Platja de la costa septentrional, és un semicercle de platja triàsica amb dunes, al fons d’una profunda badia.
Hi ha una important urbanització.
Castell, arenal d’en
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: platges
Casablanca -Plana Baixa-
(Almenara / la Llosa de la Plana, Plana Baixa)
Barri marítim al límit dels dos municipis, en un sector de platja sorrenca (platja de Casablanca).
És un centre turístic.
Carregador, platja del
(Alcalà de Xivert, Baix Maestrat)
Platja, entre el poble d’Alcossebre i la platja de la Romana.
És un important centre d’estiueig.
Capifort
Possessió, a l’extrem nord-est de l’illa, prop del cap de Favàritx (dit també cap de Capifort).
Hi ha un jaciment de galena que fou explotat el segle XVII per a la fabricació de vernís de gerrers.
Canyamel, torre de
(ant: Torre d’en Montsó) Indret i possessió. Antiga torre-castell gòtica, a la costa. Ha estat restaurada i conté un museu etnològic.
A mitjan segle XIII pertanyia a Pere Montsó, el 1500 passà als Vilallonga i a la fi del segle XIX als Font dels Olors.
A les platges de Canyamel ha estat construïda una urbanització.
Xeresa (Safor)
Municipi de la Safor (País Valencià): 16,85 km2, 30 m alt, 2.246 hab (2014)
Situat al vessant del massís del Mondúver (muntanya de Xeresa), entre la Valldigna i l’horta de Gandia, al litoral mediterrani (platja de Xeresa). La zona muntanyosa és drenada per diversos barrancs (barranc de Xeresa).
Alterna l’agricultura de secà (garrofers i oliveres) amb la de regadiu (cítrics i hortalisses). La propietat de la terra es repartida, i hi predominen les explotacions agràries de petita extensió. Indústria de l’agricultura (comercialització de la taronja) i fàbrica de conserves. Àrea comercial de Gandia.
El poble és d’origen islàmic. Església parroquial de Sant Antoni, del segle XVII.
Enllaç web: Ajuntament
Xeraco (Safor)
Municipi de la Safor (País Valencià): 20,20 km2, 6 m alt, 5.907 hab (2014)
(cast: Jaraco) Situat entre la Valldigna, l’horta de Gandia i les ribes del riu de Xeraco, accidentat a l’oest del Mondúver, s’estén fins a la costa mediterrània, amb una platja arenosa (platja de Xeraco). El sector occidental del municipi és muntanyós, cobert de matollar, i el sector oriental és una plana al·luvial.
És conrea la meitat del terme municipal, alternant els conreus de secà (cereals, oliveres, ametllers i garrofers) amb els de regadiu (cítrics hortalisses, arròs, farratge). Ramaderia bovina i aviram. Comercialització de la taronja. Àrea comercial de Gandia. Població en ascens.
El poble, d’origen islàmic, és situat al límit entre la plana i la zona muntanyosa, al llarg de la carretera de València a Alacant.
Enllaç web: Ajuntament
Vinaròs (Baix Maestrat)
Municipi i capital comarcal del Baix Maestrat (País Valencià): 95,5 km2, 6 m alt, 28.337 hab (2014)
(ant: Vinalaròs, cast: Vinaroz) Situat al litoral, al límit amb el Montsià. La plana de Vinaròs limita amb la serra d’Irta, pel sud, i és separada del delta de l’Ebre per la serra de Montsià, constitueix una plana formada pels al·luvions dels rius Sénia i Cérvol i les rambles Seca i d’Alcalà.
Es conrea gran part del terme; els conreus més estesos són: ametllers, oliveres, cereals i vinya (secà); i tarongers i hortalisses (regadiu). Ramaderia porcina, bovina i ovina; avicultura. Port comercial i de pesca. Pedreres de calcària. Indústria alimentària i de fabricació de materials per a la construcció. Centre d’estiueig i turisme. Centre comercial. Població en ascens.
La ciutat és situada arran mateix de la mar; hi ha el recinte de la vila medieval (del segle XIII, completat i emmurallat el XIV), al segle XVIII es produí l’eixamplament més important, cap al sud, cap a ponent i cap al nord, amb l’aparició de nous barris, i al segle XX hi hagué l’expansió més moderna, cap al sud, al voltant del port (obra realitzada entre el 1851 i el 1875). L’església parroquial de l’Assumpció fou construïda entre el 1586 i 1594; convent de Sant Agustí (segle XVI) i Sant Francesc (1643).
Dins el terme, santuari de Sant Sebastià i de la Mare de Déu de la Misericòrdia, patrons de la ciutat.
El 1359 els templers hi establiren la comanda de Vinaròs, i al desembre de 1411 s’hi reuní el parlament de Vinaròs.
Enllaços web: Ajuntament – Vinaròs News
Canessia, sa
Canalot, el
Llengua de sorra a la costa. Extrem septentrional del delta de l’Ebre, que tanca per llevant el port del Fangar.
Dades dels Països Catalans 