(Castelló d’Empúries, Alt Empordà, 1878 – Barcelona, 10 desembre 1966)
Pintor i col·leccionista. Es dedicà amb preferència al paisatge, sobretot el mallorquí, i fou un gran amic de Picasso, del qual reuní un dels millors conjunts de teles. Formà part del grup d’Els Quatre Gats.
La seva obra pictòrica es caracteritza pel seu color anticonvencional i per un cert aire d’ingenuïtat.
(Barcelona, 12 gener 1904 – 8 febrer 1994)
Pintor. Inicialment dedicat al paisatge, exposa a Pittsburgh (1929), on obtingué un Premi Carnegie que li permeté d’establir-se als EUA (1936), on s’especialitzà en decoracions de ballet (Ballets Russes de Montecarlo, Ballet Society de Nova York, etc).
Aplicà (1949) a les teles que pintava el nom de relleu-pintura. La seva obra, d’un cert estil arcaïtzant, destaca pel dibuix acurat i per l’importància de l’efecte lumínic.
(Barcelona, 27 setembre 1865 – 1908)
Pintor i crític d’art. Germà d’Oleguer. Format a l’Escola de Llotja, anà becat a París.
Exposà repetidament a Barcelona i París. Assajà diversos estils.
Com a crític col·laborà a “La Renaixença” i, especialment, a “Joventut”.
Fou el pare del pintor i escriptor Albert Junyent i Quinquer.
(Barcelona, 29 gener 1876 – 7 març 1956)
Pintor i escenògraf. Germà de Sebastià, es formà a l’Escola de Llotja i a quinze anys entrà a treballar al Teatre del Liceu.
Fou un dels més acreditats escenògrafs de l’escena catalana, especialment per les escenografies d’òperes wagnerianes, també organitzà festes populars.
El 1910, de les seves experiències, publicà Roda el món i torna al Born.
(Barcelona, 1903 – París, França, 1976)
Pintor i escriptor. Fill del pintor Sebastià Junyent i Sans i deixeble del seu oncle Oleguer.
Conreà preferentment el paisatge, sobretot vistes de suburbis. També es dedicà a la pintura decorativa (col·laborà en l’Exposició del 1929).
Exiliat a Veneçuela el 1939, s’instal·là després a París (1955). Féu exposicions individuals a Barcelona, París i diverses ciutats sud-americanes.
Com a escriptor col·laborà en diversos periòdics estrangers i publicà algunes obres, com Mallorca (1927) i Van Gogh (1963).
(Cornudella de Montsant, Priorat, 1631 – Reus, Baix Camp, 1708)
Pintor. Fill de Joan. Fou monjo a la cartoixa d’Escaladei. Les seves obres, bona part de les quals perdudes, mostren una perfecta composició i un viu colorit.
Pintà per a la cartoixa de Montalegre dues grans composicions (el Naixement i la Coronació de la Verge) i realitzà decoracions per a temples de la comarques tarragonines, principalment per a Escaladei, on creà l’escola pictòrica coneguda amb el nom d’aquesta cartoixa.
Durant la seva estada a Mallorca, on hi anà castigat per la Inquisició, decorà la volta de la cartoixa de Valldemossa.
De retorn a Escaladei tingué novament problemes amb la Inquisició i decidí abandonar l’orde. Anà a Roma, obtingué el perdó del Papa i es retirà.
(Cornudella de Montsant, Priorat, segle XVII – Ulldemolins, Priorat, 1690)
Pintor i eclesiàstic. Nebot de Joan, es doctorà en teologia, però practicà la pintura al fresc i a l’oli. És considerat com un precursor d’Antoni Viladomat.
Obra seva és la volta de la sala capitular de la seu barcelonina i també algunes pintures del claustre.
Pintà per a la capella de la Concepció de la catedral de Tarragona i per a la cartoixa d’Escaladei.
(Cornudella de Montsant, Priorat, segle XVII – Catalunya, segle XVII)
Pintor. Conreà la pintura religiosa.
El 1679-80 decorà la cúpula del santuari de la Misericòrdia, de Reus. L’ajudaren en aquesta tasca el seu fill Joaquim, el seu nebot Josep i el deixeble Josep Franquet.
(Castellar del Vallès, Vallès Occidental, 1844 – ? , 1890)
Pintor. Format a l’Escola de Llotja, de Barcelona. Després residí durant molts anys a Itàlia.
S’especialitzà en la composició i en la figura, i sentí predilecció per les vistes urbanes (Vista de Roma, Sortida de la darrera missa).
Destacà també com a aquarel·lista.
(Barcelona, 1787 – 11 juny 1852)
Pintor. Format a l’Escola de Llotja. Durant la presa de Tarragona pels francesos (1811) fou fet presoner i deportat a França, on s’establí fins al 1851, després tornà definitivament a Barcelona.
Conreà, especialment, el gènere del retrat, de la natura morta (flors) i del paisatge.
Foren germans seus:
Llorenç Jubany i Carreres (Barcelona, segle XVIII – segle XIX) Gravador de medalles.
Miquel Jubany i Carreres (Barcelona, segle XVIII – segle XIX) Gravador de medalles.
