(Perpinyà, 8 desembre 1680 – 11 abril 1737)
Metge. Nebot de Francesc Carrera. Exercí la professió a Perpinyà, on fou diverses vegades rector de la universitat.
Fou el pare de Tomàs Carrera.
Carrera, Josep (I)
3 Respostes
Arxiu d'etiquetes: Perpinyà (nascuts a)
Carcassonne, Maurici Mateu
(Perpinyà, 1796 – 1847)
Metge i anatomista. Doctor en medicina per la universitat de Montpeller (1821). Exercí a Perpinyà.
Descobrí l’aponeurosi intramuscular del pirineu o intraperineal, coneguda com aponeurosi o lligament de Carcassonne.
Carbonell, Antoni Jaume
(Perpinyà, 25 juliol 1774 – 20 gener 1834)
Escriptor en francès.
És autor d’una novel·la pastoral, Daphné (1808), de diverses poesies publicades en revistes locals i reeditades, el 1817, amb el títol Essais, opuscules divers, d’una oda, Maylli ou le tribut de la reconnaissance (1820), i d’un poema en tres cants sobre el departament dels Pirineus Orientals.
El 1814, i amb la col·laboració de Pere Puiggarí, publicà l’estudi Sur l’inscription des “Decumani Narbonenses” de Saint-André de Sorède.
Capdebós, Pere
(Perpinyà, 1797 – París, França, 1836)
Pintor i filantrop. Es dedicà a la pintura de retrats, i el 1832, en col·laboració amb el municipi, fundà el Museu de Belles Arts de Perpinyà, que dirigí fins a la mort.
Llegà al museu les seves col·leccions artístiques, que foren el nucli inicial de la institució.
Camprodon i d’Armengol, Teresa de
(Perpinyà ?, 1642 – Perpinyà, 1662)
Patriota. Esposa de Francesc de Foix-Bearn. Fou acusada d’haver assassinat Manuel de Santdionís perquè aquest havia denunciat una conspiració antifrancesa dels rossellonesos.
El Consell Sobirà la féu sotmetre a tortura, però no n’obtingué confessió, i finalment fou executada a la plaça de la Llotja de Perpinyà.
Campedroni, Francesc
(Perpinyà, segle XIII – Illes Balears ?, segle XIII)
Escultor. Fou cridat per Jaume II de Mallorca perquè vingués a l’illa, on havia de realitzar diverses obres per al palau reial.
Fou el pare i mestre d’Antoni Campedroni (Illes Balears ?, segle XIV – Palma de Mallorca ?, segle XIV) Escultor. Treballà a la catedral de Palma de Mallorca. Li n’és atribuït l’antic retaule major.
Calveyrach, Just
(Perpinyà, 16 novembre 1900 – Enghien-les-Bains, França, 19 abril 1990)
Escriptor en llengua francesa i catalana. Ha passat una part de la seva vida a l’Àfrica negra i a Amèrica.
Ha publicat reculls poètics, com Guyanes (1941), i de les seves col·laboracions a periòdics es destaquen els articles a favor de Francesc Macià.
Ha dirigit les revistes “La Lyre” i “L’Éveil Catalan”.
Brousse, Manuel
(Perpinyà, 23 agost 1866 – París, França, 17 novembre 1926)
Historiador, periodista i polític. Fou diputat per Prada (1906-24), féu construir el ferrocarril de Vilafranca de Conflent a la Guingueta.
És autor del llibre La Cerdagne française, publicat per primera vegada el 1895 i reeditat el 1926, i d’Excursions dans les hautes vallées de la Tét, de l’Aude et du Ségre (1897).
Fou gerent del diari “L’Indépendant” de Perpinyà.
Brousse, Francesc
(Perpinyà, 7 maig 1913 – Clamart, França, 25 octubre 1995)
Professor de filosofia i escriptor.
La seva poesia s’inspira molt en la metafísica hindú: Rama aux veux de lotus bleu (1952), L’éternel reflet (1963), Vertiges et voltiges (1970).
Com a filòsof i exegeta ha publicat Lamennais et le christianisme universel (1963), Les clés de Nostradamus (1965) i Les secrets ésotériques de la Bible (1968).
Brousse, Emili
(Perpinyà, 25 setembre 1850 – Grenoble, França, 27 febrer 1914)
Escriptor i polític. El 1877 estrenà a Perpinyà el drama Une révolte en Roussillon, sobre les conseqüències de l’annexió del Rosselló a França, i el 1880 Le Roussillon en 1793.
Fundà “Le Réveil del Pyrénées-Orientales”, periòdic republicà de combat.
Diputat el 1881, fou un dels líders radicals i lluità per l’arranjament del problema vitícola.
Dades dels Països Catalans 