(Palol de Revardit, Pla de l’Estany)
Veïnat, situat al sector més pla del terme, vora la carretera de Girona a Olot, anomenat el pla de la Banyeta.
Banyeta, la
1 Resposta
Arxiu d'etiquetes: planes
Baiau, coma de
Coma de la vall Ferrera, drenada pel riu de Baiau, capçalera de la Noguera de Vallferrera i emissari de l’estany de Baiau (2.500 m).
Pastures d’estiu (gespa), especialment a la part baixa (pla de Baiau).
Damunt la coma s’alça el pic de Baiau (2.879 m).
Artiga de Varradòs, Era
Pla (1.400 m alt) de l’antic municipi d’Arròs i Vila, situat a la dreta del riu de Varradòs, aigua amunt de Sant Joan d’Arròs.
Disseminades es troben les bordes d’Era Artiga de Varradós i la borda de Joanon.
Arides
(la Guingueta d’Àneu, Pallars Sobirà)
Despoblat de l’antic terme d’Escaló. Es conserven les runes de l’església de Sant Andreu.
Damunt aquest indret, entre el Montcalbo i la serra d’Aurati, a la serralada que separa les valls de Cardós i d’Àneu, hi ha el pla d’Arides, el punt culminant del qual es troba a 1.958 m d’altitud.
Segarra, la -Segarra / Urgell-
Nom tradicional de l’altiplà central. Unitat morfo-estructural de la Depressió Central Catalana, corresponent aproximadament al sector centre-oriental del què s’anomena Altiplà Central Català. Actua de divisòria d’aigües de la conca del riu Ebre, del Llobregat i dels mediterranis Gaià i Francolí.
El sòcol és d’origen terciari, amb sediments de l’antic mar que ocupava aquest sector, damunt del qual es disposa un estrat de calcàries i argiles de sedimentació lacustre. En general és un fragment de la Depressió Central que s’estén vers els darrers contraforts meridionals del Prepirineu; limitat al nord per la serra de Pinós, i per les serres del Tallat i de Forès, al sud.
El clima és típicament mediterrani continentalitzat, amb un alt grau d’aridesa i fortes oscil·lacions tèrmiques.
Sardera, la
(Segrià / Llitera / Baix Cinca)
(o la Cerdera) Alineació de planells baixos i pedregosos (uns 400 m d’altitud mitjana), estesos de nord a sud entre les valls del Segre i el Cinca, que separen el Segrià de la baixa Llitera i del Baix Cinca.
Corresponen a un piedmont format pels al·luvions dels rius pirinencs que es destaca a llevant amb un marcat escarpament a causa de l’erosió diferencial de les terrasses del Segre, cobert pels conreus. A ponent, la terra treballada s’enlaira des de la clamor Amargant suavitzant encara més els replans imprecisos d’aquest vessant.
Només resten els erms als cims planers i als escarpaments on no arriba el regadiu: al nord, els de la serra de Coscollar, dominats pel cim de Cerdera (359 m alt), de front oriental fragmentat en característics tossals.
Rus -Berguedà-
(Castellar de N’Hug, Berguedà)
Antiga parròquia (Sant Vicenç de Rus), a la vall del Llobregat, aigua avall del cap del municipi, on s’uneix, per la dreta, el torrent de Rus, que davalla del tossal de Rus (2.113 m alt), contrafort oriental del Puigllançada.
L’antic terme s’estén també pel vessant septentrional d’aquest vessant (pla de Rus), damunt la vall del Rigard.
Riard -Solsonès-
(Lladurs, Solsonès)
Caseria (1.029 m alt), situada al pla de Riard, altiplà, al sud del prat d’Estaques, contrafort meridional de la serra del Port de Comte, a la divisòria d’aigües entre el Cardener i el Segre.
Rec, pla del cap de
(Lles, Baixa Cerdanya)
Altiplà del Pirineu axial, a l’interfluvi dels rius d’Arànser i de la Llosa.
Hi ha el refugi excursionista del Cap-de-rec, de la Federació Catalana de Muntanyisme.
Pena, castell de -Ripollès-
(Ogassa, Ripollès)
Antic castell, situat al puig de Sant Amanç, entre Saltor i Bruguera.
Existia ja el 1024 i era propietat d’Oriol, senyor d’Ogassa. El seu fill Bernat Oriol el 1092 el llegà al monestir de Sant Joan de les Abadesses, bo i deixant-ne la castlania als seus successors, i molt de temps fou objecte de litigis entre els abats de Sant Joan i els castlans, fins que el monestir de Sant Joan, per compres del 1264 i 1267, n’adquirí tot el domini.
Fou abandonat el segle XIV.
El pla de Pena i la font de Pena recorden el seu emplaçament.
Dades dels Països Catalans 