(Barcelona, 1901 – vers 1908)
Taller de Joan Vidal i Ventosa, que llogà a la plaça de l’Oli de Barcelona. S’hi reuniren importants artistes i estudiosos de l’època. Cap al 1908 es traslladà a la Riera de Sant Joan.
S’hi crearen les famoses penyes de l’Ateneu Barcelonès i el Lyon d’Or.
(Barcelona, 24 juny 1830 – 19 juliol 1908)
Pintor. Format a l’Escola de Llotja de Barcelona i a Roma.
Participà diversos anys a les exposicions de Barcelona amb obres de tipus religiós. Aixó no obstant, excel·lí sobretot en el retrat d’estil romàntic.
Viatjà per molts països d’Europa i d’Amèrica, i durant un quant temps visqué a Cuba, on fou administrador de finques.
(Canfranc, Aragó, 4 març 1937 – )
Pintor. Format a Barcelona. Fill dels també pintors Emili Grau i Sala i Àngels Santos i Torroella.
Utilitza diverses tècniques amb la mateixa correcció: dibuix, oli, pastel, aquarel·la. Estilísticament, s’inclina cap a l’expressionisme.
El 1962 guanyà la medalla Ramon Rogent al Saló de Maig celebrat a Barcelona.
(Barcelona, 22 juny 1911 – 14 abril 1975)
Pintor. Fill de Joan Grau i Miró.
De formació autodidàctica, es traslladà a París el 1936. Amb influències de Bonard i Vuillard, fou un dels membres principals de l’Escola de París.
Pintor elegant i amb un gran sentit cromàtic, realitzà també decoracions teatrals i cartells.
Es casà amb la també pintora Àngels Santos i Torroella, i foren pares de Julià Grau i Santos.
(Barcelona, 1951 – 30 maig 2020)
Pintor. Estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona on, anys després, exercí durant un temps com a professor.
S’inicià en l’art conceptual, però a partir del 1976 es dedicà ja definitivament a la pintura i participà en la mostra Per una crítica de la pintura a Barcelona, amb un grup d’artistes a l’entorn de la revista “Trama”. Amb aquests artistes, se situà dins del corrent anomenat pintura-pintura, que sorgí com a reacció del conceptualisme, de gran força a Catalunya, tot reivindicant la pràctica de la pintura.
Inicialment prevalgueren els aspectes teòrics, però a poc a poc aquests deixaren pas a la intuïció, i a la potenciació del gest i el color.
Entre les seves darreres exposicions sobresurten la realitzada a la galeria Maeght de París (1989) i a la galeria Salvador Riera de Barcelona, el 1992.
(Barcelona, 1892 – 1974)
Pintor i restaurador d’obres d’art. Es formà a Llotja i amplià els seus coneixements com a restaurador a Itàlia i a França.
És autor d’aquarel·les inspirades en els paisatges de Mallorca i de la Costa Brava, però, sobretot, ha destacat com a restaurador.
Fou nomenat director dels tallers de restauració de l’Exposició Internacional de Barcelona (1929), cap del mateix servei als Museus de Barcelona, restaurador del Patrimoni Nacional i professor de la seva especialitat a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi.
Restaurà dos quadres del Greco que hi ha al Cau Ferrat de Sitges, una bona part dels murals de Josep Maria Sert a la catedral de Vic i els frescs de Goya de San Antonio de la Florida.
(Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 18 febrer 1929 – Angers, França, 29 agost 2011)
Pintor i tapisser. Estudià a l’escola d’Arts i Oficis i en la de Belles Arts de Barcelona, i després a París, a l’obrador de Jean Lurçat.
Tot i que arribà a participar en alguna exposició de pintura, aviat és dedicà a l’art del tapis, creant un llenguatge original amb l’incorporació de nous materials. Fundador de l’Escola Catalana de Tapissos de Sant Cugat del Vallès, de la qual fou director artístic des del 1959.
Ha exposat en nombrosos països (Lausana, on ha estat premiat, París, etc). També ha fet murals de pintura per a la Selva del Camp i per a la parròquia de Salou (1964), i ha pintat vidrieres a l’església del Pilar de Barcelona i a les parròquies d’Argentona i de Cornellà de Llobregat.
(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1834 – Barcelona, 1896)
Pintor. Deixeble de Pau Milà a Llotja, del qual seguí la seva línia purista. Estudià després a Madrid.
Fou un típic pintor d’història (Translació de Jaume el Conqueridor a Poblet) i, a l’adveniment d’Amadeu de Savoia, esdevingué retratista seu.
(Barcelona, 5 febrer 1863 – 7 maig 1929)
Pintor i empresari. Estudià a l’Escola de Llotja i el 1886 anà a París, on residí fins al 1891, en què tornà a Barcelona.
Participà en diverses exposicions nacionals i estrangeres (París, Berlín, Düsseldorf, Munic, etc) amb una obra situada dins el corrent realista que té com a temàtica principal la vida de la gent humil, la seva feina i les seves diversions (Guitarrista, El nen del fanal, Bevedors).
El 1904 abandonà la pintura i obrí la famosa sala Mercè, decorada per Antoni Gaudí; els espectacles que hi tenien lloc (Visions Musicals) eren una combinació de les diferents arts -poesia, música, cinema-. També fou empresari del teatre Principal, on es presentaren els famosos Espectacles-Audicions Graner.
Després, i fins al 1927, residí als EUA, on es va dedicar altra vegada a la pintura.
(Alcalá de Henares, Madrid, 2 juliol 1876 – Lleida, 16 març 1915)
Dibuixant i pintor. Representant d’un gust refinat i vinculat amb la burgesia, col·laborà com a dibuixant en revistes de tota mena a Catalunya.
Establert a París (1900-14), hi realitzà una sèrie de dibuixos remarcables que són una crònica viva de l’ambient parisenc de l’època. Aconseguí una gran notorietat, fins al punt que “L’assiette au Beurre” li dedicà dos números.
S’inclinà per la temàtica elegant i aristocràtica, que tractà amb colorits plans i amb traços molt segurs.
