Arxiu d'etiquetes: Perpinyà (morts a)

Giginta, Francesc -varis-

2 Respostes

Francesc Giginta  (Ribesaltes, Rosselló, segle XV – Rosselló, 1453)  Doctor en dret i polític. Diputat de Perpinyà al coronament d’Alfons IV el Magnànim (1414). Fou jutge del domini reial per la reina Maria de Castella (1432), però fou suspès del càrrec el 1436, acusat d’un assassinat, i fou reintegrat el 1448. Pare de:

Francesc Giginta  (Rosselló, segle XV – Perpinyà, 1522)  Doctor en dret (1452). Fill de l’anterior. Fou conseller de la Universitat de Perpinyà (1488) i professor de dret (1491). Fou pare de Francesc Giginta i Mestre.

Francesc Giginta  (Rosselló, segle XVI)  Religiós. Fou abat del monestir d’Amer (1536-79).

Gibrat, Josep

Deixa un comentari

(Sant Llorenç de Cerdans, Vallespir, 1866 – Perpinyà, 1926)

Eclesiàstic. Fou professor al seminari de Prada i capellà de Prats de Molló.

És autor del recull La vall de Prats (1925) i d’una sèrie d’estudis d’erudició històrica, entre els quals Aperçu sur l’abbaye d’Arles-sur-Tech (1912), Notice historique sur Saint-Feliu-d’Avall (1917) i Notes de géographie historique sur le haut Vallespir (1926).

Gerson, Salomó ben

Deixa un comentari

(Perpinyà, 1250 – 1290)

Rabí. És autor de l’obra Sahar Hasamaïm (Porta del Cel).

Gerbet, Philippe

Deixa un comentari

(Poligny, França, 5 febrer 1798 – Perpinyà, 7 agost 1864)

Bisbe de Perpinyà (1854-64). S’orientà cap un conservadorisme creixent.

Com a bisbe fundà convents al Rosselló i publicà pastorals en defensa del papa Pius IX i una Instruction pastorale sur les erreurs du temps présent (1860).

Gazanyola i Bou, Joan de

Deixa un comentari

(Perpinyà, 16 març 1766 – 24 maig 1851)

Historiador. Estudià dret a Perpinyà i ingressà a l’escola d’artilleria de Metz. En produir-se la Revolució Francesa emigrà, i lluità a favor dels reialistes. Restaurats els Borbó, ocupà càrrecs polítics.

Contribuí a la creació d’un Museu de Perpinyà. Escriví una Histoire du Roussillon (1857).

Gaucelm, Jaubert

2 Respostes

(Perpinyà, 1375 – després 1434)

Pintor. Identificat per alguns amb l’anomenat mestre del Rosselló. L’any 1398 realitzà un tabernacle per a l’església de Sant Mateu de Perpinyà.

És autor de diversos retaules per a les esglésies de Ribesaltes (1400), de Ceret (1422), de Bula d’Amunt (1426), així com del de Sant Joan Baptista (vers 1428) a Évol, executat dins l’estil internacional sota influència de Lluís Borrassà, és una obra d’una gran qualitat i de colorisme refinat i forma un conjunt de tretze taules relacionades amb el sant, el Crist i la Verge.

Gassies, Arnau

Deixa un comentari

(Perpinyà, segle XV – 1456)

Pintor. Pintà nombrosos retaules, quasi tots al Rosselló.

Li han estat atribuïdes dues taules remarcables que es conserven a la seu d’Elna i una altra que es troba al Museu de Basilea.

Francís, Francesc

Deixa un comentari

(Perpinyà, 1886 – 1973)

Poeta i periodista. Fundà, juntament amb Robert Subirós, el periòdic “La Renaissance Catalane” (1918), secretari de La Colla del Rosselló i dirigent de la Companyia dels Jocs Florals de la Ginesta d’Or i col·laborà en diverses revistes catalanes.

Publicà els llibres de poesia Poemes de guerra (1915), Les hores que passen (1917) i Clarianes (inèdita), la novel·la Rue de Jasmin (apareguda a “L’Indépendant”).

Com a periodista, de 1936 a 1939, féu nombrosos reportatges sobre la guerra civil i obtingué la creu de la República Espanyola.

Havia signat P. Francis-Ayrol.

Foxonet, Emili

Deixa un comentari

(el Soler, Rosselló, 1890 – Perpinyà, 1972)

Escriptor i militar. Oficial d’artilleria, en jubilar-se es dedicà intensament al conreu de la llengua i de la poesia catalanes. Fou tresorer del Grup Rossellonès d’Estudis Catalans i després de l’Institut Rossellonès d’Estudis Catalans.

És autor dels llibres de poesia titulats Somnieigs poètics (1964), Esfullament d’ànima (1966), Itinerari espiritual (1968) i Últims cants (1971).

La seva obra d’estudi consta d’una Gramàtica catalana (1969) i d’un Assaig sobre la versificació catalana clàssica i moderna (1970).

Fossà, Francesc de

1 Resposta

(Perpinyà, 1726 – 1789)

Jurista i historiador. Ocupà la càtedra de dret a la Universitat de Perpinyà, de la qual fou rector (1759). Membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.

Va escriure Observations historiques et critiques sur le droit public de Catalogne et du Roussillon (1770) i Memoire pour l’ordre des avocats de Perpignan (1777), i deixà inèdites Histoire du Roussillon i Franc-alleu de Roussillon et de Catalogne.