(Perpinyà, 1907 – 1936)
Setmanari. Fundat per Joan Payra i Víctor Dalbiez, dirigit més tard per Albert Bausil. Se subtitulava “satíric, literari, teatral, esportiu i mundà”. El català només hi servia com a element folklòric expressiu.
A la fi del 1916 prengué una orientació política, defensà les idees socialistes i lluità contra el xovinisme, el nacionalisme i el ministre Clemenceau.
A partir del 1936 fou succeït per “Le Cri Socialiste”.
(Perpinyà, 1300 – 1395)
Conjunt de disposicions de la vila constituïdes des de l’època comtal, inspirades en el dret feudal, temperat per importants privilegis. En defecte d’aquestes regia el dret romà en detriment dels Usatges de Barcelona i de la llei gòtica.
El text és conegut per tres cartularis del segle XIV: el Liber diversorum privilegiorum (redactat vers el 1300), el Llibre verd menor (vers el 1312) i el Llibre verd major (vers el 1395), que ofereix una versió en català. Els dos primers (87 articles) semblen provenir d’una font manuscrita comuna; el tercer (69 articles), d’un altre manuscrit primitiu. La primera redacció fou feta entre el 1175 i el 1196.
Caiguda la dinastia de Mallorca, els costums foren reconeguts (1344) per Pere III de Catalunya, però en llur defecte el dret romà fou substituït pels Usatges de Barcelona i les Constitucions de Catalunya.
Capella de la Mare de Déu dels Córrecs, annexa a la catedral de Perpinyà (Sant Joan el Vell), corresponent al creuer meridional de la primitiva església perpinyanesa consagrada el 1025, damunt el qual fou construït el campanar.
El segle XII hom hi construí un portal, amb decoració d’inspiració probablement provençal, de gres roig.
La imatge de la Mare de Déu, talla de fusta del segle XIII, és tradicionalment invocada contra l’esterilitat.
(Perpinyà, 10 març 1917 – 9 agost 1941)
Setmanari. Fundat per Albert Bausil, continuador de “Le Cri Catalan”.
En esclatar la Segona Guerra Mundial deixà de sortir fins a la fi del 1940; el 1941 fou reduït a dues pàgines, dedicades a la tradició, l’art i l’esport català.
Demanà la reforma federalista. Polemitzà amb “L’Éveil Catalan”, de caire més català.
(Perpinyà, 1923 – )
Entitat literària creada per la Colla del Rosselló, al capdavant de la qual hi havia Horaci Chauvet.
Des del 1924 ha organitzat anualment, els darrers dies de maig, els Jocs Florals de la Ginesta d’Or al Teatre Municipal de Perpinyà o a la sala Aragó de la casa de la ciutat, en els quals és admesa la participació en llengua catalana i francesa. Consta de 22 mantenidors.
La primera celebració, que tingué lloc el 1924, coincidint amb el sisè centenari dels Jocs Florals de Tolosa de Llenguadoc, adquirí un relleu extraordinari, ateses les circumstàncies per què passava la cultura catalana durant la dictadura de Primo de Rivera.
Aquests Jocs Florals han facilitat algunes revelacions importants, com la del poeta Jordi Pere Cerdà.
(Perpinyà, 1971 – 1979)
Institució d’ensenyament superior.
Aplegava les tres branques universitàries aleshores existents a Perpinyà: l’Institut d’Estudis Jurídics (creat el 1957), el Col·legi Científic Universitari (1958) i el Col·legi Literari Universitari (1963), que depenien de la universitat de Montpeller.
L’any 1979 passà a ésser Universitat de Perpinyà.
(Perpinyà, 1972 – 1979)
(CPEC) Organisme. Creat dins del Centre Universitari de Perpinyà.
Tenia com a objectiu la investigació, la publicació de treballs, l’organització de col·loquis o de seminaris i de conferències, i la formació de professors i investigadors en tots els àmbits del coneixement dels Països Catalans i de la seva civilització.
Dirigit per Jordi Estivill, ha publicat treballs d’investigació i edità, des del 1974, la revista “Aïnes”.
(Perpinyà, 1978 – )
(CDACC) Organisme creat per l’ajuntament, del qual depèn.
Consta d’una biblioteca, una hemeroteca, un servei àudio-visual amb fonoteca, discoteca i videoteca, i altres serveis documentals destinats a orientar aquells que s’interessen per la llengua i la cultura.
Dirigit per Josefina Matamoros, organitza exposicions, conferències, cursos de llengua, premis literaris, etc, i edita obres de literatura catalana.
(Perpinyà, 1820)
Recull de càntics en català. Versió dels de sant Sulpici, fet per un capellà anònim de Perpinyà.
Aplegà glosses litúrgiques, himnes religiosos, etc, alguns amb notacions musicals, el ritme dels quals correspon a cançons franceses.
(Prada, Conflent, 1879 – Perpinyà, 1929)
Setmanari polític, en francès. Publicat a Prada (1879-1928) i a Perpinyà (1928-29), dedicat exclusivament a la política francesa.
Es declarà successivament republicà progressista (fins al 1909), diari del partit radical (fins al 1923), adquirit per l'”Indépendant”, òrgan de la democràcia de Prada (fins al 1928), i, finalment, portaveu dels republicans unionistes (fins al 1929).
Dades dels Països Catalans 