(Perpinyà, 25 abril 1856 – 15 març 1921)
Impressor i historiador. El seu establiment imprimí la majoria dels llibres en català publicats al Rosselló al principi del segle XX.
Autor de L’imprimerie à Perpignan: Rosembach (1493-1530) (1896) i de L’imprimerie à Perpignan depuix les origines et jusqu’à nos jours (1908).
(Perpinyà, segle XVII – 1723)
Historiador i eclesiàstic. Doctor en teologia, fou rector de la Universitat de Perpinyà des del 1687.
Canonge de Sant Joan de Perpinyà, fou nomenat vicari capitular de la diòcesi d’Elna l’any 1721.
Deixà inèdites unes Notícies de la iglésia insigne, col·legiada de Sant Joan de Perpinyà.
(Ceret, Vallespir, 17 novembre 1826 – Perpinyà, 20 març 1901)
Músic i compositor. Estudià als conservatoris de Perpinyà i de París (1846-48). Fou professor al Cours Normal de Chant de París i director de música militar. Renuncià els seus càrrecs per tal de tornar al país, on fou nomenat director d’orquestra del teatre de Perpinyà (1864).
Autor de més de 400 composicions, algunes per a cobla i música popular, i de diverses òperes, entre les quals es destaca l’òpera còmica Gillaume de Cabestany. Le spleen du tambour (1865) i l’òpera romàntica André Chénier (1880).
La seva Regina és cantada tradicionalment a Illa (Rosselló). La seva música empra temes musicals rossellonesos.
(Perpinyà, 18 agost 1870 – 26 abril 1934)
Escultor autodidacte. Conegut per Han Coll. Fou professor de dibuix a Sant Lluís Gonçaga i un dels vitalitzadors de la vida rossellonesa amb l’equip d’Albert Bausil.
Autor de fins medallons, d’estatuetes simples i també d’obres fortes.
(Perpinyà, 3 juny 1873 – 30 agost 1962)
Historiador i periodista. Dirigí “La Veu del Canigó” i l'”Almanac Català-Rossellonès”.
És autor del recull poètic Tocs de guerra (1915), del volum de proses Colors del Rosselló (1952) i de l’obra teatral El rei dels avarassos.
Escriví també en francès alguns treballs d’estudi i divulgació, com Folklore du Roussillon (1943) i Histoire du Roussillon (1952, reedició de 1962).
Fou el pare de Lluís Chauvet.
(Bou, Rosselló, 10 febrer 1924 – Perpinyà, 7 abril 2012)
Prevere i historiador. Ordenat de sacerdot el 1948, fou rector de la parròquia de Vilafranca de Conflent fins al 2006, i remodelà l’església de Sant Jaume.
Especialista en heràldica rossellonesa. Ha publicat estudis a les revistes “CERCA”, “Conflent”, etc.
Fou autor de diverses monografies sobre pobles i esglésies del Conflent.
(Sallagosa, Alta Cerdanya, 4 novembre 1920 – Perpinyà, 11 setembre 2011)
“Jordi Pere Cerdà” Poeta i escriptor. Residí a Perpinyà des del 1960, on regentà una llibreria fins al 1976, any en que passà a dirigir la revista “Sant Joan i Barres”. Ha estat un dels fundadors del Grup Rossellonès d’Estudis Catalans i ha donat a conèixer en francès la literatura catalana.
Ha publicat La guatlla i la garba (1951), Tota llengua fa foc (1955), Ocells per a Cristòfor (1961) i altres reculls de poesia, que foren aplegats a Obra poètica (1966).
El seu teatre, reflex d’un costumisme camperol, és influït pel de García Lorca: Angeleta (1952), La set de la terra (1955) i altres títols editats el 1980 en el recull Obra teatral. Ha publicat també un llibre de contes i llegendes Contalles de la Cerdanya (1961).
El 1995 va ésser guardonat amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.
(Perpinyà, segle XV – després 1493)
Burgès. Diputat de la generalitat (1461-63), per l’estament reial, lloc des del qual intervingué en nombroses ocasions en la lluita contra la monarquia durant la guerra civil del 1462 al 1472.
El 1463, en desacord amb la política del Consell del Principat, fugí de Barcelona i es dirigí a Perpinyà, on posseïa els seus béns patrimonials.
Fou cònsol d’aquesta última ciutat (1473-74) i animador de la resistència perpinyanesa durant el setge de les tropes franceses (1474-75). Lluís XI li confiscà els béns.
(Perpinyà, 11 febrer 1714 – 26 juny 1764)
Metge. Fill de Josep (I) Carrera. Fou rector de la universitat i degà del Col·legi de Medicina de Perpinyà.
És autor, entre altres, de la primera obra sobre aigües medicinals del Rosselló (1756).
Fou fill seu Josep (II) Carrera.
(Perpinyà, 8 desembre 1680 – 11 abril 1737)
Metge. Nebot de Francesc Carrera. Exercí la professió a Perpinyà, on fou diverses vegades rector de la universitat.
Fou el pare de Tomàs Carrera.
Dades dels Països Catalans 