municipi comprèn els pobles de Randa i de Pina, l’antiga parròquia de Castellitx, actualment santuari de la Pau, i el caseriu de Punxuat. Al puig de Randa es troben els santuaris de Cura i de Sant Honorat.

Enllaç web: Ajuntament

Alforí, l’ *

Deixa un comentari

(Vall d’Albaida)

(o els Alforins)  Altre nom del poble de Fontanars dels Alforins.

Alfondeguilla (Plana Baixa)

4 Respostes

Municipi de la Plana Baixa (País Valencià): 28,32 km2, 211 m alt, 893 hab (2014)

(o Fondeguilla) Situat entre els vessants meridionals de la serra d’Espadà i la d’Almenara, al sud-oest de Nules. Hi neix el Belcaire o riu d’Uixó. Una part del territori és ocupada per alzines sureres.

Els conreus són limitats a l’agricultura de secà (gra i garrofers, aquests darrers en estat gairebé d’abandó) i també de regadiu (hortalisses); però la principal activitat de la població, que es manté estable, treballa a les indústries de la propera Vall d’Uixó. La crisi dels darrers anys, però, ha produït una disminució important de la població. Al segle XIX hom havia intentat d’explotar-hi jaciments de mercuri i de cobalt. Àrea comercial de Castelló de la Plana.

El poble, que agrupa tota la població del municipi, és a la dreta del Belcaire; l’església parroquial és dedicada a sant Bartomeu.

Dins el terme hi ha els despoblats de Benixabdó i de Castro.

Enllaç web: Ajuntament

Alfleix *

Deixa un comentari

(la Vall de Laguar, Marina Alta)

Altre nom amb què és conegut el poble de Fleix.

Alfauir (Safor)

5 Respostes

Municipi de la Safor (País Valencià): 6,18 km2, 75 m alt, 438 hab (2014)

Situat a la zona de transició entre l’horta de Gandia i la Vall d’Albaida, al sud-oest de Gandia. La part més accidentada del territori és coberta de pinedes i de brolla.

El municipi basa la seva economia en l’agricultura, amb predomini del secà (moscatell, olives, ametlles i garrofers). El riu de Vernissa, afluent de l’Alcoi, rega el terme i fa possible conreus de regadiu (tarongers, hortalisses i llegums). Àrea comercial de Gandia.

Tanmateix, l’emigració, principalment a França i a Gandia, ha estat una constant en la vida del municipi.

El poble, a l’esquerra del barranc d’Alfauir, era una antiga alqueria islàmica.

Dins el terme, a l’esquerra del riu Vernissa, es troba l’antic monestir de Sant Jeroni de Cotalba.

Enllaç web: Ajuntament

Alfàs del Pi, l’ (Marina Baixa)

9 Respostes

Municipi de la Marina Baixa (País Valencià): 19,30 km2, 88 m alt, 21.357 hab (2014)

(ant: l’Alfàs de Palop) Estès entre els termes de la Nucia, Altea, Benidorm i la mar.

L’activitat econòmica tradicional del municipi ha estat durant anys l’agricultura, principalment de secà, que tanmateix no havia pogut impedir durant la primera meitat del segle XX un fort corrent emigratori cap a Amèrica i a l’Àfrica del Nord. A partir del 1960, però, aquest corrent s’ha invertit, gràcies a la gran influència de la veïna vila turística de Benidorm, circumstància que ha multiplicat per sis la població del municipi.

El poble, situat a l’interior, a pocs quilòmetres de la costa, era un antic castell de defensa contra els pirates.

Dins el terme es troben els caserius de l’Albir i de Carbonera.