Arxiu d'etiquetes: Perpinyà (morts a)

Hoffmann, Yves

1 Resposta

(Maruéjols, França, 21 agost 1915 – Perpinyà, 1 maig 2011)

Escriptor. Director dels serveis de la Cambra de Comerç i d’Indústria dels Pirineus Orientals.

És autor de nombroses obres: Roussillon Catalogue Française, Roussillon aux cent visages, Ermitages du Roussillon, Perpignan et l’èvolution du tourisme roussillonnais, Le Roussillon au coeur d’un ensemble euro-méditarranéen, etc.

Ha estat un dels fomentadors de l’obertura vers les empreses del sud de l’Albera per tal d’industrialitzar el Rosselló.

Havart i Macou, Max

Deixa un comentari

(Perpinyà, 3 abril 1924 – 2 agost 2006)

Músic i compositor. Estudià amb Paul Pierné. Instrumentista de clarinet, a partir del 1947 actuà com a tible i tenora amb les cobles nord-catalanes Goza-Lafon, primer, i Combó-Gili després.

Catedràtic d’instruments catalans i de solfeig a l’Escola Nacional de Música de Perpinyà des del 1967, ha creat tota la pedagogia per a l’ensenyament del tible i de la tenora.

És autor d’un Retaule rossellonenc i de més de cent sardanes, entre les quals Campanes del Vallespir, Missa major, Platja de Banyuls, Alt Vallespir, L’avi Vador, Cardedeu sardanista i Prats de Molló, Ciutat pubilla.

Guitard, Gerard

Deixa un comentari

(Perpinyà, 1925 – 23 març 2009)

Geòleg. És autor d’importants contribucions al coneixement de la tectònica i de la petrologia dels terrenys paleozoics dels Pirineus catalans. Fou professor de la universitat Pierre et Marie Curie, París VI, fins el 1993.

Les seves idees foren publicades en el llibre Le métamorphisme hercynien mésozonal et les gneiss oeillés du massif du Canigou (Pyrénées Orientales) (1970). Les seves investigacions l’han conduït a proposar una nova síntesi litostratigràfica dels terrenys metamòrfics dels Pirineus catalans.

Guiraud, Antoni

Deixa un comentari

(Rosselló, 1800 – Perpinyà, 1879)

Pintor. Conreà el retrat i els temes històrics, dins una línia eminentment acadèmica.

Guilla, Lluís

Deixa un comentari

(Perpinyà, segle XVII – 1702)

Escriptor i notari. Publicà un Manual de la doctrina cristiana (1695) i Ales per volar a Déu (1695).

Guibeaud, Joan

Deixa un comentari

(Chastèl de Vilavièlha, França, 1841 – Perpinyà, 1905)

Historiador. Resident a Perpinyà des del 1870. Fou administrador dels hospicis al tribunal de comerç de Perpinyà i arxiver des del 1890.

Col·laborà amb Desplanque (vers el 1896) en l’estudi, inèdit, de les Constitutions communales de Perpignan de 1197 à la Révolution.

És autor d’Origines historiques des noms de rues à Perpignan (1893), Étude sur les noms de baptême à Perpignan de 1516 à 1738 (1897), Enquête économique sur le Roussillon en 1775 (1902), Étude sur les conditions de rachat des captifs chrétiens, del segle XIII al XVIII.

Guerra i González -germans-

2 Respostes

Antoni i Francesc eren fills del també pintor Antoni Guerra (el Vell).

Antoni Guerra i González  (Perpinyà, 1666 – 1711)  (el Jove)  Pintor. Felip V de Borbó el cridà a Madrid l’any 1706, però, poc temps després, tornà a Perpinyà. S’especialitzà en el retrat i en la pintura de temàtica religiosa, de la qual deixà bones mostres a les esglésies de Perpinyà, Espirà de Conflent i Catllà.

Francesc Guerra i González  (Perpinyà, 1681 – 1729)  Pintor. Com els seus familiars s’especialitzà en temes religiosos. No assolí el nivell remarcable del seu germà Antoni.

Guerra, Antoni

1 Resposta

(Perpinyà, 4 desembre 1634 – 8 setembre 1705)

(el Vell)  Pintor. Establert a Perpinyà, fou rector de la confraria d’artistes de Perpinyà reestablerta el 1698.

La seva pintura, principalment de temàtica religiosa, acusa la influència del barroc italià, entre les quals el Sant Mateu del Museu de Perpinyà, el conjunt de la capella de Nostra Dona del Mont Carmel a Illa (1696-97) i altres a les esglésies de la Real i Sant Mateu de Perpinyà i de Ribesaltes i al museu de Perpinyà.

Treballà amb els seus fills Francesc i Antoni Guerra i González.

Gregory, Lleó

Deixa un comentari

(Tuïr, Rosselló, 1 novembre 1909 – Perpinyà, 22 octubre 1982)

Polític i advocat. Des del 1934 exercí a Perpinyà. Elegit alcalde de Tuïr el 1947, el 1948 fou elegit senador socialista, i fou reelegit diverses vegades.

Presidí el comitè departamental d’expansió econòmica dels Pirineus Orientals i el comitè regional de turisme de Llenguadoc-Rosselló.

Grandó, Carles

2 Respostes

(Tuïr, Rosselló, 30 març 1889 – Perpinyà, 8 abril 1975)

Poeta i escriptor. Membre de la Colla del Rosselló, fou un dels fundadors de la Companyia dels Jocs Florals de la Ginesta d’Or (1924), i secretari general de la Societat d’Estudis Catalans (1915-21), on s’ocupà de l’òrgan de l’entitat “La Revue Catalane”.

Poeta popularitzant, bon coneixedor del vocabulari del país, publicà, entre d’altres, El clam roig (1917), Fa sol i plou (1932) i Jocs de miralls (1963).

També escriví teatre costumista: Amos i domèstics (1912), Aqueixa mainada (1913), L’àvia (1962); de monòlegs i proses recollits en els quaderns Fariboles (1917), Gatimells (1918), de notes de folklore i de conferència, i de diversos treballs sobre el parlar rossellonès: El subdialecte català del Rosselló, premi de l’IEC (1917), i Vocabulari rossellonès (uns 750 mots) publicat en la Miscel·lània Fabra el 1943.

Fou germà seu Renat Grandó  (Tuïr, Rosselló, 1897 – Perpinyà, 1973)  Poeta i escriptor. en francès. Fundà la revista “Art et Action”, col·laborà en diverses revistes, entre les quals “Pantagruel” (París), i publicà el recull Pourpres et ors (Perpinyà 1919).