(Sant Genís de Fontanes, Rosselló, 1908 – 1986)
Professor de castellà, escultor i pintor. Ha ensenyat a Liborna, Clarmont d’Albèrnia, Limós i, sobretot, Perpinyà.
En 1941-42 formà un grup de teatre a l’escola normal de Perpinyà que representà pels pobles El vell gelós i La cova de Salamanca, de Cervantes, en català, i Amor de Pardal, de Josep Sebastià Pons.
Autor de Conversations de Maillol (1956).
(Magúncia, Alemanya, 17 gener 1909 – Sant Antoni de Portmany, Eivissa, 7 febrer 1972)
Pintor. Pseudònim de Frank Ludwig Schaefer instal·lat a Eivissa des del 1955, molt conegut pel seu gestualisme abstracte, líric i tachista.
Treballà com a dissenyador gràfic a França i a Holanda. Féu plafons murals i decorà transatlàntics.
Exposà a Alemanya, a França, a Dinamarta i als Països Catalans.
Àlvar Franco (País Valencià, segle XVI) Impressor. Realitzà obres molt remarcables. El seu fill Joan Vicent Franco fou també impressor.
Francesc Franco (Xàtiva, Costera, segle XVI) Metge. Estudià a la universitat d’Alcalà, de la qual fou catedràtic (1543). Després, fou metge del rei Joan III de Portugal i professor a la universitat de Sevilla (1569). Publicà un Libro de las enfermedades contagiosas (1569).
Joan Vicent Franco (Oriola, Baix Segura, 1673 – País Valencià, segle XVIII) Impressor. Fill del també impressor Àlvar Franco.
Pere Franco (Barcelona, 1744 – 1826) Pintor. Pertanyia a les Acadèmies de Sant Carles de València, Sant Lluc de Roma i San Fernando de Madrid.
(Alcoi, Alcoià, 25 abril 1834 – Madrid, 13 desembre 1902)
Pintor. El 1851 cursava estudis a l’Acadèmia de Belles Arts de València, on el 1862 era catedràtic. A les seves obres s’evidencien unes bones qualitats de dibuixant i de colorista.
Pintà temes amables: L’espardenyer, Els banyistes, Una “maja”, El consell del pare, etc; escenes típiques del País Valencià: Tipus de la ribera de l’Albufera o Una valenciana; i quadres de temàtica històrica: Cervantes llegint el Quixot a la presó d’Argamasilla de Alba (1867) i La proclamació de Boabdil (1884).
Excel·lí com a retratista a l’oli: María Guerrero, Federico Chueca i un excel·lent autoretrat.
Féu decoracions al Palau del Marquès de Dosaigües de València i als dels ducs de Santoña i del marquès de Larios (Madrid).
Els seus fills Ferranda i Joan foren també pintors.
(Alacant, 31 juliol 1924 – Madrid, 9 març 1990)
Pintora. Estudià a l’Academia de San Fernando de Madrid.
El 1956 començà a utilitzar nous materials plàstics, la qual cosa la dugué a realitzar una obra experimentalista.
Amb la sèrie titulada El hombre y la ciudad participà a la XXXIII Biennal de Venècia. Exposà a diverses ciutats a dins i fora de l’estat espanyol.
(Granada, Andalusia, 11 maig 1871 – Venècia, Itàlia, 3 maig 1949)
Escenògraf i pintor. Fill de Marià Fortuny i Marsal. Es formà a França, i s’establí a Venècia el 1889, on hi ha un museu monogràfic dedicat a ell.
Com a escenògraf la seva principal aportació fou la cúpula Fortuny.
Conreà també el gravat, l’escultura i el disseny de robes i catifes.
(Calamocha, Aragó, vers 1680 – València, vers 1750)
Pintor, gravador i arquitecte. Establert a València. Excel·lí en la pintura de flors i fou hàbil en la perspectiva.
Entre les seves obres cal remarcar els retaules de l’església valenciana de Sant Nicolau (1726). Gravà un pla topogràfic de València, delineat per Tomàs Vicent Tosca.
(Palma de Mallorca, 15 desembre 1930 – 12 desembre 2006)
Pintor i dramaturg. de formació autodidàctica, ha exposat amb èxit a Alemanya, Holanda, Estats Units i París (1963). Obtingué la Medalla d’Or del XXII Saló de Tardor.
Com a escriptor, és autor d’obres còmiques i costumistes.
Fou també dissenyador de vestuari teatral.
(País Valencià, segle XIV – segle XV)
Pintor. Establert a Sant Mateu del Maestrat (Baix Maestrat). Deixeble seu fou Joan Moreno.
Fou una figura important del moviment pictòric sorgit en aquella època a la seva comarca.
És ignorat el seu possible parentiu amb el contemporani Bartomeu Forner.
(Catalunya, segle XIV – Maestrat ?, segle XV)
Pintor. Treballà al Maestrat. Estigué en relació amb Pere Forner, del qual era possiblement germà o fill.
Dades dels Països Catalans 