(Manresa, Bages, 13 juny 1898 – Barcelona, 17 setembre 1990)
Escenògraf i pintor. Treballà als tallers d’escenografia de Salvador Alarma, amb qui després s’associà i fundà l’empresa Alarma i Mestres (1939).
Destacà per les decoracions que féu per a obres wagnerianes al Liceu i també com a pintor de cavallet.
Fou professor a l’Institut del Teatre de Barcelona i publicà Tratado de la perspectiva.
(Barcelona, 30 gener 1872 – 15 febrer 1933)
Pintor. Fou pensionat a París i a Madrid per la diputació de Barcelona.
Conreà, preferentment, el retrat i la pintura de gènere, sempre dins un academicisme de tipus moderat.
És autor d’importants murals, així com dels cartons per a tapissos de l’escala d’honor de l’ajuntament de Barcelona.
Fou el pare de Lluís Mestres i Brunet.
(Barcelona, 17 setembre 1910 – 4 febrer 1963)
Pintor. Exposà per primera vegada el 1944, a l’Hospitalet de Llobregat.
Ha pintat temes florals, retrats i marines.
L’ajuntament de Barcelona li adquirí una obra el 1947.
(Catalunya, segle XV)
Pintor gòtic. El 1495 contractà amb Pere Alemany el retaule major del monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron, però només en realitzà el bancal, a causa de la seva mort.
L’obra fou acabada per Pere Alemany i Rafael Vergós.
(Móra d’Ebre, Ribera d’Ebre, 27 octubre 1927 – Ciutat de Mèxic, Mèxic, 19 octubre 1982)
Pintor. Instal·lat i actiu a Mèxic d’ençà del 1945.
Les seves obres inicials poden ésser inscrites dins d’un expressionisme que progressivament s’anà depurant sense perdre mai, però, un caràcter fortament dramàtic.
Integrat plenament en la vida artística i cultural mexicana es dedicà també al muralisme i féu obres a la facultat d’economia de la universitat autònoma de Mèxic i també al museu d’història de Chapultepec. En aquestes creacions s’apartà de la tradició més característica de l’escola mexicana canviant el caràcter al·legòric pel decorativista.
Féu també obres d’escultura i d’art tèxtil i fou així mateix un destacat docent i promotor cultural.
(Lleida, 1889 – 1918)
Pintor i dibuixant humorístic. Deixà els estudis de medicina.
Col·laborà a les revistes locals “Lo Gat del Famades” i “La Poticràcia”.
Anà a París (1913) amb Miquel Viladrich i hi treballà amb el pintor mexicà Diego Rivera i féu amistat amb Picasso.
De retorn (1916), dibuixà a l’estudi de Joaquim Xaudaró a Barcelona.
Morí tuberculós.
(Valls, Alt Camp, 18 febrer 1892 – 15 octubre 1970)
Pintor. Germà de Jaume. Estudià a l’Escola d’Art.
Ha obtingut diversos premis, entre ells el Jaume Huguet vallenc.
Estudià precisament la figura del pintor quatrecentista esmentat, i aportà les proves de la seva naixença a la capital de l’Alt Camp.
(Barcelona, 21 desembre 1923 – 24 juliol 2005)
Pintor, que signà únicament Jordi. Fill de Jaume Mercadé.
Inicià la seva activitat de molt jove influït per l’expressionisme i després pel cubisme. Després d’una llarga estada a París, en plena eufòria abstracta, treballà un informalisme geomètric i colorístic.
El 1948, es presentà amb dues obres abstractes al I Saló d’Octubre, del qual fou fundador, formà part del grup Taüll i col·laborà a la revista “Algol”. Més tard, la seva obra ha evolucionat cap al neorealisme.
Anà a París, becat pel govern francès.
(Barcelona, 1898 – 7 març 1959)
Pintor. Visqué uns quants anys a París, on es formà artísticament.
Conreà la figura, però sobretot el paisatge, en especial el francès, en un estil proper al noucentisme.
Presentà obres a les galeries Dalmau de Barcelona i a la majoria de les exposicions que celebrà l’agrupació Les Arts i els Artistes.
(Barcelona, 13 novembre 1919 – Solliés-Toucas, França, 4 maig 2003)
Pintor. Nom popularitzat, a França, de Mentor Blasco i Martel.
Format a l’Escola de Llotja, participà a les Exposicions de Primavera de Barcelona del 1936 i el 1937, dins el Saló de Montjuïc.
Des del 1939 residí a Occitània, i el 1945 s’establí a París, on féu decoracions per al teatre Sarah-Bernhardt. Mostrà la seva obra en exposicions individuals i en nombroses de col·lectives. Obtingué el Prix de Dessin el 1953.
El seu art, figuratiu, expressiu i ben estructurat, s’acull sovint en teles de grans dimensions.
És representat al Musée d’Art Moderne de París i als museus de Mulhouse i Besançon.
