(Palma de Mallorca, 1877 – 1918)
Arquitecte. Titulat el 1905 a Barcelona. Fou arquitecte diocesà i es dedicà especialment a la restauració. Aixecà els plans del castell de Bellver i del palau de l’Almudaina, de la qual reconstruí la torre des Caps.
En un estil proper al modernisme construí les cases Casasayas a Palma. obra que havia començat Francesc Roca. És també l’autor del palau March (Palma) i la casa dels March a Cala Ratjada.
(Palma de Mallorca, 1709 – 1786)
Frare trinitari. Exercí diversos càrrecs religiosos, entre ells el de cronista provincial de l’orde. Fou catedràtic.
És autor de diverses obres, entre les quals destaquen sengles biografies dels beats Miquel dels Sants i Simó de Rojas, i una Crónica de los conventos de padres trinitarios de la provincia de Aragón.
(Palma de Mallorca, 1827 – segle XIX)
Brodadora. Els seus treballs foren molt admirats. El més famós era un brodat en seda que reproduïa un quadre de Bartomeu Sureda.
(Palma de Mallorca, 3 gener 1889 – camp de Buchenwald, Alemània, 24 desembre 1943)
Polític socialista. Sabater, fou secretari de La Igualdad (1918-19) i després de la Federació de Societats Obreres de la Casa del Poble (1920-21). A partir del 1925 formà part del comitè executiu de la Unió General de Treballadors de Balears, excepte en 1929-30, que residí a Barcelona.
Es mantingué sempre fidel al PSOE i des del febrer de 1931 fins al juliol de 1936 fou director d’“El Obrero Balear”.
L’any 1939 s’exilià, primer a Itàlia, d’on fou traslladat al camp de concentració de Dora, on morí.
(Palma de Mallorca, 1877 – 1960)
Historiador. Pertanyent a una família noble mallorquina. Especialitzat en genealogia, la seva obra cabdal, Alistamiento Noble de Mallorca del año 1762 (1911) li valgué l’ingrés com a membre corresponent a l’Academia de la Historia.
Altres obres seves són La Noblesa mallorquina, singularmente en el siglo XVII (1922, 1950), Antigues possessions d’Artà (1923), Memorias medievales de una villa mallorquina (1952) i El estamento prócer de Mallorca en Baja Edad Media y épocas posteriores (1954).
Fou arxiver de la diputació de Balears (1909-29) i president de la comissió de monuments (1923-27, 1951-60).
(Palma de Mallorca, segle XIX – 1847)
Dominicà. Deixà manuscrits un Diccionario heráldico de los escudos de armas que usaros los antiguos lemosines i una Genealogía de los reyes de Mallorca.
(Palma de Mallorca, 26 abril 1821 – 20 maig 1880)
Nét de Josep Quint-Safortesa i Sureda. Es casà amb Carme Crespí de Valldaura i Caro, comtessa d’Olocau (aquest títol passà a la filla gran de llur primogènit, la qual, per enllaç, els transmeté als Fuster de Puigdorfila).
El seu nét fou Josep Quint-Zaforteza i Amat (Palma de Mallorca, 1894 – 1965) Cavaller de Sant Joan. Fou cap dels carlins xavieristes. El seu fill fou Josep Zaforteza i d’Olives.
(Palma de Mallorca, 1 setembre 1915 – 11 març 2001)
“Xam” Pintor, dibuixant i gravador. Ha promogut diverses iniciatives artístiques i ha dirigit la Galeria Ariel. Fou l’inspirador del Grup Tago (1959).
Passà per una etapa informalista i després ha tendit cap a un figurativisme d’estructuració complexa i formes esquematitzades. Hom l’ha qualificat d’expressionista barroc i l’ha relacionat amb Antoni Clavé.
(Palma de Mallorca, 1826 – 19 febrer 1872)
Republicà. Germà de Joaquim. Propietari d’un petit magatzem de farines, fou un dels iniciadors del republicanisme a Mallorca. El 1852 creà un Centre Instructiu Republicà i el 1854 fou regidor de Palma.
Mantingué en la clandestinitat a partir del 1856 una societat democràtica i el 1868 formà part de la Junta Revolucionària de Balears i de la nova diputació. Director des del 1869 d’“El Iris del Pueblo” i president del Comitè Provincial Republicà, el mateix any publicà el fullet La cuestión religiosa, que tingué un gran ressó.
Diputat provincial el 1871, el seu enterrament fou el primer acte laic d’aquesta mena a Palma.
(Palma de Mallorca, 1 octubre 1912 – Porreres, Mallorca, 5 gener 1937)
Dirigent comunista. Destacà a partir del 1931 com a organitzadora del sindicat de Sastresses i posteriorment passà a ésser un dels principals dirigents de la Federació Balear del PCE.
Companya d’Heriberto Quiñones, tingué un especial paper en l’extensió organitzativa del partit a Menorca el 1934.
Fou empresonada pels feixistes el juliol de 1936 i després afusellada.
Dades dels Països Catalans 