Arxiu d'etiquetes: pedagogs/ues

Vidal i Vidal, Llorenç

Deixa un comentari

(Santanyí, Mallorca, 26 abril 1936 – )

Poeta i pedagog. Llicenciat en pedagogia a la Universitat de Barcelona, el 1969 es doctorà amb Fundamentación de una pedagogía de la no-violencia y la paz (1971), que reflecteix els seus anhels pacifistes en la línia de Gandhi.

Inspector d’ensenyament, del 1963 fins al 1977 residí a Cadis, on continuà els quaderns literaris “Ponent”, iniciats el 1956 a Palma de Mallorca. El 1963 fundà l’obra de la Diada Escolar de la No-violència i la Pau (DENIP), que ha tingut un ressò internacional.

Ha publicat nombrosos treballs sobre temes pedagògics i escolars i diversos llibres de poesia: El cant de la balalaika (1958), 5 meditacions existencials (1959), Insania terrae (1962), Talaiot del vent (1965; segona edició, augmentada, 1972). Ha escrit, en prosa, la “paràbola pacifista” Petit llibre d’un solitari (1968).

Soler i Godes, Enric

Deixa un comentari

(Castelló de la Plana, 5 març 1903 – València, 7 gener 1993)

Pedagog i escriptor. Formà part del grup de valencianistes avançats de la dècada del 1930. Col·laborà a diverses publicacions dels Països Catalans i de l’exili. Bon cronista de l’actualitat cultural, va treballar en l’ensenyament de la llengua al Lo Rat Penat.

Publicà poemes I el cel és blau (1933), Bestioles (1952) i Cançons d’ahir i de demà, i opuscles de divulgació com ara Valencians a Mèxic (1953), Els primers periòdics valencians (1960), Llegir i escriure, Beceroles valencianes (1971), etc.

Premi de les Lletres Valencianes el 1991.

Riutort i Mestre, Pere

Deixa un comentari

(Petra, Mallorca, 10 gener 1935 – Tàrbena, Marina Baixa, 21 novembre 2021)

Pedagog, filòleg, pastoralista i liturgista. Llicenciat en pedagogia (1965), filologia clàssica (1967), teologia (1973) i filologia catalana (1977). Blauet de Lluc (1945), fou ordenat de prevere. En 1967-69 promogué activament el català a l’escola a Mallorca. Des del 1971 residí a València.

Fou professor de grec al Col·legi Universitari de Castelló de la Plana i a la facultat de Filologia de València; el 1979 fou professor de català al Col·legi Universitari de Castelló i en 1984-86 a l’Escola de Mestres de València, dedicat a la didàctica del valencià. Titular de filologia catalana a la Universitat de València des del 1986.

Ha publicat (1975-77), amb col·laboracions diverses, nombrosos texts per a l’ensenyament del català al País Valencià i a les Illes Balears. També ha treballat en la confecció de texts litúrgics valencians en català i ha presidit la comissió que féu oficialment l’adaptació dels llibres litúrgics del concili II del Vaticà.

Ponç, Joaquim

Deixa un comentari

(Maó, Menorca, 1780 – 1838)

Pedagog. El 1808 representà Menorca a la junta suprema de govern de Mallorca. Fou individu de l’Academia de Historia (1819).

Deixà manuscrits diverses obres sobre la història de Menorca i publicà Cartilla y silibario para la escuela pública… (1850, 1855), de la qual hi degué haver una primera edició en català.

Pomar i Fuster, Jaume

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 1868 – 1910)

Pedagog. Estudià a l’Institut Balear de Palma i es llicencià en filosofia i lletres a Barcelona (1892). Fou catedràtic a Palma fins el 1902 que guanyà la càtedra de geografia i història a Maó, on portà a terme una destacada tasca cultural.

Fou premiat als Jocs Florals de Barcelona el 1890 i el 1891 amb la composició Glorificació de la parla catalana. Publicà obres de crítica històrica i literària (El arte y la ciencia, 1889; El último antipapa, 1899; Reyes y príncipes santos…, 1907, etc) i l’interessant estudi, amb aportació de dades noves, Ensayo histórico sobre el desarrollo de la instrucción pública en Mallorca (1904).

Pinazo, Antoni

Deixa un comentari

(Alpont, Serrans, 1750 – Màntua, Itàlia, 1820)

Pedagog i naturalista. Religiós jesuïta. Ocupà diversos càrrecs pedagògics a Màntua, on fou també catedràtic de filosofia del Reial Liceu.

És autor d’obres en llatí i en castellà, a més de les italianes Disertazzioni (1788). Les produccions més remarcables són Electricus, El rayo (1802), Oda a la paz (1803), De panegyrica oratione (1814) i Los cielos, edició pòstuma de 1821.

Moviment d’Escoles Mallorquines

Deixa un comentari

(Lluc, Mallorca, 1984 – )

Associació pedagògica. Constituïda a iniciativa de la Comissió per a l’Ensenyament i la Normalització del Català (CENC), en una trobada de nou escoles. El Moviment es creà amb l’objectiu de coordinar els centres que fan ensenyament en català i per a difondre’n la tasca.

En foren els centres pioners els col·legis públics Joan Veny i Clar (Campos), Es Porxo (Deià), Antònia Alzina (Lloret), Joan Mas i Verd (Montuïri), Mata de Jonc, Teix, Rafal Vell i Gabriel Alzamora, de Palma, i el de l’Escolania de Lluc.

La idea fundadora que anima el Moviment és la necessitat de nacionalitzar el país a partir de les pròpies experiències i assolir l’ensenyança en la llengua pròpia.

Enllaç web: Escoles Mallorquines

Miquel i Diego, Carme

1 Resposta

(la Nucia, Marina Baixa, 14 abril 1944 – València, 18 juny 2019)

Pedagoga i escriptora. Germana de Vicent. Ha col·laborat activament en el procés de renovació pedagògica al País Valencià, especialment en la introducció del català en l’ensenyament.

Ha publicat Un estiu a la Marina Alta (1970) i ha col·laborat a diverses publicacions.

Enllaç web: Carme Miquel

Milego i Inglada, Sadurní

Deixa un comentari

(Alacant, 27 juliol 1850 – Godella, Horta, 9 maig 1929)

Pedagog. Estudià a Madrid dret i filosofia i lletres. El 1870 fou nomenat catedràtic de literatura de l’institut de Las Palmas i, posteriorment, de Toledo i de València. Col·laborà amb Giner de los Ríos, Salmerón i Azcárate a la creació de la Institución Libre de Enseñanza.

Col·laborador de l’almanac de “Lo Rat Penat” del 1880, dirigí les revistes “El Nuevo Ateneo” (Toledo, 1879-90) i “La Enseñanza Nacional” (València, 1904-08).

Entre les seves obres destaquen: Estudios, ensayos y disertaciones filósofico-literarias, Manual de Lengua Española, etc.

Fou el pare de Julio Milego Díaz (Toledo, Castella, 1884 – Madrid, 1981)  Escriptor. Publicà, entre altres obres, Emilio Castelar. Su vida y su obra (1906), El problema catalán. (¿Separatismo o regionalismo?) (1916) i El general Barrera (De Cataluña al 10 de agosto) (1936), aquestes dues últimes al servei d’una ideologia hostil a les reivindicacions catalanistes.

Merenciano i Puchol, Francesc

Deixa un comentari

(Poble Nou del Mar, València, 3 abril 1885 – València, 22 agost 1958)

Pintor. Fou deixeble de Sorolla, estudià, també, a Madrid i a París, on fou influït per Hermenegild Anglada i Camarasa, i on s’establí el 1926. Obtingué bon èxit a França: féu una important exposició individual a París el 1927 i participà en l’Exposició d’Art Espanyol de Bordeus el 1928. Exposà, individualment, a Madrid (1933) i a València i participà en altres exposicions.

Influït per l’impressionisme, interpretà el folklore valencià i conreà també el paisatge, el retrat i àmplies composicions decoratives. Tingué obra a l’antic Musée du Luxembourg de París i al museu de Santiago de Xile.

També es dedicà amb fruit a l’ensenyament.