Arxiu d'etiquetes: partits polítics

València Nova -entitat-

3 Respostes

(València, 1904 – 1907)

Entitat cívica. Creada amb l’escissió de diversos membres de Lo Rat Penat, que tractaven de reprendre la línia valencianista iniciada per Constantí Llombart. Formada per petits-burgesos, menestrals i estudiants, la seva concepció dels problemes valencians estava dividida per trets generacionals i polítics entre el regionalisme i un sector gairebé nacionalista.

En foren presidents Miquel Duran i Tortajada i Faustí Barberà. Organitzà la Primera Assemblea Regionalista Valenciana (1907), a la qual assistiren delegats del Principat i que elaborà conclusions sobre política, economia, filologia i dret. El seu òrgan de premsa era el butlletí quinzenal homònim.

El 1907 modificà el seu nom pel de Centre Regionalista Valentí, amb el designi d’intervenir en la política del País Valencià. El Centre, però, no tingué gaire transcendència.

Unitat del Poble Valencià

1 Resposta

(País Valencià, 1982 – 1998)

(UPV)  Organització política. Creada com a coalició electoral de tres forces nacionalistes: Agrupament d’Esquerra del País Valencià, Partit Nacionalista del País Valencià i Esquerra Unida del País Valencià. El resultat de les eleccions autonòmiques del 1983 la situaren com a quarta força política valenciana (uns 60.000 vots) i inicià tot seguit un procés que desembocà en la unificació al desembre de 1984.

De caràcter unitari, plural, nacionalista i progressista, l’any 1986 obtingué només 40.000 vots. A les eleccions autonòmiques de 1987 es presentà en coalició amb Esquerra Unida i assolí dos escons a les Corts Valencianes. Uns quants mesos més tard, però, la UPV trencà la coalició, per desacords polítics amb Esquerra Unida, i els seus diputats s’integraren en el grup mixt.

L’any 1998 s’integrà al Bloc Nacionalista Valencià.

Unió Valencianista Regional

2 Respostes

(València, 1918 – 1933)

Partit polític regionalista valencià. Fundat per Cebrià Mezquita i Ignasi Villalonga. En esclatar el cop d’estat de Primo de Rivera, un sector fundà l’Acción Valenciana (novembre 1923).

Dirigida per Joaquim Reig a partir del 1930, fou dissolta el 1933.

Unió Valenciana -partit polític-

3 Respostes


(València, 30 agost 1982 – 2011)

(UV)  Partit polític regionalista. Fundat per Vicent González i Lizondo i sectors de la dreta regionalista i de Coalición Popular. Té com a referència ideològica el secessionisme lingüístic del català i la defensa d’una “llengua valenciana” amb normativa diferent de la catalana. Tot i que Lizondo fou fundador i president del partit (1982-95), les tensions amb el sector liderat pel nou president, Hèctor Villalba, determinaren la seva expulsió pel novembre de 1996.

Unió Valenciana (UV) obtingué un escó en les eleccions generals del 1986, dos en les del 1989 i un en les del 1993 i el 1996. Al Parlament valencià aconseguí sis escons els anys 1987 i 1991 i cinc el 1995. Aquest any, féu un pacte de govern amb el PP que li atorgà la presidència de les Corts Valencianes i una conselleria. Amb el concurs d’UV, el Govern valencià mantingué posicions bel·ligerants contra institucions culturals valencianes i contra la normalització lingüística en general.

En les eleccions del 1999 UV patí una forta davallada i no aconseguí cap escó al Parlament valencià. Aquest mateix any Villalba fou substituït per Josep Maria Chiquillo en la presidència del partit, que entrà en una fase de marginalitat i de dissensions, sense obtenir representació ni a les Corts Valencianes ni a Corts Generals, en bona part a causa de la imposició del 5% com a límit per a obtenir representació al Parlament valencià, però també per l’adopció del discurs secessionista i anticatalà del PP valencià.

Els successius presidents de la formació han estat Juli Chanzá (2003-05), Joaquim Ballester (2005-06) i Josep Manuel Miralles (des del 2006).

Unió Tipogràfica Balear

1 Resposta

(Palma de Mallorca, 27 juliol 1897 – vers 1924)

Societat dels obrers tipògrafs. Fou la continuació de la Societat Tipogràfica de Mallorca, creada el 1881. Els seus principals dirigents foren Ricard Sanjuan, Josep Sitjar, Guillem Marimon i Antoni M. Alsina.

Formà part de la Federació de Societats Obreres de Balears i de la UGT de Balears.

Unió Socialista Menorquina

Deixa un comentari

(Menorca, 23 març 1930 – 1932)

Organització socialista afiliada al PSOE. Fou encapçalada per Vicent Rotger, de Maó, i per Francesc Pons i Menéndez, de Ciutadella; el president del comitè executiu fou Guillem Triay.

Comptà amb grups a diverses ciutats de l’illa. Llançà la proposta de crear la Federació Socialista Balear, i quan aquesta es constituí s’hi integrà.

Unió Obrera Balear

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 1881 – Mallorca, després 1890)

Organisme obrer. Organitzat per Fèlix Mateu i Domeray a Palma i que aviat s’estengué per tota l’illa. Fou l’intent d’endegar el moviment obrer a les Illes. Ideològicament eclèctic a l’inici, es dedicà sobretot a l’educació dels obrers.

Des del 1884, derivà cap a un pur i simple mutualisme assistencial. També impulsà el feminisme mallorquí, que despertà un ampli ressò polèmic. En 1885-86 s’encarregà de respondre al qüestionari social de la Comissió de Reformes Socials.

El seu òrgan de premsa fou “Unión Obrera Balear” (1882-86).

Unió Mallorquina

3 Respostes

(Palma de Mallorca, octubre 1982 – 28 febrer 2011)

(UM)  Partit polític. D’ideologia liberal i nacionalista, ha participat des de la seva creació en diversos òrgans de govern de l’illa i donà suport al govern autonòmic del PP des del 1987 al 1995.

Després de les eleccions del 1999 s’integrà en una coalició de partits que prenia el govern als populars després de 16 anys, i donà suport a l’elecció del socialista Francesc Antich com a president balear. La presidenta del partit, Maria Antònia Munar, presidí des del 1999 el Consell Insular de Mallorca.

L’any 2011 bona part dels dirigents del partit foren implicats en casos de corrupció, fet que força la dissolució del partit.

Unió Democràtica del País Valencià

Deixa un comentari

(País Valencià, 1962 – 1977)

(UDPV)  Partit polític d’ideologia democratacristiana i nacionalista de la convergència de tres corrents diversos. Entre els seus dirigents hi havia Vicent Miquel i Diego, Rafael Lluís Ninyoles, E. Sena i M. Viadel. Un segon grup procedent de moviments cristians fou creat el 1962, amb la presència de V. Ruiz Monrabal, V. Diego, F. Fayos i E. Escrivà. Finalment, antics membres de la Dreta Regional Valenciana s’incorporaren a la UDPV (J. Maldonado i Almenar, J. Duato i Chapa, V. Andreu i A. Escrivà).

Al maig de 1964 UDPV signà un pacte amb Unió Democràtica de Catalunya per a la seva incorporació a l’Equip Democratacristià de l’Estat espanyol. Al juny de 1965 celebrà el I Congrés, i el 1966 assistí a les Primeres Jornades de l’EDCEE a l’abadia de Montserrat. El 1974 celebrà el seu II Congrés, i el 1976 el III.

Dins el panorama polític del País Valencià, la UDPV formà part de la Taula de Partits del País Valencià, del Consell Democràtic del País Valencià (1974) i, més tard, de la Taula de Forces Polítiques i Sindicals del País Valencià.

Després del seu fracàs en les primeres eleccions democràtiques estatals del 1977, desaparegué.

Taula de Forces Polítiques i Sindicals del País Valencià

3 Respostes

(València, 1976 – 1977)

Institució creada a la ciutat, per la fusió de la Junta Democràtica i el Consell Democràtic, a fi de poder oferir un front unitari democràtic, representatiu de tot el País Valencià, en el marc de la transició democràtica.

En l’acord de creació hom fixà la necessitat d’un procés constituent valencià amb la formació d’una futura generalitat provisional, la immediata cooficialitat de les dues llengües parlades al país, l’establiment d’un marc jurídic per a aquesta etapa provisional, basat en els principis i les institucions d’un estatut d’autonomia, i l’elecció de representants per a una Assemblea Constituent del País Valencià. Així mateix, hi eren ratificats els anteriors acords sobre el restabliment de les llibertats fonamentals, la derogació i supressió de lleis i institucions de la dictadura i l’amnistia.

Els grups polítics i els sindicats fundadors d’aquest front unitari foren Comissions Obreres, Convergència Socialista del País Valencià (posteriorment Partit Socialista del País Valencià), Demòcrates Independents del País Valencià, Organització Comunista d’Espanya-Bandera Roja, Partit Comunista d’Espanya (després Partit Comunista del País Valencià), Partit Socialista d’Alliberament Nacional dels Països Catalans, Partit Socialista Popular, Partit Carlí, Partit Socialista Obrer Espanyol, Partit del Treball d’Espanya (més tard Partit del Treball del País Valencià), Unificació Comunista d’Espanya, Unió Democràtica del País Valencià i la USO. Al cap de poc s’hi uní la UGT i se’n separà l’Organització Comunista d’Espanya.

Realitzà diverses reunions amb organitzacions similars d’arreu de l’estat espanyol i representà el País Valencià dins la Coordinació Democràtica, organisme que les englobà totes.

La Taula organitzà manifestacions en defensa de les seves posicions i entre les seves pretensions hi hagué la de celebrar la Diada Nacional del País Valencià, prohibida i perseguida per les autoritats franquistes.