Arxiu d'etiquetes: platges

Formentor, cap de

Península d’uns 12 km de llargària i 3 d’amplària, situada a la part més septentrional de l’illa. Està constituïda per l’extrem est de la serra de Tramuntana.

De relleu accidentat i costa molt retallada, on alternen espadats i cales, amb alguns illots com l’illa de Formentor i es Colomer, els espadats del cap de Formentor, dominat pel far de Formentor, en constitueixen l’extrem més oriental.

Tota la península formava una possessió de la família del poeta Miquel Costa i Llobera, el qual, en morir, es fragmentà i una part fou comprada per l’argentí Adam Diehl, que hi construí, damunt la platja de Formentor, l’Hotel Formentor, una de les primeres instal·lacions de luxe del primer quart del segle XX i que encara avui manté tot el seu prestigi original.

Fonts, platja de les -Baix Maestrat-

1 Resposta

(Alcalà de Xivert, Baix Maestrat)

Platja, a la vora d’Alcossebre.

Figueretes, ses

2 Respostes

(Vila d’Eivissa, Eivissa)

Platja i zona turística i residencial, amb alguns hotels, a ponent de la ciutat.

Figueral, es -Eivissa-

Deixa un comentari

(Santa Eulària des Riu, Eivissa)

Vénda de la parròquia de Sant Carles de Peralta, a la costa oriental de l’illa, on hi ha la platja des Figueral.

Eivissa, banc d’ -Mallorca-

3 Respostes

(Calvià, Mallorca Tramuntana)

(o d’Ervissa) Punta sorrenca de la costa sud-oest de l’illa, davant l’illa de Toro.

Devesa de l’Albufera, la

6 Respostes

(València, Horta)

Dilatada platja sorrenca, al migjorn de l’embocadura del Túria i nodrida pels seus al·luvions, la qual, ben prest, es combina en dunes i albufera.

El rosari de dunes ultrapassa els 10 km de llargària, amb una amplada màxima de 2 km i de vegades en dues o tres alineacions encavalcades; les dunes més grosses, avui pràcticament fixades des de la reforestació, arriben als 7 o 8 m alt, però llur morfologia originària és molt desbaratada.

El topònim sembla respondre al caràcter medieval de reserva de llenya i vedat de caça amb cérvols i senglars. El pinar és citat per Antoni Josep Cabanilles. Del patrimoni reial passà al municipi de València el 1911.

Darrerament ha sofert una especulació per a l’urbanització turística, des del Saler fins a la gola del Pujol Nou. Hi funciona un parador turístic de categoria oficial.