Arxiu d'etiquetes: Perpinyà (morts a)

Guerra i González -germans-

2 Respostes

Antoni i Francesc eren fills del també pintor Antoni Guerra (el Vell).

Antoni Guerra i González  (Perpinyà, 1666 – 1711)  (el Jove)  Pintor. Felip V de Borbó el cridà a Madrid l’any 1706, però, poc temps després, tornà a Perpinyà. S’especialitzà en el retrat i en la pintura de temàtica religiosa, de la qual deixà bones mostres a les esglésies de Perpinyà, Espirà de Conflent i Catllà.

Francesc Guerra i González  (Perpinyà, 1681 – 1729)  Pintor. Com els seus familiars s’especialitzà en temes religiosos. No assolí el nivell remarcable del seu germà Antoni.

Guerra, Antoni

1 Resposta

(Perpinyà, 4 desembre 1634 – 8 setembre 1705)

(el Vell)  Pintor. Establert a Perpinyà, fou rector de la confraria d’artistes de Perpinyà reestablerta el 1698.

La seva pintura, principalment de temàtica religiosa, acusa la influència del barroc italià, entre les quals el Sant Mateu del Museu de Perpinyà, el conjunt de la capella de Nostra Dona del Mont Carmel a Illa (1696-97) i altres a les esglésies de la Real i Sant Mateu de Perpinyà i de Ribesaltes i al museu de Perpinyà.

Treballà amb els seus fills Francesc i Antoni Guerra i González.

Gregory, Lleó

Deixa un comentari

(Tuïr, Rosselló, 1 novembre 1909 – Perpinyà, 22 octubre 1982)

Polític i advocat. Des del 1934 exercí a Perpinyà. Elegit alcalde de Tuïr el 1947, el 1948 fou elegit senador socialista, i fou reelegit diverses vegades.

Presidí el comitè departamental d’expansió econòmica dels Pirineus Orientals i el comitè regional de turisme de Llenguadoc-Rosselló.

Grandó, Carles

2 Respostes

(Tuïr, Rosselló, 30 març 1889 – Perpinyà, 8 abril 1975)

Poeta i escriptor. Membre de la Colla del Rosselló, fou un dels fundadors de la Companyia dels Jocs Florals de la Ginesta d’Or (1924), i secretari general de la Societat d’Estudis Catalans (1915-21), on s’ocupà de l’òrgan de l’entitat “La Revue Catalane”.

Poeta popularitzant, bon coneixedor del vocabulari del país, publicà, entre d’altres, El clam roig (1917), Fa sol i plou (1932) i Jocs de miralls (1963).

També escriví teatre costumista: Amos i domèstics (1912), Aqueixa mainada (1913), L’àvia (1962); de monòlegs i proses recollits en els quaderns Fariboles (1917), Gatimells (1918), de notes de folklore i de conferència, i de diversos treballs sobre el parlar rossellonès: El subdialecte català del Rosselló, premi de l’IEC (1917), i Vocabulari rossellonès (uns 750 mots) publicat en la Miscel·lània Fabra el 1943.

Fou germà seu Renat Grandó  (Tuïr, Rosselló, 1897 – Perpinyà, 1973)  Poeta i escriptor. en francès. Fundà la revista “Art et Action”, col·laborà en diverses revistes, entre les quals “Pantagruel” (París), i publicà el recull Pourpres et ors (Perpinyà 1919).

Got, Raül

Deixa un comentari

(Perpinyà, 11 febrer 1900 – 20 novembre 1955)

Esportista (dit Bala de canó). Fou campió de França de rugby de quinze (1921) amb la Unió Esportiva Perpinyanesa.

Fou un dels més destacats tres quarts ala del rugby francès.

Gomila i Guasteví, Gumersind

1 Resposta

(Maó, Menorca, 27 agost 1905 – Perpinyà, 22 març 1970)

Poeta i ceramista. Establert de jove a Perpinyà, tingué contacte amb el grup rossellonès La Nostra Terra i l’Institut d’Estudis Occitans.

Poeta neosimbolista, refinat, emprà sempre la llengua literària comuna: La sorra calenta (1943 i 1967), Llucifer, llegenda íntima (1966) i El vent fútil (1967).

Treballà molts anys a l’obrador de Sant Vicenç de Perpinyà, on coincidí amb el ceramista Lurçat.

Gispert -magistrats-

Deixa un comentari

Onofre de Gispert i Boix  (Catalunya Nord, segle XVIII – Perpinyà, 1757)  Magistrat. Pare de:

Antoni de Gispert  (Rosselló, segle XVIII – Perpinyà, vers 1790)  Magistrat. Pare de:

Josep de Gispert i Dulçat  (Rosselló, segle XVIII – segle XIX)  Magistrat. Fou president de la cort criminal de Perpinyà. Empresonat per la revolució (1793), fou alliberat en caure Robespierre (1794) i recuperà el càrrec. Escriví un Essai sur l’évidence… i unes Observations sur la logique (1807).

Giner i Garcia, Balbí

Deixa un comentari

(València, 31 agost 1910 – Perpinyà, 1976)

Pintor. Obtingué el premi de Roma, de València, Alacant i Castelló de la Plana (1931) i, després, el 1934, el premi de Roma per a Espanya.

Resident al Rosselló, ha exposat repetidament tant a Catalunya com a l’estat i a l’estranger, i en especial a Perpinyà.

Giginta i Mestre, Francesc

2 Respostes

(Perpinyà, segle XVI – 1569)

Doctor en dret (àlies Francesc Mestre). Fill de Francesc Giginta, al qual succeí com a conseller de la Universitat de Perpinyà. Es distingí durant el setge de Perpinyà (1542) pel delfí Enric de França.

Fou nomenat regent de la cancelleria reial del Consell d’Aragó (1549) i agraciat amb privilegi de noble (1560).

Foren fills seus Miquel de Giginta i d’Oms, i:

Giginta i d’Oms, Miquel de

1 Resposta

(Perpinyà, vers 1538 – després 1587)

Eclesiàstic i escriptor. Fill de Francesc Giginta i Mestre, i germà d’Antoni i d’Onofre. Fou canonge i vicari general d’Elna.

Escriví diversos tractats místics i de teologia moral -un dels quals en forma de diàleg- sobre la qüestió de l’assistència als indigents: Tratado de remedio de pobres (Coïmbra, 1579), Tratado intitulado Cadena de oro del remedio de los pobres (Perpinyà 1584), Exhortación a la compasión con los pobres (Madrid, Saragossa, 1584), Atalaya de Caridad (Saragossa 1587).

Els dirigí a altes personalitats de Castella i de Portugal, i per això els escriví en castellà. Hom aplicà les seves propostes a la fundació dels hospitals o les cases de misericòrdia de Toledo, Madrid, Granada i Barcelona.