(Gombrén, Ripollès)
Plana destinada a conreus i pastures, situada darrera el puig de Sant Pere de Mogrony, dins l’antiga batllia de Pardinella, del monestir de Sant Joan de les Abadesses.
És esmentada ja el 1125. Hi ha les ruïnes d’un antic mas que es despoblà a mitjan segle XIV i fou poblat de nou entre els segles XVII i XIX.
Una llegenda, basada en el nom, diu que era un antic monestir benedictí d’on potser baixaren els monjos que fundaren el monestir de Ripoll.
(Queralbs / Setcases, Ripollès)
Depressió (2.550 m alt) oberta entre el pic de Bastiments (2.874 m alt) i el Gra de Fajol (2.708 m), que comunica el circ d’Ulldeter i la coma de Fresers.
Sector, al nord de la muntanya de Sant Gregori, a banda i banda del Ter.
Hi havia l’antiga sufragània de Sant Daniel de Solerols (1068), convertida més tard en Sant Daniel de Maifré (i, posteriorment, en Sant Miquel de Maifré), la qual pertanyia a la jurisdicció religiosa de Susqueda.
Té els masos Codina i Colobrans i les modernes edificacions dels constructors del veí pantà de Susqueda.
(Baix Llobregat)
Sector planer de la comarca que presenta una solució de continuïtat amb el pla de Barcelona edificat (és a dir, sense Cornellà de Llobregat ni Sant Joan Despí).
Consta, per tant, de dues parts: la vall baixa, conjunt de terrasses aigua avall de Martorell, i el delta dret, que comença a Sant Boi.
Els dipòsits de peu de muntanya fan la transició lateral entre aquests dos sectors al·luvials i la Serralada Litoral herciniana (vall) i el pla de Barcelona i el massís de Garraf (delta).
(Segrià)
Subcomarca, també anomenada el Lleidatà o horta de Lleida, compresa en la depressió Central Catalana.
S’estén al peu de les darreres plataformes de la Llitera, a la dreta del Segre, entre els 200 i els 400 m d’altitud.
És una extensa plana en part al·luvial en què el Segre, que en constitueix l’eix central, i els seus afluents han dipositat un extens mantell d’arrossegalls després d’haver-la aplanada per l’erosió.
La continuïtat de la plana només és alterada per l’aparició d’algun tossal aplanat, que en trenca la monotonia.
Cap al centre de la plana, el Segre i els afluents hi han practicat una incisió d’un centenar de metres escassos de profunditat, on s’obre una àmplia vall escalonada per una graderia de terrasses on es localitzen els conreus d’horta.
(Salardú / Canejan / Viella, Vall d’Aran)
Altiplà, entre els tres municipis, a la divisòria d’aigües de l’Unyòla i del riu de Toran, estès entre les serres de pica Palomera i d’Es Armeros, al sud, i el portilló d’Albi, al nord.
És centrat per l’estany de Liat, capçalera de l’Unyòla.
Al seu extrem meridional hi ha les mines de Liat o de pica Palomera.
Bosc de faigs, a prop d’Olot i al nord del volcà del puig Jordà (607 m alt).
La seva singularitat radica en la localització, molt per sota del pis altitudinal al qual correspondria un bosc d’aquestes característiques.
Les condicions atmosfèriques (microclima) i el substrat basàltic n’han permès el desenvolupament i posterior conservació.
Fou popularitzada per Joan Maragall.
(Aiguafreda, Vallès Oriental / Centelles, Osona)
Replà d’erosió de la capçalera del riu Congost (640-800 m), continuació dels cingles de Bertí, que el limiten per l’est.
És drenat cap el Congost per un seguit de graus i amb una certa indecisió per la riera Blanca.
Hi ha escassa població, que es reparteix entre els dos termes.
(Lleida, Segrià, 7 octubre 1642)
Fet d’armes, durant la Guerra dels Segadors, ocorregut al lloc anomenat pla de les Forques.
L’exèrcit castellà del marquès de Leganés va topar amb el catalano-francès que comandava el mariscal de La Mothe.
Aquest pogué evitar, gràcies a la victòria assolida, que els castellans ocupessin Lleida.
(la Coma i la Pedra, Solsonès)
Cim (2.331 m alt) de la serra del Port de Comte, al nord-est del pedró dels Quatre Batlles, damunt el coll de Port (o port del Comte).
Els prats d’Estivella, entre el tossal i la tossa Pelada, són una extensa zona de pasturatge d’estiu.
Dades dels Països Catalans 