Antic nom del poble de Montanejos.
Municipi dels Serrans (País Valencià): 138,21 km2, 1.000 m alt, 695 hab (2014)
(cast: Alpuente) Situat al sud de la serra de Javalambre, a la zona de llengua castellana del País Valencià i al límit amb l’Aragó. Al territori, molt muntanyós, hi abunden les fonts i els boscos de pins.
L’activitat econòmica del municipi, molt limitada, es basa en l’agricultura, principalment de secà, i la ramaderia ovina. La manca de recursos i l’aïllament han fet que la població disminuís notablement al llarg del segle XX.
La vila, situada al peu de l’antic castell d’Alpont, va ser durant l’època islàmica centre d’un petit regne de taifa i, a finals de l’Edat Mitjana, gaudí d’una certa importància. Durant la Primera Guerra Carlina va ser ocupada i després incendiada per les forces del capitost carlí Ramon Cabrera.
El terme, molt extens, comprèn nombrosos pobles i llogarets.
(la Vall de Gallinera, Marina Alta)
(o el Patró) Poble (267 m alt), situat a la dreta de la rambla de Gallinera, al peu de la penya Foradada. És el nucli de població més important del terme, malgrat que en els darrers cinquanta anys s’ha reduït a la meitat.
Com la resta de la Vall de Gallinera, era població de moriscs, de la jurisdicció dels ducs de Gandia, els quals, després de l’expulsió (1609), la donaren a repoblar a famílies mallorquines, fet que es reflecteix en el parlar local.
La seva parròquia (Santa Maria) fou erigida el 1535, amb jurisdicció sobre una gran part dels pobles de la vall; el 1574 els seus annexos quedaren reduïts a Benissili, Llombai de Gallinera i la Carroja.
Municipi de la Ribera Baixa (País Valencià): 10,69 km2, 30 m alt, 8.744 hab (2014)
Situat prop de l’Albufera de València.
La base de l’economia local ha estat tradicionalment l’agricultura de regadiu (arròs, taronja i blat), alimentada per la sèquia reial del Xúquer i algunes fonts, com la del Vicari. Indústria derivada de l’agricultura: molins arrossers i fariners. Amb tot, l’estructura econòmica del municipi es va veure alterada profundament el 1974 per la instal·lació dins el terme de la fàbrica d’automòbils Ford, fet que va significar la pèrdua de part de les millors terres de conreu, la industrialització del municipi i un notable creixement de la població. Àrea comercial de València.
La vila havia estat un grup d’alqueries islàmiques, destaca la torre musulmana de Rassef (segles IX-XII).
Al sud del terme, prop de l’Albufera, hi ha l’antic hostal anomenat la venta de Ferrer.
Enllaç web: Ajuntament
(Castellví de la Marca, Alt Penedès)
Altre nom del poble de la Múnia.
Municipi del Comtat (País Valencià): 8,82 km2, 586 m alt, 112 hab (2014)
Situat a la vall de Planes, al nord de la serra d’Almudaina i d’Alacant, drenat pels barrancs del Molló i de Colomer.
L’activitat econòmica del municipi es basa en l’agricultura, amb predomini del secà (cereals, oliveres, vinya, ametllers i d’altres arbres fruiters) què, amb tot, registra un índex més aviat modest. Dins el terme, hi ha també una mina d’esquist. Àrea comercial d’Alcoi.
La migradesa de recursos ha provocat que la població disminuís notablement durant els dos últims segles.
El poble, que comprèn tota la població del municipi, es troba situat al peu de la serra d’Almudaina.
Altre nom del poble de Moraira.
Municipi de la Safor (País Valencià): 2,12 km2, 34 m alt, 2.300 hab (2014)
(ant: les Almoines o l’Almoina) Situat en un territori completament pla, a la dreta del riu d’Alcoi, al sud-est de València i al sud de Gandia.
L’agricultura, totalment de regadiu i dedicada quasi exclusivament al taronger, és alimentada per la sèquia comuna de Gandia. Hi ha també alguns magatzems de condicionament de fruita i algunes empreses exportadores. Però la principal activitat econòmica del municipi, la població del qual ha tendit a crèixer, és la indústria tèxtil, amb una gran fàbrica dedicada a la fabricació de teixits de seda i de fibres artificials anomenada la Seda. També hi ha fàbriques de rajoles i de mobles.
Àrea comercial de Gandia.
Enllaç web: Ajuntament
Municipi de la Safor (País Valencià): 7,36 km2, 75 m alt, 289 hab (2014)
(o Almiserat) Situat entre la Vall d’Albaida i l’horta de Gandia, al sud de València. El territori, de relleu accidentat per una sèrie de turons, entre els quals destaca el Tramús, és drenat pel riu de Vernissa, afluent del riu d’Alcoi.
L’economia del municipi es basa en l’agricultura de secà (cereals, vinya, oliveres, garrofers i ametllers) i de regadiu, aquesta dedicada gairebé exclusivament al taronger. Àrea comercial de Gandia.
El poble, situat a l’esquerra del riu, era una antiga alqueria islàmica.
A l’altra riba del riu es troba el poble de Llocnou de Sant Jeroni (avui municipi independent) i, al nord, sobre un turó, les restes de l’antic castell d’Almiserà.
Enllaç web: Ajuntament
Dades dels Països Catalans 