Arxiu d'etiquetes: Perpinyà (cult)

Companyia Literària de la Ginesta d’Or

7 Respostes

(Perpinyà, 1923 – )

Entitat literària creada per la Colla del Rosselló, al capdavant de la qual hi havia Horaci Chauvet.

Des del 1924 ha organitzat anualment, els darrers dies de maig, els Jocs Florals de la Ginesta d’Or al Teatre Municipal de Perpinyà o a la sala Aragó de la casa de la ciutat, en els quals és admesa la participació en llengua catalana i francesa. Consta de 22 mantenidors.

La primera celebració, que tingué lloc el 1924, coincidint amb el sisè centenari dels Jocs Florals de Tolosa de Llenguadoc, adquirí un relleu extraordinari, ateses les circumstàncies per què passava la cultura catalana durant la dictadura de Primo de Rivera.

Aquests Jocs Florals han facilitat algunes revelacions importants, com la del poeta Jordi Pere Cerdà.

Centre Universitari de Perpinyà

3 Respostes

(Perpinyà, 1971 – 1979)

Institució d’ensenyament superior.

Aplegava les tres branques universitàries aleshores existents a Perpinyà: l’Institut d’Estudis Jurídics (creat el 1957), el Col·legi Científic Universitari (1958) i el Col·legi Literari Universitari (1963), que depenien de la universitat de Montpeller.

L’any 1979 passà a ésser Universitat de Perpinyà.

Centre Pluridisciplinari d’Estudis Catalans

1 Resposta

(Perpinyà, 1972 – 1979)

(CPEC)  Organisme. Creat dins del Centre Universitari de Perpinyà.

Tenia com a objectiu la investigació, la publicació de treballs, l’organització de col·loquis o de seminaris i de conferències, i la formació de professors i investigadors en tots els àmbits del coneixement dels Països Catalans i de la seva civilització.

Dirigit per Jordi Estivill, ha publicat treballs d’investigació i edità, des del 1974, la revista “Aïnes”.

Centre de Documentació i d’Animació de Cultura Catalana

1 Resposta

(Perpinyà, 1978 – )

(CDACC)  Organisme creat per l’ajuntament, del qual depèn.

Consta d’una biblioteca, una hemeroteca, un servei àudio-visual amb fonoteca, discoteca i videoteca, i altres serveis documentals destinats a orientar aquells que s’interessen per la llengua i la cultura.

Dirigit per Josefina Matamoros, organitza exposicions, conferències, cursos de llengua, premis literaris, etc, i edita obres de literatura catalana.

Càntics catalans

Deixa un comentari

(Perpinyà, 1820)

Recull de càntics en català. Versió dels de sant Sulpici, fet per un capellà anònim de Perpinyà.

Aplegà glosses litúrgiques, himnes religiosos, etc, alguns amb notacions musicals, el ritme dels quals correspon a cançons franceses.

Canigou, Le

Deixa un comentari

(Prada, Conflent, 1879 – Perpinyà, 1929)

Setmanari polític, en francès. Publicat a Prada (1879-1928) i a Perpinyà (1928-29), dedicat exclusivament a la política francesa.

Es declarà successivament republicà progressista (fins al 1909), diari del partit radical (fins al 1923), adquirit per l'”Indépendant”, òrgan de la democràcia de Prada (fins al 1928), i, finalment, portaveu dels republicans unionistes (fins al 1929).

Bulletín de la Société Agricole, Scientifique et Litteraire des Pyrénées-Orientales

2 Respostes

(Perpinyà, 1835 – )

Publicació. Fundada com a òrgan de la Societat Agrícola, Científica i Literària dels Pirineus Orientals (d’acord amb el nom de la societat, dugué fins al 1843 el títol de “Bulletin de la Société Philomatique de Perpignan).

Abasta una temàtica molt àmplia, amb especial referència, però, als temes agrícoles. D’una periodicitat gairebé anual, el 1880 incrementà la seva producció, fins el 1914, que decaigué notablement.

Des del 1881 hom hi publicà texts en català. Entre els articles publicats cal esmentar la Bibliographie roussillonnaise, de Pere Vidal i Josep Calmette (1906), i la taula general de matèries (1966).

L’havia precedit el Bulletin de la Société d’Agriculture, Arts et Commerce des Pyrénées-Orientales, que, dependent de la societat d’aquest nom que precedí l’anterior, havia publicat 11 números a partir del 1820.

Bressola, La

3 Respostes

(Perpinyà, setembre 1976 – )

Associació cultural. Constituïda per tal de fomentar centres docents en català per als nens i nenes de 2 a 6 anys. Practica una pedagogia activa, laica i gratuïta i es finança sobretot amb les aportacions de particulars.

El primer centre fou obert a Perpinyà al setembre de 1976 gràcies al local que cediren Loïs i Violeta Barrière, que n’han estat alhora els màxims promotors i mecenes.

L’associació ha servit de revulsiu i de gresol a tot el moviment de manteniment o de recuperació de la llengua i de la cultura catalanes a la Catalunya Nord i donà origen, per divisió, a l’associació Arrels.

Enllaç web: la Bressola

Associació Politècnica dels Pirineus Orientals

1 Resposta

(Perpinyà, 1878 – )

Entitat cultural. Fundada per l’enginyer Alexandre Henrion.

Organitzà un gran nombre de cursos vespertins per a adults a l’Escola Lavoisier de Perpinyà, sobre matèries tècniques, manuals i també de llengua catalana, com els organitzats per Lluís Pastre i Carles Grandó, represos el 1968 per Renat Llech-Walter, que presidí l’associació des del 1953.

Ha organitzat un gran nombre de conferències a càrrec de personalitats de tot l’àmbit dels Països Catalans.

Arxiu Departamental dels Pirineus Orientals

2 Respostes

(Perpinyà, 1910 – )

Dipòsit documental del Rosselló, l’Alta Cerdanya i el Conflent. Reunits a partir de la Revolució francesa i organitzats metòdicament a partir del 1910.

Inclou sèries històriques, com la procuració reial de Rosselló i de Cerdanya (845-1660), i administratives (segles XVII i XVIII), diversos arxius municipals, la documentació de la Universitat de Perpinyà, l’arxiu episcopal d’Elna i els arxius dels principals monestirs (del segle IX fins al 1790) de la Catalunya Nord.