Arxiu d'etiquetes: Perpinyà (morts a)

Llar i Teixidor, Carles de

1 Resposta

(Rosselló, segle XVII – Perpinyà, 1674)

Patriota. Senyor de Llar, Toès, Flaçà, la Guàrdia i Marinyans, casat amb Anna M. de Pasqual-Cadell, filla del senyor de Serdinyà i Joncet.

Col·laborador del seu cosí Manuel Descatllar i Dessoler en el complot de Vilafranca de Conflent. Foren traïts i torturats, ambdós es negaren a confessar i foren executats a la plaça de la Llotja de Perpinyà.

Foren els pares de Francesc de Llar i de Pasqual-Cadell, i de:

Agnès de Llar i de Pasqual-Cadell  (Vilafranca de Conflent, Conflent, vers 1650 – Catalunya Nord, segle XVII)  Se l’acusà d’haver denunciat als francesos la conspiració de Vilafranca de Conflent (1674). Sembla que hagué d’entrar en un convent.

Leví ben Gersom

Deixa un comentari

(Perpinyà, 1288 – 1344)

Metge, matemàtic, astrònom, filòsof i exegeta jueu. Féu comentaris al Pentateuc, i escriví diversos llibres bíblics, un llibre de lògica, onze comentaris sobre les obres d’Aristòtil i cinc llibres de matemàtiques.

A l’obra Les guerres del Senyor, sobre la filosofia de la religió, fixà una línia d’acostament a l’aristotelisme.

Lamer, Juli de

Deixa un comentari

(Perpinyà, 1828 – 1906)

Erudit i polític. Nét de Charles-Pierre de Lamer. Fou prefecte dels departaments de l’Alt Loira i dels Alts Pirineus (1881-84).

Fou un dels fundadors de l’Associació Politècnica dels Pirineus Orientals, en la qual féu importants conferències de tema històric i literari.

Barrière, Pròsper de la

2 Respostes

(Toulon, França, 13 maig 1792 – Perpinyà, 14 setembre 1844)

Arquitecte i impressor. Treballà al departament dels Pirineus Orientals durant la Restauració i el regnat de Lluís Felip de França. Cavaller de Basterot.

Popularitzà els monuments rossellonesos amb la publicació, a Perpinyà, dels reculls de litografies Voyage pittoresque dans le département des Pyrénées-Orientales (1824-25) i Voyage aux ermitages des Pyrénées-Orientales (1829), aquest darrer amb text.

Fàbrega i Pallarès, Pau de la

Deixa un comentari

(Perpinyà, 1913 – 2002)

Historiador. Estudià a Tolosa i a les facultats de lletres de París i de Madrid. D’ençà del 1945 treballà a París.

Entre diverses obres sobre història de Catalunya destaca L’offre de rétrocession du Roussillon à l’Espagne, publicada el 1962 en versió catalana.

Jocarell, Josep

Deixa un comentari

(Vinçà, Conflent, segle XVII – Perpinyà ?, segle XVII)

Religiós. El 1688 publicà a Perpinyà l’obra Regles i documents particulars per la vida eremítica.

Jaume i Boixader, Josep

Deixa un comentari

(Perpinyà, 2 juliol 1731 – 14 desembre 1809)

Advocat i escriptor. Professor (1756-91) i rector (1770) a la Universitat de Perpinyà. Advocat del bisbat d’Elna i del Consell Sobirà del Rosselló i corresponsal del governador del Rosselló, la Revolució francesa estroncà la seva carrera.

A partir d’aquell moment va dedicar-se a l’estudi. Obres seves són: Recueil d’arrêts du Conseil Souverain (15 volums manuscrits), Mémoires (1894), i el manuscrit Recueil de Noëls, hymnes, proses et goigs ou éloges, en français, en catalan et en patois, on, a més de les peces tradicionals recollides o traduïdes, incorporà composicions pròpies (nadales i goigs), en català i en francès, i d’altres autors coetanis.

Jaubert de Paçà, Francesc Jaume

1 Resposta

(Ceret, Vallespir, 24 abril 1785 – Perpinyà, 16 setembre 1856)

Agrònom, baró de Paçà. Després de servir com a oficial de dragons, exercí els càrrecs d’auditor del consell d’estat (1806), i sotsprefecte de Perpinyà (1812). Estudià diversos sistemes d’irrigació per a la Société Royale d’Agriculture.

Publicà Voyage en Espagne dans les années 1816, 1817, 1818, 1819 ou recherches sur les arrosages (1823), on descriu els mètodes d’irrigació a Catalunya i al País Valencià.

També va escriure Notice historique sur le ville et la comté d’Empurias (1822), Recherches historiques sur la langue catalane (1824) i Recherches sur Roses et le cap de Creus (1833).

Janicot, Albert

2 Respostes

(Perpinyà, 1889 – 1956)

Militar i escriptor. Oficial de l’exèrcit francès, fundà “La Renaissance Catalane” i “L’Éveil Catalan”.

Publicà una antologia de poesia catalana i obres teatrals de caire festiu i popular.

Homs, Marcel

Deixa un comentari

(Ceret, Vallespir, 16 març 1910 – Perpinyà, 10 gener 1995)

Escultor. Format a París, va crear a Abidjan (Costa d’Ivori) una escola nacional de belles arts (1960-67).

Guardonat amb diversos premis, va passar de l’escultura figurativa a l’art abstracte.

Té obres monumentals en diversos punts d’Occitània i a Abidjan.