(el Prat de Llobregat, Baix Llobregat)
Antic nom dels estanys del delta del Llobregat, a la banda meridional, que donaren nom al pla de Llanera i al prat de Llanera.
(el Prat de Llobregat, Baix Llobregat)
Antic nom dels estanys del delta del Llobregat, a la banda meridional, que donaren nom al pla de Llanera i al prat de Llanera.
Altiplà (1.141 m alt) de les muntanyes de Prades, al sud-oest de la vila.
Nom del pla de l’Aigua (segle XIV – segle XVIII), esplanada de la ciutat, al peu dels murs de l’antic castell, a l’indret de l’antic Estudi General.
Altiplà (1.182 m alt) del massís de les Guilleries que separa les valls de les rieres d’Osor i Major, al nord del pla de les Arenes.
(Castellar de n’Hug, Berguedà)
Despoblat i masia, situat al lloc dit pla d’Erols, a l’oest del terme, al límit amb el de Guardiola de Berguedà.
La seva església de Sant Vicenç havia depès de la de Gavarrós.
Depressió (1.820 m alt) de la serra que separa la vall de Toses de la vall de Lillet, entre el tossal de la Creueta (2.068 m alt), a l’est, i el cim de pla Beget (2.031 m), a l’oest.
Hi passa la pista de Castellar de N’Hug a la Molina.
Calma (2.126 m alt), a la carena fronterera amb Comenge, on recolza l’estany de Cigalera.
(les Valls de Valira, Alt Urgell)
Lloc de pasturatges de bestiar de llana, de l’antic municipi d’Ars, al vessant oriental del ras de Conques, sobre Ars.
El bosc de Burbe, un dels més grans de la comarca, s’estén al sector més baix del vessant.
Pla (1.880 m alt) de la capçalera de la Noguera de Vallferrera, sota el port de Boet (2.500 m alt), al camí de vall Ferrera a Vic-de-Sos.