(Requena, Plana d’Utiel, 20 juliol 1858 – Utiel, Plana d’Utiel, 1 agost 1934)
Pintor. Estudià a l’Acadèmia de Sant Carles.
Fou bon pintor de retrats i de temes florals.
Garcia i Martínez, Elias
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: pintors/es
Garcia i Hidalgo, Josep
(País Valencià, 1654 – 1722)
Pintor. Pintà bastant a València i a Múrcia. A Sant Joan de l’Hospital hi ha la seva tela representant la defensa de Malta.
Garcia i Borillo, Josep
(País Valencià, 1925 – ? )
Pintor, conegut per G. Borillo. Figurà entre els fundadors del grup Rotgle Obert, del qual ha estat un dels grans animadors.
Es feu conèixer inscrivint la seva interessant producció dins una línia postpicassiana.
Gamborino, Miquel
(València, 1760 – Madrid, 1828)
Pintor i gravador. Format a l’Acadèmia de Sant Carles de València, on obtingué un primer premi de gravat.
En sobresurten les còpies de la Puríssima i l’Ecce Homo de Joan de Joanes, una Vida de la Mare de Déu en dotze vinyetes, un Viacrucis sobre dibuix de Vicent López i els retrats de Maria Isabel de Bragança i Maria Josepa Amàlia de Saxónia.
Contribuí a la propagació de la litografia, en que destaca la popular de Sant Josep amb el nen Jesús.
Gallel i Beltran, Josep
(València, 4 novembre 1825 – 6 març 1887)
Pintor. Format a l’Acadèmia de Sant Carles de València.
Dedicat principalment a la pintura al fresc, hi decorà l’església del Col·legi Imperial de Nens Orfes de Sant Vicent Ferrer, la parròquia de Sant Nicolau i la basílica dels Desemparats, a València, i les esglésies de Carlet, Alfafar, Aldaia, Picassent, Llutxent, Soneixa i Almàssera, i als palaus del marquès de Campo i del comte de Parcent.
A l’oli sobresurten els retrats dels marquesos de Sant Joan -o de Romero-, els de l’oratori del baró de Terrateig, etc.
Féu més de vuitanta retrats i a la fi de la seva vida es dedicà a la pintura escenogràfica.
Gallard, Mateu
(Illes Balears, segle XVI – 1581)
Pintor. Autor d’una Epifanía (1577, col·lecció Torrella), una Adoració dels pastors (església de la Sang, a Palma) i d’altres obres a l’església de l’Ascensió, etc.
Conreà ja un estil renaixentista, però amb escassa qualitat artística.
Galbien i Messeguer, Antoni
(València, 1841 – Màlaga, Andalusia, 1896)
Pintor. Es formà a l’Acadèmia de Sant Carles, a San Fernando i a Roma. Fou professor de dibuix a Ciudad Real (1866) i a l’escola de belles arts de Màlaga (1876).
Es presentà a les Exposiciones Nacionales de Bellas Artes de Madrid del 1864 i del 1866, on presenta el seu vast oli Visita d’Isabel II a València el 1858, d’una acurada tècnica retratista.
Publicà un tractat de pràctica de dibuix (1882) i de dibuix geomètric (1890-91).
Fuster i Fortesa, Antoni
(Palma de Mallorca, 25 maig 1853 – 30 novembre 1902)
Pintor. Estudià a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Sebastià, amb Joan Mestre i Joan O’Neill, i a Madrid. Moltes obres seves acusen l’exotisme lluminós i pintoresc del Marroc, a la manera de Marià Fortuny.
La seva producció està formada per olis i alguna aquarel·la, molt reduïda i de petit format; féu retrats delicats, amb una penetració psicològica encertada, plasmà objectes quotidians i dels barris marítims de Palma en natures mortes i marines, manifestà el concepte idealitzant i paternalista de la seva classe benestant.
Fuster i Bonnín, Joan
(Palma de Mallorca, 22 maig 1870 – 16 abril 1943)
Pintor. Format en el realisme acadèmic, més tard s’inclinà cap al modernisme. Fou professor de dibuix lineal a l’Escola d’Arts i Oficis de Palma).
Captà l’ambient burgès i intimista de la societat benestant d’aquell temps amb un estil acostat al de Santiago Rusiñol i Ramon Casas. Obtingué medalla d’or a l’exposició internacional de Marsella (1903).
Molt actiu fins al 1920, quedà, després, eclipsat amb l’aparició de les noves tendències d’avantguarda, es clogué dins un humanisme, palès en escenes folklòriques de la pagesia i en paisatges i natures mortes.
Furió i Kobs, Vicenç
(Palma de Mallorca, 1864 – 1956)
Historiador i pintor. Deixeble de Faust Morell. Ensenyà dibuix a l’Escola d’Arts i Oficis de Palma de Mallorca.
Com a pintor fou una de les últimes figures representatives del realisme acadèmic a Mallorca, i com a historiador participà en nombroses excavacions a les Illes Balears i publicà alguns treballs d’història artística mallorquina: En Guillem Mesquida, pintor mallorquí (1919), Dels anys que visqué a Mallorca el pintor vilafranquí Adrià Ferran (1922), Els pintors cartoixos fra Joaquim Juncosa i fra Bayeu (1925) i Imatges xilogràfiques mallorquines (1928).
Políticament milità en el tradicionalisme.
Dades dels Països Catalans 