la Plana (Cambrils, Baix Camp) Despoblat.
la Plana (Castelló de la Plana, Plana Alta) Partida de l’horta, a l’est de la ciutat, vora la costa.
la Plana (el Catllar, Tarragonès) Caseria.
la Plana (Cambrils, Baix Camp) Despoblat.
la Plana (Castelló de la Plana, Plana Alta) Partida de l’horta, a l’est de la ciutat, vora la costa.
la Plana (el Catllar, Tarragonès) Caseria.
Partida, al sud-oest de la vila, prop de la Vilavella.
Partida, a l’oest de la ciutat.
Poble i partida, situats a la costa, al sud de la ciutat i a l’extrem septentrional de l’Albufera (platja de Pinedo).
La població, tota disseminada, és dedica sobretot al conreu de l’arròs (la totalitat del terreny és marjal) i s’estén a les vores de les carreteres de Castellar a la mar, continuada vers el sud per la del Saler, centrada per un petit nucli i la parròquia del Roser, a la fi de la platja de Natzaret. Al costat de la mar hi ha un petit sector dedicat a les hortalisses.
El nou curs del Túria desemboca al nord de Pinedo.
Partida i caseria, al sud de la vila.
(les Coves de Vinromà, Plana Alta)
Masia i partida, a la zona muntanyosa del sud-oest de la vila.
Partida, al nord-est del terme, drenada pel barranc de Pedralbilla, que neix a la serra de Portaceli, dins el municipi de Gàtova, i desemboca al barranc de Carraixet per l’esquerra.
Masia i partida, al nord-oest de la vila, a la dreta del Túria.
Antiga alqueria islàmica i partida, al límit amb el terme de Teulada.
Despoblat i partida, al sector oriental del terme, regada per la sèquia de Paranxet, braç de la sèquia reial del Xúquer.
El lloc és esmentat el 1244.