Pla (1.400 m alt) de l’antic municipi d’Arròs i Vila, situat a la dreta del riu de Varradòs, aigua amunt de Sant Joan d’Arròs.
Disseminades es troben les bordes d’Era Artiga de Varradós i la borda de Joanon.
Artiga de Varradòs, Era
3 Respostes
Arxiu d'etiquetes: planes
Arides
(la Guingueta d’Àneu, Pallars Sobirà)
Despoblat de l’antic terme d’Escaló. Es conserven les runes de l’església de Sant Andreu.
Damunt aquest indret, entre el Montcalbo i la serra d’Aurati, a la serralada que separa les valls de Cardós i d’Àneu, hi ha el pla d’Arides, el punt culminant del qual es troba a 1.958 m d’altitud.
Segarra, la -Segarra / Urgell-
Nom tradicional de l’altiplà central. Unitat morfo-estructural de la Depressió Central Catalana, corresponent aproximadament al sector centre-oriental del què s’anomena Altiplà Central Català. Actua de divisòria d’aigües de la conca del riu Ebre, del Llobregat i dels mediterranis Gaià i Francolí.
El sòcol és d’origen terciari, amb sediments de l’antic mar que ocupava aquest sector, damunt del qual es disposa un estrat de calcàries i argiles de sedimentació lacustre. En general és un fragment de la Depressió Central que s’estén vers els darrers contraforts meridionals del Prepirineu; limitat al nord per la serra de Pinós, i per les serres del Tallat i de Forès, al sud.
El clima és típicament mediterrani continentalitzat, amb un alt grau d’aridesa i fortes oscil·lacions tèrmiques.
Sardera, la
(Segrià / Llitera / Baix Cinca)
(o la Cerdera) Alineació de planells baixos i pedregosos (uns 400 m d’altitud mitjana), estesos de nord a sud entre les valls del Segre i el Cinca, que separen el Segrià de la baixa Llitera i del Baix Cinca.
Corresponen a un piedmont format pels al·luvions dels rius pirinencs que es destaca a llevant amb un marcat escarpament a causa de l’erosió diferencial de les terrasses del Segre, cobert pels conreus. A ponent, la terra treballada s’enlaira des de la clamor Amargant suavitzant encara més els replans imprecisos d’aquest vessant.
Només resten els erms als cims planers i als escarpaments on no arriba el regadiu: al nord, els de la serra de Coscollar, dominats pel cim de Cerdera (359 m alt), de front oriental fragmentat en característics tossals.
Rus -Berguedà-
(Castellar de N’Hug, Berguedà)
Antiga parròquia (Sant Vicenç de Rus), a la vall del Llobregat, aigua avall del cap del municipi, on s’uneix, per la dreta, el torrent de Rus, que davalla del tossal de Rus (2.113 m alt), contrafort oriental del Puigllançada.
L’antic terme s’estén també pel vessant septentrional d’aquest vessant (pla de Rus), damunt la vall del Rigard.
Riard -Solsonès-
(Lladurs, Solsonès)
Caseria (1.029 m alt), situada al pla de Riard, altiplà, al sud del prat d’Estaques, contrafort meridional de la serra del Port de Comte, a la divisòria d’aigües entre el Cardener i el Segre.
Rec, pla del cap de
(Lles, Baixa Cerdanya)
Altiplà del Pirineu axial, a l’interfluvi dels rius d’Arànser i de la Llosa.
Hi ha el refugi excursionista del Cap-de-rec, de la Federació Catalana de Muntanyisme.
Pena, castell de -Ripollès-
(Ogassa, Ripollès)
Antic castell, situat al puig de Sant Amanç, entre Saltor i Bruguera.
Existia ja el 1024 i era propietat d’Oriol, senyor d’Ogassa. El seu fill Bernat Oriol el 1092 el llegà al monestir de Sant Joan de les Abadesses, bo i deixant-ne la castlania als seus successors, i molt de temps fou objecte de litigis entre els abats de Sant Joan i els castlans, fins que el monestir de Sant Joan, per compres del 1264 i 1267, n’adquirí tot el domini.
Fou abandonat el segle XIV.
El pla de Pena i la font de Pena recorden el seu emplaçament.
Motllat, el
(o els Motllats) Calma de les muntanyes de Prades, de l’alineació de la Mussara, esglaonada damunt el Camp de Tarragona.
Ocupa uns 6 km en direcció nord-sud i 3 km en direcció est-oest, i l’altitud depassa el miler de metres.
És formada per un capell de calcàries i de margues juràssiques (del Liàsic) i cretàcies, damunt un sòcol paleozoic de llicorella.
Móra, depressió de
(Ribera d’Ebre)
Depressió de la Serralada Prelitoral, que té una extensió de 10 km de longitud, per 5 km d’ample, i que comprèn pel nord-est un sector del Priorat.
És tancada per dues línies de relleus marginals: al sud, per les serres de Cardó, Montalt, Tivissa i Llaberia, les quals la separen de la costa, i al nord, per les serres de Pàndols, Cavalls i del Tormo, que l’aïllen de la Depressió Central.
L’Ebre s’introdueix a la depressió pel pas de l’Ase, entre Ascó i Garcia, i surt pel pas de Barrufemes o de Benifallet.
Dades dels Països Catalans 