Arxiu d'etiquetes: pedagogs/ues

Massutí i Alzamora, Miquel

(Felanitx, Mallorca, 1902 – Palma de Mallorca, 11 febrer 1950)

Biòleg, pedagog i lul·lista. Llicenciat en ciències naturals, treballà en el Laboratori Oceanogràfic de Palma des del 1927 i el dirigí a partir del 1940. S’especialitzà en l’estudi del plàncton marí i descobrí algunes espècies noves.

De les seves obres es destaca Introducción al estudio del pláncton marino (1950), en col·laboració amb Ramon Margalef.

Del 1932 al 1934 presidí l’Associació per la Cultura de Mallorca; desplegà una tasca important de divulgació científica en col·legis i mitjançant conferències, i publicà una sèrie d’estudis sobre les relacions entre Ramon Llull i la ciència.

Jiménez i Adrover, Gaietana Alberta

(Pollença, Mallorca, 6 agost 1837 – Palma de Mallorca, 21 desembre 1922)

Pedagoga i religiosa. Estudià magisteri a Barcelona i, amb el seu marit, Francesc Civera, obrí una escola a Palma de Mallorca.

En restar vídua (1869), acceptà la petició del bisbe de Mallorca Miquel Salvà de reorganitzar l’antic col·legi de la Puresa, i poc després l’encàrrec de la diputació d’organitzar en el mateix col·legi l’escola normal, femenina, de mestres de Balears, que funcionà amb eficàcia, fins que, el 1912, fou suprimida per Santiago Alba.

En el seu temps la congregació de la Puresa de Maria Santíssima passà a València i, més tard, a Barcelona, on avui té la casa general.

Janer i Manila, Gabriel

(Algaida, Mallorca, 1 novembre 1940 – )

Escriptor i pedagog. Es llicencià en lletres i féu una ràpida carrera literària amb novel·les realistes i alhora poemàtiques, com: L’abisme (1969), El silenci (1970), Han plogut panteres (1971), Els alicorns (1972), Tango (1977), Els rius de Babilònia (1985), La dama de les boires (1985), etc.

També ha publicat reculls de narracions: El cementiri de les roses (1972), Paradís d’orquídies (1992), etc. Per al públic infantil ha escrit narracions, teatre i novel·les.

El 1994 va aconseguir el premi Nacional de Literatura Infantil i Juvenil. És autor també de diversos assaigs sobre història i cultura a Mallorca, sobre literatura infantil i sobre pedagogia del teatre.

Fou el pare de l’escriptora Maria de la Pau Janer i Mulet.

Íñigo, Baltasar

(València, 1656 – 1746)

Matemàtic i eclesiàstic. Fundà una notable acadèmia particular per a l’ensenyament de matemàtiques.

Féu estudis notables, de caràcter tècnic i pràctic. Inventà alguns aparells. Són dignes d’esment els seus experiments de balística.

Homs, Marcel

(Ceret, Vallespir, 16 març 1910 – Perpinyà, 10 gener 1995)

Escultor. Format a París, va crear a Abidjan (Costa d’Ivori) una escola nacional de belles arts (1960-67).

Guardonat amb diversos premis, va passar de l’escultura figurativa a l’art abstracte.

Té obres monumentals en diversos punts d’Occitània i a Abidjan.

González i de la Torre, Manuel

(València, 1723 – 1794)

Matemàtic. Destacà per les seves activitats docents.

És autor de moltes obres de text escolar i d’altres sobre pràctica mercantil.

Garrigós i Mascarell, Ferran

(Potries, Safor, 2 febrer 1869 – Paterna, Horta, 5 agost 1936)

Pedagog. Religiós escolapi, director i especial col·laborador de la Biblioteca Escolar Calassància i soci de l’Ateneu Pedagògic Valencià.

Publicà (1903-32) diverses obres didàctiques i de problemàtica educativa.

Morí assassinat a l’inici de la guerra civil.

Franco i Martínez, Josep

(Sueca, Ribera Baixa, 3 març 1955 – )

Escriptor i pedagog. Mestre de professió. Col·laborà en la premsa i ha traduït diversos llibres i sèries de televisió.

Algunes obres seves són Ulisses (premi Tirant lo Blanc 1987), La sal (premi Ramon Muntaner 1988), La ciutat submergida (1991) i Quatre històries d’animals (1992).

En novel·la, destaquen Som irrepetibles (1987), Cendres de seductor (1987), L’enviat (1996) i Les potències de l’ànima (1997).

Fortea i Guimerà, Daniel

(Benlloc, Plana Alta, 28 abril 1878 – Castelló de la Plana, 5 març 1953)

Guitarrista, compositor i pedagog. Deixeble de Francesc Tàrrega.

Féu una carrera brillant de concertista i escriví i publicà obres originals per a guitarra i transcripcions per a aquest instrument, com Método de guitarra (1921).

Empresonat després de la guerra civil, a la presó va compondre l’obra Balada (1947).

Folguera, Joan

(Catalunya, segle XIX – Barcelona, 1881)

Mestre de minyons. Publicà dues obres didàctiques.