(Perpinyà, 1620 – 1676)
Eclesiàstic jesuïta. Fou rector del col·legi de Perpinyà. Quan el Rosselló fou incorporat a França (1659) col·laborà a difondre-hi la cultura francesa i fou el primer que predicà en aquesta llengua a la catedral de Perpinyà (1676).
Fou professor de l’Estudi General de la ciutat i escriví Congregació de la Verge Maria dels Socors (1666) i Vida del venerable padre Francisco Suárez (1671).
(Perpinyà, 21 maig 1913 – 22 maig 1990)
Folklorista. Fundador (1963) i conservador de la Casa Pairal, Museu Català de les Arts i Tradicions Populars de Perpinyà.
Ha participat activament en els diversos moviments catalanistes: “Germanor”, Grup Rossellonès d’Estudis Catalans, Orfeó Català.
És autor de Goigs del Rosselló (1951) i de diversos estudis d’etnografia rossellonesa.
(Perpinyà, 24 febrer 1818 – 27 setembre 1896)
Musicògraf. Escriví articles sobre temes musicals catalans: Noëls catalans (1862) i Histoire de l’harmonie religieuse aux XV et XVI siècles en Roussillon (1868).
És autor del mètode Principes de plain-chant (1864) i del treball De la musique religieuse.
(Oleta, Conflent, 20 juny 1871 – Perpinyà, 14 setembre 1937)
Pintor. Es formà a l’Écola des Beaux-Arts de París amb Léon Bonnat, de qui aprengué la tècnica del retrat (ha estat qualificat de Rigau modern).
Hom li ha retret que el seu art fou volgudament arrelat a la terra nadiua (tipus humans, paisatges, escenes quotidianes). Té obres als museus de Nova York i de Filadèlfia.
Era conservador del museu i del teatre municipal i director de l’Escola Municipal de Dibuix de Perpinyà.
(Perpinyà, 1847 – 1904)
Jurista. Es llicencià en dret a Tolosa de Llenguadoc. Fou jutge del tribunal superior d’Andorra a Perpinyà i alcalde d’aquesta ciutat (1890-92).
Representà els Pirineus Orientals al senat francès, lloc en el qual succeí Manuel Aragó (1897-1903).
(Sant Esteve del Monestir, Rosselló, 1881 – Perpinyà, 1972)
Notari i polític. Dirigent del partit radical socialista. Conseller de Perpinyà (1906), fomentà les cooperatives agrícoles i la construcció de cases barates. Diputat (1936-61), es distingí durant la Resistència i fou deportat.
Després de la guerra esdevingué sots-secretari d’estat de comerç i d’indústria. President de la Fédération Française des Stations Uvales et des Jus de Fruits des de la seva creació (1936), ha impulsat la fabricació de sucs de fruita al país.
(Perpinyà, 1582 – 1639)
Matemàtic i cirurgià.
Deixà inèdites unes Memòries sobre fets rellevants o curiosos que s’esdevenien a la seva contrada.
(País Valencià, segle XV – Perpinyà, 1473)
Cavaller errant. Fill del també cavaller errant Pere Maça de Liçana i Cornell i de Brianda Cornell i de Luna, que li imposà el seu cognom. Tanmateix, era també conegut per Lluís Maça i Cornell.
Es debaté, ja el 1427, conjuntament amb el seu pare, contra Pere Boïl i Lladro, a València, per raó d’uns deutes. El 1429 prengué part en les incursions contra Castella i triomfà a Saix, al Regne de Múrcia. Fou capturat més tard, amb el rei Alfons IV el Magnànim, arran de la desfeta naval de Ponça (1435).
Vers 1447-49 sostingué correspondència cavalleresca amb Nicolau de Pròixida, i, poc temps després (1453), les seves rivalitats amb el comte de Cocentaina Eiximèn Peres Roís de Corella no s’aturaren fins que el mateix rei de Navarra i lloctinent general cridà els contrincants a la cort.
Arran de l’anada de Joan II el Sense Fe a València (1459) féu de tantatger en les justes reials celebrades davant el monarca. Durant la guerra contra Joan II es mantingué fidel al rei. El 1461, cridat per aquest, anà a Lleida acompanyat d’altres nobles.
Les bandositats es renovaren el 1468, juntament amb el seu germà Pere Maça de Liçana i Cornell i un cosí d’ambdós, Lluís Cornell, desafiat a batalla a ultrança per Joan Roís de Corella.
El 1472, encara a Càller, tingué un altercat amb el donzell Ramon Galceran de Besora. Morí en el setge de Perpinyà, posat per Joan II, abans de poder lluitar, víctima de malaltia.
(Perpinyà, 1632 – 1653)
Poetessa. Als dotze anys, quan era alumna del convent de Sant Salvador, compongué en llengua catalana unes Lires d’inspiració religiosa.
(Ceret, Vallespir, 16 desembre 1781 – Perpinyà, 10 setembre 1871)
Naturalista i metge. Fundà a Perpinyà un Museu d’Història Natural.
Publicà un llibre d’aquesta ciència, on recollia observacions fetes al departament dels Pirineus Orientals.
També és autor de diversos escrits mèdics.
Dades dels Països Catalans 