Arxiu d'etiquetes: Piera

Vidal i Munné, Josep

(Piera, Anoia, 3 març 1896 – Barcelona, 10 març 1958)

Veterinari. Va cursar estudis de veterinària i s’especialitzà en bacteriologia al Laboratori Municipal de Barcelona. Dirigí l’Instituto de Biología Animal de Madrid, on fou catedràtic de la Facultat de Veterinària (1930-33).

Les seves descobertes sobre nous vaccins per a les malalties contagioses del bestiar van obtenir un ressò notable. Tornà a Barcelona, on fou el primer president del Col·legi de Veterinaris de Catalunya, i fundà i dirigí “La Veterinària Catalana” (1934-36).

Publicà treballs sobre immunologia i microbiologia en català i en castellà. També és autor, entre d’altres, dels llibres Divagaciones inmunológicas (1941) i La psicología de los animales domésticos a través de los fabulistas (1951), que és un dels seus treballs més interessants.

Matoses, Pere Joan

(Piera, Anoia, segle XV – Barcelona, 1511)

Mestre de gramàtica. Consta que el 1474 estudiava arts i que el 1492, ja mestre en arts, tenia escola oberta a Barcelona.

El 1486 ja era beneficiat de l’església del Pi i el 1507 figurava com a titular d’un benifet a Santa Maria del Mar i era rector d’Olost.

Corregí, i preparà per a llur impressió, diversos textos gramaticals: la Gramàtica Llatina, de Bartomeu Mates, la data d’impressió de la qual (1486) ha estat molt discutida; la d’Eli Donat (1500), i el Doctrinale, d’A. de Villadei (1502).

No aconseguí el lectorat de gramàtica a les escoles de la catedral de Barcelona, càrrec que obtingué (1495), en disputa amb ell, Joan Ferrer.

Deixà a l’església del Pi la seva biblioteca i n’indicà la reglamentació i el funcionament, alhora que en pagava les obres d’instal·lació.

Junyent i Rovira, Miquel

(Piera, Anoia, 21 desembre 1871 – Barcelona, 16 agost 1936)

Advocat i polític. Fou cap dels carlins a Catalunya, director d’“El Correo Catalán”, diputat a corts per Vic i senador.

S’adherí a la Solidaritat Catalana i formà part del seu consell directiu.

Ginesta i Segòvia, Agustí

(Piera, Anoia, 1756 – Madrid, 19 octubre 1815)

Cirurgià i pedagog. El 1788 fou nomenat catedràtic del Col·legi de Cirurgia de Barcelona, i el 1789, del de San Carlos de Madrid.

Fou cirurgia de cambra del rei (1801) i acadèmic de la llengua.

Publicà El Conservador de los niños (1797).

Gabarró i Freixas, Manuel

(Piera, Anoia, 1905 – Barcelona, 1979)

Enginyer. Director d’Indústries Elèctriques (1927) i enginyer industrial (1954).

S’especialitzà en electrotècnia i sobretot en luminotècnia, camp sobre el qual publicà diverses obres i manuals, algunes de les quals en català abans del 1939.

Participà en les tasques del Comitè Català de Luminotècnia (1933) i fou vocal de l’Asociación Electrotécnica Española.

Freixe -Anoia-

(Piera, Anoia)

(ort trad: Freixa)  Masia i antiga quadra, a l’esquerra de l’Anoia, aigua avall del Badorc.

El 954 fou concedida la carta de població, dins el terme del castell de Piera, per Guitard, de la família vescomtal de Barcelona. El 1084 hi havia ja bastit el castell de Freixe, que aviat s’independitzà del de Piera.

Al segle XIII passà a l’església de Solsona. A mitjan segle XIV tenia 15 cases.

En resta l’església (Sant Nicolau), que depenia de la de Santa Maria de Piera.

Ca N’Aguilera

(Piera, Anoia)

(o les Cases d’AguileraPoble (420 m alt), al nord del terme, a la dreta de la riera de Ca N’Aguilera, afluent, per l’esquerra, a l’Anoia.

La seva església (Santa Maria) és tinença parroquial.