Arxiu d'etiquetes: planes

Riberal, el

11 Respostes

(Rosselló)

Plana al·luvial que s’estén al llarg de les valls fluvials de l’Aglí, la Tet, el Rard i el Tec, s’eixampla cap a la costa, i queda situada entre les terres pantanoses de la Salanca i les terres seques dels Aspres.

Els dipòsits de sedimentació, renovats per inundacions periòdiques, i les terres, fangoses i sobretot profundes, determinen la fertilitat del sòl (generalment hi ha dues collites l’any). Aquest factor, juntament amb un clima favorable i la facilitat per al regatge (gràcies a les capes freàtiques i a les aigües d’origen muntanyós), ha afavorit l’establiment d’una agricultura intensiva, que és la principal riquesa d’aquest sector.

Els principals productes són la verdura i la fruita. El fruiter més abundant és l’albercoquer, el qual es troba als horts, al mig de les vinyes (que ocupen els sectors entre les valls fluvials) i sobretot a les vores dels Aspres. Hi ha cooperatives agràries.

El primer centre comercial, així com el principal nucli, és Perpinyà, on a més s’han establert -així com a Elna– indústries conserveres per a l’aprofitament dels productes.

Reus, pla de -Ribera Alta-

Deixa un comentari

(Carcaixent, Ribera Alta)

Planell (315 m alt), al sud-est de la ciutat, contrafort occidental de les muntanyes de la Valldigna.

Replana, la

1 Resposta

(Fontanars dels Alforins, Vall d’Albaida / Beneixama – el Camp de Mirra, Alt Vinalopó)

Altiplà (989 m alt) entre els tres municipis, a la zona limítrofa de la Vall d’Albaida i la vall de Biar.

Rat, coma de -Andorra-

1 Resposta

(Ordino, Andorra)

Coma de la parròquia, que forma part de la capçalera de la riera de Tristaina, que davalla del pic de Cataverdís (2.812 m alt) del port de Rat (2.542 m), comunicació amb el país occità de Coserans, i del pic de Cabairú (2.735 m).

S’uneix al pla de Rat amb la coma de Tristaina.

Rascanyà, pla de -Camp de Túria-

Deixa un comentari

(Benissanó / Llíria / la Pobla de Vallbona, Camp de Túria)

Plana, entre els tres termes.

Ramonet, calm

Deixa un comentari

(Sant Julià de Lòria, Andorra)

Altiplà de la parròquia, que culmina a 2.603 m alt (pic de calm Ramonet), contrafort septentrional del pic de Claror, que separa les valls de Perafita i Pratprimer, a llevant, de les de Llumeneres, Aixirivall i la Rabassa, a ponent.

Quillana, ras de la

1 Resposta

(la Llaguna, Conflent)

Altiplà (1.746 m alt) obert entre els contraforts del roc d’Aude, a l’oest, i l’alineació muntanyosa formada pel pic de la Tossa, el coll de la Llosa, el roc Roig i el pic de Castelló (2.045 m).

Comunica la plana de la Cerdanya i la vall de la Tet amb el Capcir (que s’inicia a l’extrem septentrional del pla, al coll de Castelló), el Rasès i Carcassona.

Al centre hi ha l’aeròdrom de la Quillana, destinat a l’entrenament de les forces de paracaigudistes estacionades a Montlluís.

Plana Litoral Valenciana

1 Resposta

(País Valencià)

Pla costaner, el més extens dels Països Catalans, que s’estén, sense discontinuïtats notables, de la Plana Alta a la Safor.

La seva formació geològica és recent, car procedeix dels materials arrossegats a les acaballes del Terciari en els sistemes Ibèric i Prebètic i dipositats d’aleshores ençà. Aquest arrossegament ha estat bàsicament obra del Millars, el Palància, el Túria, el Xúquer i el riu d’Alcoi.

L’acumulació de materials ha estat tan considerable que ha originat un moviment lent de subsistència o enfonsament de la plana. La línia litoral, però, s’ha mantingut força estable durant el Quaternari gràcies a la col·laboració dels corrents marins, que, juntament amb el vent, regularitzaren els cordons de dunes fins a dibuixar l’ampli oval del golf de València.

Darrere les dunes, les maresmes i els tolls originats pels deltes, s’anaren reblint, i en restaren com a testimonis, un seguit de marjals i especialment l’Albufera, en contacte amb el delta comú del Xúquer i el Túria.

Pessons, estanys de

9 Respostes

(Encamp, Andorra)

Conca lacustre, situat al límit de la Baixa Cerdanya, entre el pic de la Muga (al sud) i el port d’Envalira (al nord). Les aigües del vessant septentrional s’escolen cap a la Valira de Soldeu, que neix al circ de Pessons, i les del meridional, cap al Segre, que neix al vessant septentrional del Puigmal.

Aquests estanys són conseqüència de l’acció erosiva glacial. Les altures màximes són als dos pics homònims, que assoleixen 2.838 i 2.865 m.

Perxa, coll de la

15 Respostes

(Bolquera / la Cabanassa, Alta Cerdanya)

(hist: coll de Vardó)  Pas (1.579 m alt), obert al pla de la Perxa (uns 1.600 m alt), entre els dos municipis, que posa en comunicació les conques de la Tet i el Segre.

És una dovella enfonsada respecte a les dues alineacions axials pirinenques: la del Carlit i el roc de la Calm al nord, i la del Puigmal al sud. Hi neix la Tet, que per un llindar comunica amb el Capcir; però també afluents del Segre, com el riu d’Angost i el de Jardó.

La importància estratègica del coll de la Perxa, només superada pels colls de l’Empordà en les comunicacions pirinenques, ve del fet que és el més baix a ponent del coll d’Ares. Ja hi passà una via romana, seguida després per una estrada franca.

Aquesta via medieval és la base de la carretera actual de Perpinyà a Puigcerdà; pel mateix coll hi passa el ferrocarril de via estreta de Prada a la Tor de Querol. De Montlluís, aigües amunt, en surten les carreteres a la vall de l’Aude i a Ur per Font-romeu.

A l’edat mitjana, s’hi establí l’hospital de la Perxa.